Recomendaciones

Pau Carrió retorna a Shakespeare amb l’adaptació i direcció de Macbeth; oferint-nos una versió que pren com a base la interpretació. La imatge, el so, la il·luminació i la posada en escena també tenen molt de protagonisme al llarg de l’espectacle. D’una escenografia buida, Pau Carrió crea un espai viu. La posada en escena convida l’espectador a jugar amb la imaginació. Es tracta d’un Macbeth de penombres, on la foscor predomina durant tot el muntatge. Aquesta foscor està present a través de la llum, el vestuari i els elements escenogràfics (taules, cadires, estovalles…), fins i tot en la sang. Tot i la foscor predominant de l’espectacle, hi ha escenes visualment molt potents, hipnòtiques, molt fotogèniques, fins i tot poètiques. Pau […]

The Watsons és una novel·la incompleta de Jane Austen, una de les autores més importants i influents d’inicis del segle XIX. Se sap que la va començar a escriure l’any 1803 i que probablement la va deixar d’escriure el 1805. Laura Wade, dramaturga i guionista britànica, la va adaptar l’any 2018 al teatre amb el mateix títol. Va ser presentada al Chichester Festival Theatre i al Menier Chocolate Factory el 2018 i poc després es va estrenar al Harold Pinter Theatre al West End de Londres. Els Watson que podem veure al TNC és una traducció de Joan Sellent de l’obra de Wade, dirigida per Josep Maria Mestres. Tot comença amb un clàssic, de cop i volta hi ha un […]

Caryl Churchill es una de las autoras británicas más prolíficas y reconocidas. Su ya larga carrera empieza hacia los años 60, y poco a poco va abandonando el naturalismo para instalarse en un teatro más vanguardista, en el que destacan temas como el feminismo o el abuso de poder. En Barcelona se han visto en los últimos años varias de sus obras: El setè cel, I jo només vaig escapar-me, Top Girls o El desig del cor. También hubo una versión de la obra que ahora nos ocupa en el 2007, dirigida por Jordi Prat i Coll, y con Andreu Benito i David Selvas de protagonistas. Una còpia nos habla de la identidad, de quién somos ante el mundo y […]

La creencia de ser personas únicas en el mundo es el que hace ser especial al ser humano. La identidad se construye en una base simple i sencilla como es que, en principio, no hay nadie igual en el mundo, pero, ¿es verdad? En esta obra, Bernard en realidad no es Bernard, si no que es una de las copias del auténtico hijo de Salter. O eso parece ser. La relación entre el padre de todos y los hijos, el original y los clonados, es el núcleo de acción de este relato. El texto de Caryl Churchill habla sobra la propia identidad, la idea de ser único/a y el egocentrismo de dejar alguna cosa, de dejar huella en el mundo. […]

Vida al mateix carrer és una oda íntima i delicada que Anton Coimbra dedica al seu oncle, una persona amb autisme. Si no vaig errat, fa uns anys vaig veure el principi d’aquest muntatge al Festival Píndoles, era “El Tiet” d’Anton Coimbra. Ara, aquest curt s’ha convertit en una gran obra de teatre. Anton Coimbra ens va transportant en el món del seu oncle, de mica en mica ens va presentant el seu oncle a través d’objectes, música, d’experiències i de fotografies. Petites capses, petits records que ens va ensenyant com és el seu tiet. És teatre de poc text i molt d’objectes, de sensacions. Primer comença per preguntar-nos com seria l’obra de teatre de la nostra vida. Us l’heu […]

En un ambiente festivo por la calle Bailèn un miércoles a las 8 de la tarde, la gente se concentraba frente al Espai Texas. Hay gente que repite para estrenar sala. Dos salas de cine con programación muy actual y una sala con aforo de 200 personas ha sido un gran evento este año. La directora es Anna Rosa Cisquella, junto a la Cooperativa BARC y la Sala Flyhard. La sala estaba llena hasta los topes. A pesar de ser una reposición, La Calòrica agota siempre localidades. Fairfly se había estrenado hacía 8 años en el Tantarantana y se repuso en La Villarroel. Después giró por España y ha sido galardonada con el Premio Butaca 2017, Premio Max 2018, Premios […]

Després de l’èxit de la pel·lícula francesa Los chicos del coro era evident que tard o d’hora els amants dels musicals es delatarien amb una adaptació sobre els escenaris. I arribat ja aquest moment, després dels anys d’espera, les expectatives personals han estat a l’alçada. Un musical de gran format és sempre motiu d’admiració, però en el cas dels nens, resulta encara més entendridor. En aquest sentit, la direcció musical de Rodrigo Álvarez ha donat bons resultats. Per contra, les actuacions dels adults no han sigut sempre igual de brillants i fins i tot, algunes es poden considerar sobreactuades. Sigui com sigui, els petits desajustos que pot travessar l’obra són compensats amb escreix amb el conjunt de veus i el […]

Los chicos del coro és un musical de gran format ambientat a la França de 1949 durant la postguerra mundial. L’acció transcorre en un internat per nois anomenat Fondo del Estanque, una institució que gira sota el lema «acción -reacción». El millor del musical és que té la seva pròpia coral (l’escolania de los chicos del coro). S’ha de dir que les veus de tots els nens són espectaculars! Sobretot destacaria les veus de les quatre nenes, la d’Iván Clemente i la de l’actor que interpreta a Pierre Morhange. La posada en escena i els canvis d’escenografia estan molt ben trobats. Les interpretacions dels actors adults m’han semblat irregulars. La millor interpretació, des del meu parer, ha estat la de […]

