Recomendaciones

Programa 2 «Bonito y qué más” d’Irene García, “Diva invisible” de Rosa Mª Masiá i “Efil” dels coreògrafs Julien Rossin i Arias Fernández. Tres peces curtes de 15, 15 i 20 minuts respectivament, caracteritzades per ser dansa de prop. 1-“Bonito y qué más” d’Irene García ***1/2 “Bonito y qué más” ens fa qüestionar els estereotips de la bellesa, i reflexionar sobre l’obsessió que tenen algunes persones davant la seva pròpia imatge. Mitjançant dansa contemporània i teatre (dramatúrgia d’Aleix Duarri), tres ballarines (Èlia Genís, Alma Steiner i Irene García (coreògrafa)) ens mostren una coreografia plena de matisos, basada sobre els concepte de la perfecció i la imperfecció, de l’aparició del monstre de la bellesa i la seva caiguda. Les ballarines es […]

Era de prever que Xavier Albertí optara por una puesta en escena aséptica, fría y bastante estática, pero quizás no era tan obvio que el conjunto resultara tan insípido y carente de fuerza. Ricardo III, al igual que Macbeth y también Titus Andrònic, es un relato sanguinario y violento, servido por uno de los personajes más sibilinos y terribles de la dramaturgia universal. Sus actos, pero también sus medidas palabras, son maldad en estado puro. Por lo tanto, nada puede ser inocente ni blando en un montaje de esta obra, y en cambio en el TNC nos encontramos con un primer acto flojo, con escenas que rozan el ridículo (el asesinato del Duque de Clarence o los cabezudos que simulan […]

Junto con La tempestad, esta es una de mis obras shakesperianes preferidas, quizás por la libertad con la que fue escrita, por los toques de fantasía o por la habilidosa mezcla de ficción y realidad. Las lecturas y las capas de contenido de esta comedia aparentemente banal son muchas y variadas, del mismo modo que según cómo se mire puede parecer que sean dos o tres obras diferentes. Lo más difícil es hacer que las tramas encajen y que los tonos, tan diferentes entre si, no se den de bofetadas. Es por este motivo que en muchas ocasiones los montajes de la obra se decantan más hacia un lado o hacia el otro. La propuesta de Els Pirates elige sobre […]

A falta de suficientes recursos para competir, en general, con los musicales del West End o de Broadway, por razones presupuestarias, los pequeños homenajes de carácter íntimo y cercano que aparecen, de vez en cuando, en nuestra cartelera resultan verdaderamente agradables. El actor, músico y cantante Joan Vázquez, en este caso, ha sentido la necesidad de hacer su modesto tributo a Stephen Sondheim, compositor de obras tan reconocidas como Into the Woods, SweeneyTodd, Follies o Sunday in the Park, entre otras muchas, consiguiendo un show realmente cálido y emotivo. Sólo con un precioso piano tocado por él mismo y un micrófono, el intérprete consigue llenar de sensaciones toda la sala de la mano de algunas de las canciones más míticas […]

Tal como dice Abel Folk antes de empezar el espectáculo, «esto que veréis es sobre todo un concierto». Un concierto de música contemporánea a Shakespeare y Cervantes, punteado con textos de los dos grandes autores… a pesar de que si lo dijéramos al revés seguramente tampoco estaríamos faltando a la verdad. De hecho, todo ello es una excusa para volver a escuchar las palabras de los dos genios, que a pesar de vivir en la misma época tuvieron un talante vital y estilístico muy diferente, como queda demostrado en la pieza. No tenemos que negar que el dramaturgo inglés es la estrella de la función, con una cantidad más importante de textos y con escenas enteras de algunas de sus […]

Teatre Nu, una transgressora companyia de teatre familiar i Laura Guiteras, una actriu i cantant de primera, han unit els seus talents per crear un muntatge de teatre musical, protagonitzat per Mrs. Brownie, una diva de la música negra que recorda els seus grans èxits al final dels seus dies. La Laura posa la seva extrordinària veu i la seva capacitat d´actriu, els altres han aportat l´estructura dramàtica i els seus coneixements en la manipulació de titelles i l’Abel Boquera la part musical. «Mr. Brownie» és un espectacle divertit i de gran qualitat musical, on coincideixen el llenguatge actoral, la manipulació d´objectes, la cançó, la poesia i l´humor, que ens parla de la cara més humana dels mites. No us […]

“Els tres aniversaris” que podeu veure a La Villaroel és la versió que ens proposa la dramaturga Rebekka Kricheldorf del clàssic universal “Les tres germanes” de Txèkhov. He llegit que és un diàleg ple d’ironia entre l’obra de Kricheldorf i la de Txèkhov. De fet totes dues parlen d’una societat estancada,en decadència, i descriu les vides i aspiracions d’una família insatisfeta i frustrada, que passen els anys aferrant-se a les obligacions d’un present desencantat. Es tracta d’una obra circular. Rebekka Kricheldorf situada l’acció a la Rússia del segle XX, durant tres festes d’aniversari successius, els de l’Irina, una de les germanes protagonistes. Són tres aniversaris repetitius; els mateixos regals, les mateixes frases, els mateixos retrets, els mateixos somnis,… Monotonia, incomunicació. […]

