Recomendaciones

20 de enero de 1942. 15 jóvenes y cultos alemanes, ocupantes de puestos de importancia en el gobierno Nazi, se reúnen en una majestuosa casa cerca del lago Wannsee para acordar los detalles de la llamada “Solución Final” al “problema” judío. 75 años después, mientras en la vida real la extrema derecha vuelve a ocupar el que es el puesto político más influyente del mundo, en teatro se recuerda el fatídico encuentro en el que se selló la muerte de más de 6 millones de personas. Lee la crítica completa aquí: http://www.masteatro.com/critica-la-conferencia-wannsee/

Viendo este espectáculo, cuesta creer que estemos ante los mismos actores que cada verano ocupan el parque de la estación del Norte para representar las comedias del bardo inglés. Ellos son Parking Shakespeare y en esta ocasión están irreconocibles, incluso para los que les seguimos en sus más dramáticas aventuras invernales. El cambio no se nota solamente en la incorporación de caras nuevas y la falta de algunos de sus miembros. Mucha de la “culpa” la tiene la directora que en esta ocasión se pone al mando de la itinerante compañía: Alícia Gorina. Sigue leyendo aquí: http://www.masteatro.com/critica-deu-es-bellesa/

Feia dies que havíem comprat les entrades per anar a veure aquest espectacle que ens feia especial il·lusió, una proposta de Nao Albet, al que admirem i seguim d’ençà que el vam veure treballar per primera vegada. …. i va resultar un absolut desencís, per diversos motius…. «WORD and MUSIC» és la segona producció d’Escenes, música en moviment, d’aquesta temporada de L’Auditori, i Nao Albet n’és el director i interpreta «Words» descobrint l’univers de Samuel Beckett. El grup instrumental bcn216 és «Music», la melodia de Feldman. Primera sorpresa, és en angles i el sobretitulat es projecta a sobre de la cortina que tapa l’escenari i que en estar frunzida no deixa llegir bé, i fins i tot en alguns moments […]

La Trilogia de la imperfecció que está ofreciendo esta temporada Sala Atrium engloba tres de los mejores personajes femeninos de la dramaturgia europea: Nora (Casa de muñecas), Júlia (La señorita Julia) y Nina (La gaviota). Ahora ha tocado el turno a la obra de Strindberg y Raimon Molins, director del proyecto, ha vuelto a jugar muy sabiamente con las proyecciones, el espacio sonoro y la actualización de una obra que habitualmente cuesta de entender fuera de su contexto. El resultado es brillante, incluso podríamos decir que hipnótico. Las proyecciones de diferentes versiones cinematográficas de la pieza nos sirven flashbacks muy interesantes, a la vez que ayudan a ver lo que ocurre detrás de las paredes y las puertas cerradas. Los […]

Pel meu gust manca de finezza; l’he trobat cridanera i una mica barroera. El vestuari actual tampoc m’ha acabat d’ajudar, doncs el llenguatge i la manera de fer eren del settecento; la tonteria com anaven darrera la dona, els obsequis que un li feia… i això dit dins d’una americana m’ha grinyolat. Potser tenia massa espectatives, de vegades passa. Llàstima perquè és una obra magnífica i jo Goldoni el tinc situat molt amunt. Apart d’això els penne rigate que han servit com a sopar al descans, estaven la mar de bons i calents, cosa d’agrair. Crítica completa » http://bit.ly/2jh2mgr

Els de la Cia. Parking Shakespeare volien treballar amb l’Alícia Gorina, i ella tenia moltes ganes de portar a escena aquesta dramatúrgia de Kristian Smeds, estrenada a Hèlsinki l’any 2000, i construïda a partir de la novel·la de Paavi Rintala escrita l’any 1959. I van decidir tirar-ho endavant. El Maldà es transforma per nosaltres en el taller del pintor finlandès Vilho Lampi, i set són els actors que interpretaran el paper del pintor, Òscar Bosch, Maria Casellas, Mireia Cirera, Adrià Díaz, Pep Garcia-Pascual, Santi Monreal i Ricard Sadurní. Vestits amb un barnús d’un color indefinit, roba interior rosa, xancles i uns mitjons blancs, ens reben càlidament amb un te. Les cadires estan disposades a quatre bandes. Estem expectants, hem llegit […]

… per veure un bon (no, excel·lent) musical, Us acosteu xino-xano a la plaça Margarida Xirgu, entreu a l’Institut del Teatre, demaneu unes invitacions i podreu entrar a la Sala Ovidi Montllor per veure Urinetown. A la que engeguin quedareu clavats a la butaca i només us aixecareu per aplaudir, aplaudir i aplaudir. Es tracta d’una comèdia musical satírica contra el capitalisme, el populisme, la burocràcia, la corrupció… i per si fos poc també es burla de la forma clàssica dels musicals de Broadway. Per acabar de donar forma a l’obra, trenca l’esquema que el públic convencional s’espera i els dona pel sac negant-nos un final feliç. Com es pot comprovar té tots els elements per posar-se a aplaudir fins […]

Es curioso, pero todas las obras que le he visto dirigir últimamente a Òscar Molina (Cloaca, La peixera) responden a un patrón muy similar: reparto masculino, temáticas duras, mucha testosterona a flor de piel, violencia física, muchos gritos y un final con canción. La obra que ahora nos ocupa no se aparta del camino, a pesar de que en este caso incorpora un trasfondo bélico y un mensaje pretendidamente pacifista. El texto, en este caso, está escrito por un actor de 23 años, Fèlix Herzog, que también interpreta uno de los tres personajes. Es una obra ambiciosa, quizás imperfecta o un poco repetitiva, pero meritoria por su osadía y por no tener ningún tipo de miedo a la hora de […]