Este no es un espectáculo como cualquier otro, sino más bien un recital que nos quiere acercar a cierto tipo de espiritualidad. Un montaje donde la palabra y la música de Bach nos quieren acercar al alma, compañera y esclava de nuestros hechos y de nuestras vivencias. Lluís Homar, igual que en el recital a dos que ha representado recientemente con Adriana Ozores, quiere que como espectadores nos vaciemos de todo y nos acerquemos a las palabras de los clásicos para llegar a una meta más alta. Si esto se consigue o no ya depende de cada cual, pero él pone las bases sobre las que se sustentará todo el montaje: un cuarteto de voces bajo la dirección musical de […]

El testament queda resumido en esta canción de Raimon que suena en algún momento de la obra. O en esta otra: “Si em mor, que les esperances siguin fets, i que d’altres continuen el que nosaltres continuem”. Ramon Molins, utiliza toda su experiencia de actor, director, profesor de teatro y toda su biografía y vivencias personales para hablarnos y hacernos reflexionar sobre la vida y la muerte, lo que dejaremos y lo que nos gustaría dejar tras nuestro paso. Desde El geperut de Notre Dame, quizás hace ya 30 años, hemos ido siguiendo a la Compañía Zum Zum teatre, cuyo director es Ramon Molins. Siempre lo hemos visto actuando junto a la gran e incombustible Begonya Ferrer en espectáculos familiares […]

Fairfly va ser la tercera participació de La Calòrica dintre del Cicle de Companyies Independents en Residència del Teatre Tantarantana EL CICLÓ, l’any 2017. Aleshores ja va ser una experiència inoblidable pel públic: la posada en escena, la distribució del públic, la temàtica, el tarannà de la companyia, la naturalitat interpretativa… Jo hi era, i ho puc confirmar. Era tan original i sorprenent, divertida i seriosa, que tothom, ens hi sentíem identificats. Va ser tal l’èxit que van tenir, que del Teatre Tantaranta, van ser programats a La Villarroel. I de nou, èxit absolut! No cal dir que estic supercontenta que, vuit anys després, es torni a programar. En aquesta ocasió és a l’Espai Texas, un nou espai teatral, impulsor […]

Primer van ser les princeses i ara li toca als prínceps. Fa unes setmanes vaig descobrir No me toques el cuento, i ara arriba al Poliorama la nova proposta amb Ya me has tocado el cuento, una comèdia fresca i gamberra on veurem quatre prínceps desesperats per recuperar les seves vides felices.Si ens posem en context, en la primera obra podem veure com les princeses Disney s’han cansat dels seus prínceps i del final feliç. Resulta que no era un final feliç com sempre ens han volgut vendre.Ara li toca als prínceps!! (no cal veure l’altra obra per entendre aquesta, tot i que la recomano plenament). Els prínceps de Disney els han abandonat. Les seves princeses s’han escapat al món […]

Elling, del dramaturg noruec Ingvar Ambjørnsen, que podem veure a la Villarroel, és una versió de Simon Bent de l’adaptació original d’Axel Hellstenius, dirigida per Pau Carrió on els actors David Verdaguer i Albert Prat interpreten, amb gran encert, als dos personatges principals d’aquesta història, l’Elling i en Kjell. L’Elling és ingenu, tímid i neuròtic, mentre en Kjell està obsessionat amb el sexe. S’han conegut en un centre psiquiàtric en el qual comparteixen habitació. Passat dos anys, ha arribat el moment de sortir del centre per tal d’integrar-se a la societat, per la qual cosa, l’estat els dona l’oportunitat de compartir pis, sota la tutela d’un terapeuta. El que el públic veiem és el procés d’adaptació que hi ha entre […]

Purificats (Cleansed) és la tercera obra de la desapareguda i famosa dramaturga anglesa Sarah Kane.Vaig poder gaudir de valent amb «Psicosis a les 4.48» i fa poc una nova versió al Festival Lola.Enmig de tanta repressió dos germans bessons, una parella homosexual, un jove esquizofrènic i una dona en un peepshow encarnen diferents formes d’estimar en un centre.La proposta de La Cremosa reivindica l’amor i no tenen cap problema per ensenyar els cossos i deixar a l’espectador en estat de xoc en alguns moments. Podem veure la violència més extrema en el paper del metge i la forma de cuidar els malalts mentals que estan sotmesos a l’hospital. Em sembla que és el personatge que més força té i més […]

Elling és un conte, una faula plena d’animals humans, tendra, divertida ivibrant que ens explica una història de superació personal gràcies a una amistat original i imprevisible. Elling és una comèdia amb un rerefons social molt important. Algunes situacions dels protagonistes ens fan riure, però no som conscients que formen part d’un trastorn mental i una lluita per sortir de les dificultats d’una malaltia i d’una societat que vol que tots siguem ‘normals’. Elling i Kjell es coneixen compartint habitació en un centre psiquiàtrics. Sembla que són pols oposats i totalment diferents. Però els hi donen l’oportunitat de compartir un pis tutelat a la ciutat d’Oslo. Aquí ens trobem com lluiten per a la seva integració en la societat. Amb […]