“Els tres aniversaris” que podeu veure a La Villaroel és la versió que ens proposa la dramaturga Rebekka Kricheldorf del clàssic universal “Les tres germanes” de Txèkhov.
He llegit que és un diàleg ple d’ironia entre l’obra de Kricheldorf i la de Txèkhov. De fet totes dues parlen d’una societat estancada,en decadència, i descriu les vides i aspiracions d’una família insatisfeta i frustrada, que passen els anys aferrant-se a les obligacions d’un present desencantat.
Es tracta d’una obra circular. Rebekka Kricheldorf situada l’acció a la Rússia del segle XX, durant tres festes d’aniversari successius, els de l’Irina, una de les germanes protagonistes. Són tres aniversaris repetitius; els mateixos regals, les mateixes frases, els mateixos retrets, els mateixos somnis,… Monotonia, incomunicació.
Rebekka Kricheldorf ens mostra sis personatges incapaços d’assumir la realitat que els envolta. Curiosament es diuen igual que els protagonistes de l’obra “Les tres germanes”: Olga la germana gran (Victòria Pagés) que representa la tradició conservadora; Maixa (Anna Alarcón) viu la insatisfacció matrimonial i representa la tradició de voler alliberar-se; Irina (Rosa Boladeras) és la petita, simbolitza el desig de noves expectatives, la llibertat; Andrei ( Joan Negrié) és el germà, l’etern adolescent. Completen el repertori d’aquesta comèdia negra la Miranda Gas en el paper de la Janine, la dona de l’Andrei ( simbolitza tot allò que ells detesten), i l’Albert Triola és en Georg,l’ amic de l’Andrei, un altre fracassat ( feina, matrimoni,…) tot i que en ell veuen l’esperança. Però en realitat tots ells es pregunten pel sentit de les seves vides; somien, desitgen, però en el fons són incapaços de fer realitat tots el que desitgen.
La direcció de Jordi Prat i Coll és del tot encertada: ritme, intensitat, posada en escena,…
Bona interpretació de tots sis actors. Ha estat una agradable sorpresa descobrir la part còmica de l’actriu Rosa Boladeras.
El simbolisme que s’amaga rere l’escenografia d’Enric Planas m’ha agradat molt. Una escenografia camaleònica, que va en consonància amb el text, on es pot veure com mica en mica els protagonistes van esdevenint com un element més de la decoració decadent de la casa, una decadència que els acaba engolint.
“Els tres aniversaris” ens parla d’infelicitat, egoisme, falta de comunicació, fracàs. Ens fa reflexionar sobre la part més buida en les nostres vides, les nostres frustracions. Ens fa pensar sobre la incapacitat d’aconseguir els nostres desitjos, de tot allò que somiem i que no aconseguim…Fa que ens qüestionem quin és el sentit de les nostres vides; que fem per aconseguir el que volem. Intentar canviar el que no ens agrada, o si més no, tractar d’assumir que molts dels nostres somnis, desitjos i ambicions, tan sols eren somnis.
Espero que gaudiu d’aquesta proposta tant com jo; tot i que sovint escolteu “quina merda d’aniversari” en boca d’una sensacional Rosa Boladeras.
No us la perdeu !!!