VOLVER A WERTHER, partint de la visió de Goethe, revisita el mite de l’amor i la passió de l’època romàntica per excel·lència i el col·loca als nostres dies.
El llibre es presenta en forma de cartes escrites per Werther al seu amic William (des del 4 de maig del 1771 fins al 6 de desembre del 1772) on li explica els seus pensaments més profunds i com ha hagut de marxar de la seva ciutat fugint d’un episodi trist de la seva vida. Ha vist morir Leonora, una noia que estava profundament enamorada d’ell i que no era corresposta, ja que ell estava emparellat amb la seva germana.
A la proposta de l’Abel les noves tecnologies ocupen l’espai.
Werther (Oriol Escalé) es dirigeix al seu amic William mitjançant un xat per Skype i nosaltres el veiem en una pantalla, com si nosaltres, espectadors, fóssim William. Ens explica totes les seves vivències, apassionadament, perquè va marxar, la tranquil·litat en què viu, el silenci que l’acompanya, la cordialitat dels veïns.
A la proposta de l’Abel, Lotte (Cristina Martínez) és una noia que arriba al poble i lloga una habitació en el pis del Werther. Comparteixen pis i les seves relacions són d’entrada molt formals, bon dia i bona nit. Però Werther s’enamora perdudament d’ella tot i que és coneixedor del seu compromís amb l’Albert. Comencen a compartir converses i sortides i Werther creu fermament que ella també està enamorada d’ell.
Una història densa, amb bona part monologada per l’Oriol, que entenem ha de fer un esforç interpretatiu important, ja que a més del text ha d’interaccionar amb la càmera, el vídeo, els auriculars, l’iPad, les llums, ….
Una proposta que ens ha agradat, si bé la profunditat dels textos fa que no puguem copsar, com voldríem, la seva força. Una bona aposta per una reinterpretació d’un text de l’època romàntica de la literatura alemanya incorporant les noves tecnologies en el diàleg entre les persones.
Si desitgeu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ
En el llibre, Werther coneix a Lotte en un ball i s’enamora.