Dues pantalles en les quals es projecta un fons marí, arran de la superficie, just l’espai que ocupa la part del vaixell que queda sota l’aigua. Una medusa s’hi passeja i amenaça amb els tentacles tòxics. Tres músics, Marcel Bagés, Àlex Guitart i Riad Ahmed, amb taules de sons, instruments de corda i de percussió; una cineasta, Alba Sotorra, responsable de les imatges; i la Ilona Muñoz, actriu i sirena que ens acompanya en el viatge per la Mediterrània. La sirena ens proposa un itinerari en companyía de mites, anècdotes de viatge, músiques i imatges que han de fer-nos bussejar fins a les profunditats d’això que en diem cultura mediterrània. En aquest sentit, pren protagonisme Ulisses, però també una dona […]

Que a una gran part dels espectadors ens han destrossat l’obra amb els seus crits, riallades escandaloses i «yuhuus». Als de Origen Produccions amb amics així no els calen enemics. La producció potser ha pecat d’un excés d’ambició perquè l’obra és complicada, amb moltes trames, però penso que se n’han sortit prou bé. En condicions civilitzades potser els hauria posat 4 estrelles, però amb aquella patrulla de «hooligans» sóc incapaç de valorar-la bé i la deixo en 3. P.D. Els baladrers eren amics que anaven a donar suport, animar i fer de claca. penso que van aconseguir just el contrari. Crítica completa » http://bit.ly/2k9emjO

Goldoni es uno de los grandes genios de la dramaturgia, y siempre he creído que La hostalera es uno de los textos más bellos que se han hecho nunca sobre el tema de la seducción y la guerra de sexos. Un texto, además, que tiene más capas que las mostradas y que desemboca en un final inesperadamente triste, como en otras muchas obras del autor. Esta bajada a la realidad y este carácter repentinamente práctico y realista de sus personajes hace que Goldoni sea uno de los comediografos que mejor ha aguantado el paso del tiempo. Ya hace un montón de años pude ver la versión que hizo Sergi Belbel, centrada sobre todo en el juego dialéctico y las motivaciones […]

Els monòlegs són sempre un repte, si t’agraden, és genial, però si el tema o la interpretació no t’atrapen pot ser un malson. En aquesta ocasió ha estat genial. Dimecres de pluja i fred fem cap a La Seca per veure aquesta proposta d’en Sergi Mateu dedicada a Oscar Wilde. El muntatge, la selecció dels textos, la traducció i la interpretació són obra d’en Sergi Mateu que ha volgut retre un homenatge a aquest escriptor irlandès apropant-se a la que va ser l’última etapa de la seva vida, poc coneguda per nosaltres. Óscar Wilde és probablement el literat irlandès més important de tots els temps, i va patir, a finals del segle XIX, judicis i empresonament derivats de la seva […]

Exquis Teatre (companyia dirigida pel polonès establert a Barcelona Pavel Bsonek) presenta durant el cicle de teatre Cicatrius quatre obres de teatre : “La nit d’Helver” (ambientada en l’Europa controlada pel feixisme la nit dels vidres trencats (9 de novembre de 1938)),“Wannsee”(reproducció de la conferència mantinguda el 20 de gener de 1942 a Berlín), “Protesta” (Tracta sobre els dilemes que es presenten en qualsevol sistema polític del món) i “Leni” (Trobada fictícia entre 2 personatges reals Johnny Carson i Leni Riefenstahl, una directora de cinema coneguda per fer les pel·lícules del Tercer Reich), totes elles amb la finalitat d‘impedir que s’oblidi un dels episodis més foscos de la història d’Europa: l’Holocaust i el genocidi nazi. “La conferència de Wannsee” El […]

Me gusta el teatro. Ya sea un musical, un monólogo, un drama, una comedia o un divertimento. Incluso me gusta aquel teatro que algunos dicen (con desprecio, y no entiendo por qué) teatro comercial. Es cierto que tengo mis preferencias. Personalmente prefiero aquellas obras que me hacen pensar, y si son complicadas de entender, ¡¡¡todavía mejor!!!, pero hay días, en qué una tan sólo busco distraerme, reír, pasarlo bien y no pensar mucho. Y para distraerse y pasarlo bien, la comedia es la más agradecida de todas las opciones. «El Electo», de Ramon Madaula, fue uno de los textos finalistas del V Torneo de Dramaturgia Catalana de Temporada Alta 2015. Se trata de una comedia dramática sobre la política y […]

Vamos al estreno de «La conferencia de Wannsee» en La Casa de la Seda. Un espacio más que adecuado para poder reproducir una de las conferencias más detestable que ha tenido los últimos años. Hablamos de una reunión que tuvo lugar el 20 de enero de 1942 donde 15 dirigentes alemanes y del Partido Nazi formalizaron la «Solución final para exterminar la cuestión judía». Cómo he comentado el espacio fue adecuado por la magnificència del lugar. Pero a la vez juega un poco a la contra la poca visibilidad del lugar y el poco espacio que tienen los actores. A parte este pequeño inconveniente, la historia es suficiente atractiva para estar pendiente los 80-90 minutos que dura la obra. Al […]