Diguem-ho a boca de canó: Adrià Aubert i Els Pirates han llegit bé Somni d’una nit d’estiu, i han decidit enfasitzar-ne l’allò més lúdic i més extrapolable al segle XXI, això és la caricaturització (en el millor dels sentits) d’una sèrie de conductes associades a la passió. Gelos, obsessions, comportaments neuròtics, distorsions de la voluntat, pèrdua temporal dels sentits… L’improbable, en aquest cas, el creuament afectiu entre món sobrenatural i l’humà, esdevé còmic, esdevé graciós, i sí!, que bé que senta anar de festa al teatre, anar-hi per enamorar-se del primer que passa, per a celebrar que estem junts gaudint amb la història que ens explica un altre, i que d’aquesta història en som protagonistes potencials, i que som tan […]

Vaig triar aquesta obra principalment per la Carmen Machi, que la vaig descobrir en “Juicio a una zorra” ( que vaig veure dues vegades!!!) i l’any següent en el paper de Creont a l’Antígona que es va poder veure al Teatre Lliure de Montjuïc , totes dues valorades amb ***** la màxima puntuació. Malauradament en aquesta ocasió la meva valoració ha estat molt baixa, no per que la Machi no estigui a l’alçada, tot al contrari és una actriu sensacional, sinó pel text de l’obra, que no l’he trobat gens interessant. Tot i que comença força bé, vaig anar perdent l’interès a mida que avançava l’obra, fins al punt que se’m va fer fins hi tot llarga. Llàstima perquè el […]

És la primera vegada que tinc ocasió d’assistir a un espectacle de dansa al Maldà, es tracta del cicle el Maldà enDansa , que enguany celebra la seva 4ª edició, i que gira entorn l’experiència de la dansa contemporània amb estils diferents. Així es podran veure durant dues setmanes sis peces curtes de dansa teatre, dansa urbana, dansa conceptual o teatre físic. Dansa de proximitat. Dansa de qualitat. La proposta del Maldà és divideix en dos programes de tres peses curtes cadascun d’ells, que responen a l’interès de fugir del format tradicional, estimular la creació i apropar aquesta disciplina artística a nous públics. Jo de moment he pogut gaudir del Programa 1 1- “Nua” un solo de Nadine Gerspacher,”Silence” un […]

Mrs Brownie es una mezcla de las grandes divas de la música negra americana. Y como ellas, ha tenido una vida intensa entre la fama y el drama. Adicta al chocolate – el de los brownies al que hace referencia su nombre-, la que fue aclamada por el mundo entero se encuentra ahora en sus últimos minutos de vida, acompañada por un pianista y una joven cuidadora. Asistimos pues a su último concierto, un seguido de actuaciones llenas de nostalgia y melancolía, siempre con una capa de humor… Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-mrs-brownie/

Hi ha maneres i maneres de representar «Hamlet», però la proposta de Pau Carrió atrapa fins a límits inesperats. Shakespeare ja pot estar content amb les representacions dels seus textos que s’estan fent actualment a Barcelona. Amb una escenografia força senzilla i acompanyats d’escàs atrezzo, Pol López i la resta flueixen sobre l’escenari. Crec que mai no havia vist ningú gaudint tant fent teatre com Pol López en moments d’extrema bogeria, qui sap si provocada o natural, amb una banda sonora lluny de l’època del clàssic. Quasi 3 hores amb entreacte que es van fer cinc minuts, potser per la interacció esporàdica dels actors amb el públic, o potser per la capacitat de representar un personatge clàssic sent conegut com […]

Múltiples personajes, manipulaciones, engaños, traiciones y muertes. Con sus tragedias, Shakespeare era el George R. Martin del siglo XVI. Y así lo vemos en Ricard III, un clásico protagonizado por un malo malísimo en el truculento camino que emprende hacia la corona. Xavier Albertí recupera el tono magnificente de la obra en un gran montaje con 14 actores en escena y todos los medios de la sala gran del TNC. Se nota que Albertí juega en casa y sabe explotar los recursos del espacio… Lee la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-ricard-iii/

Cony de Pirates… Han agafat el Somni de Shakespeare i l’han girat com la bossa d’un calamar, i a sobre els ha quedat un menú gourmet, per a gent de paladar fi. L’escenografia (quasi inexistent), el vestuari, el moviment escènic, les cançons i, molt important, la conya fina, ha estat servida en mantells de fil, coberts de plata i la porcellana dels diumenges. Set intèrprets en estat de gràcia no ens han donat treva, movent-se amunt i avall, cantant, assumint més d’un paper… Em trec el barrret per la filigrana i per demostrar que Shakespeare es pot fer de moltes maneres, sempre que es faci bé. Crítica completa » http://bit.ly/2s7ToG0

En este Ricard III del que únicamente se puede destacar la frialdad, el estatismo y una manera de recitar el texto que parece que los actores tengan la orden llegar cuanto antes mejor al final de su intervención, solo Homar, que tiene muchas horas de vuelo a sus espaldas, salva los muebles con una interpretación que, a pesar de todo, dista mucho de sus mejores trabajos. Una dirección cargada de obviedades y reiteraciones que no consigue hacer brillar ni el texto ni los actores. Un montaje malogrado para un texto que no ha perdido ni una pizca de actualidad. Más información (en catalán) en Somnis de teatre