Recomendaciones

Victorina Duran. La recordeu? Amiga de l’actriu Margarida Xirgu. Victorina va destacar en l’art, va ser la primera catedràtica d’Indumentària i Escenegrofia. També va pintar quadres, i a l’escola de pintura on estudiava de Madrid va conèixer Salvador Dalí. Va fundar el Lyceum Club Femení. I participava en el Círculo Sáfico de Madrid. La guerra va estroncar tot el progressisme d’una generació de dones, que de sobte va entendre que si no fugia, podia morir. Victorina Duran va exiliar-se el 1937 a Argentina gràcies a la seva amiga actriu Margarida Xirgu. Aquesta història, i moltes més, explicades de forma poètica i molt visual, és la que explica l’obra de teatre “Victorina”, una meravella que commou i que és un cant […]

El món es divideix entre els que els encanta els musicals i els que els no els suporten. És un gènere que crea extrems; si més no, és la meva experiència. I ho he tornat a comprovar amb el musical anglès que ha arribat per primera vegada a Barcelona: “The Rocky Horror Show”. El públic era tan entusiasta, que n’hi havia que hi anaven a veure el musical vestits o disfressats com els mateixos actors, que no surten a l’escenari amb robes discretes. Les cançons també feien aixecar de les cadires el públic, que taral·lejava, cantava i cridava a estones les lletres de la cançó. El musical anglès, és clar, és ben conegut i estimat, i per això l’entusiasme desfermat […]

El títol ja ens ho diu tot: L’amic retrobat. Ens trobem davant La història de dos amics narrada trenta anys després d’haver-la deixat. I entremig, una gran guerra i el que tots ja coneixem. Precisament, els orígens d’aquesta guerra són el que acaben contaminant una amistat d’escola entre un jueu (Quim Àvila) i un alemany (Max Grosse Majench). Com mantenir una relació intacta, al marge del que afecta als teus propis veïns i a tota la ciutat? El text és ja un clàssic contemporani escrit per Fred Uhlman, alemany d’origen jueu, i traduït per Dolors Udina, un referent a casa nostra de la traducció anglosexona. Si bé sobre l’escenari es vol ser fidedigne a l’essència del text original, tant l’adaptació […]

Dijous es va estrenar al Teatre Borràs El Substitut, una obra on l’humorista i actor mataroní Pep Plaza se’ns mostra sense cap mena de màscara, ni caracterització. Vaig triar aquest espectacle perquè en Pep Plaza és un dels actors que més m’agrada del programa Polònia que s’emet a TV3. És l’actor que més em fa riure amb les seves imitacions. Com necessitava riure, vaig pensar que aquest espectacle era una bona tria. Sabia que m’ho passaria bé. No m’ho he passat bé… m’ho he passat superbé! Ha sigut genial! D’entrada ja us dic que hi heu d’anar. És un no parar de riure. Pep Plaza és un artista polifacètic, és l’home de les mil veus. El seu registre d’imitacions és […]

Discernir la realidad de la ficción es difícil muchas veces. En algunas ocasiones hay ciertos acontecimientos que entrelazan momentos de una u otra esfera y la mente los asocia o, incluso, los combina en un ejercicio de avanzar en el día a día. Episodios críticos o horribles se hacen más soportables cuando la ficción entra en la ecuación. Dani y Aleix son dos chicos que se conocen, conectan en seguida y empiezan a salir juntos. Un día Dani aparece lleno de moratones, resultado de una paliza. A la pregunta de Aleix, responde que ha sido un ataque homófobo. Basado en un caso real que tuvo lugar en Madrid en 2021, la ficción y la realidad se mezclan de una manera […]

Pau Coya va escriure Pols de diamant pel IX Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears basant-se en un cas real que va tenir lloc a Madrid l’any 2021. Estigma i linxament mediàtic van de la mà en aquesta peça. Una història inspirada o basada en fets reals. Un viatge d’emocions en plena muntanya russa. Parlem de les agressions LGTBIfòbiques.No és fàcil, però si és una denúncia falsa? I si ha estat una violació on has perdut el coneixement? La víctima es torna culpable Però si la víctima és un ‘chapero’? “Pols de diamant” et fa respondre cada qüestió i torna amb un nou escenari. Moltes preguntes que et fan pensar en cada gir de l’obra el que penses del […]

El gran acierto de este musical de pequeño formato es recuperar figuras femeninas importantísimas que han quedado demasiado tiempos olvidadas o escondidas por la historia. El personaje que sirve de excusa es Victorina Duran, escenógrafa y diseñadora de vestuario, pero el espectáculo quiere servir para reivindicar a muchas mujeres surgidas de la generación del 27 y de la Segunda República Española. Mujeres como Rosa Chacel, María Zambrano, Concha Méndez, Maruja Mallo, Margarita Xirgu, Victoria Kent, María de Maeztu, etc. Muchas de ellas formaron parte del Liceum Club Femenino, al estilo de los liceums británicos de principios del siglo XX, y recibieron el nombre genérico de “las sinsombrero” a causa de una protesta que les dio cierto protagonismo. Un conjunto de […]

Sempre pensem que els musicals de Broadway estan plens de glamour, lluentons i històries divertides o profundament emotives. Els anys ens han fet veure que hi ha musicals de molts tipus, però el que potser no sabíeu és que hi ha una vessant freakie amb històries sorprenents, esbojarrades i fins i tot molt gamberres. Podríem parlar de musicals de terror còmic com Evil Dead o Bad Boy, però també d’obres més conegudes –però no menys estrambòtiques- com La botiga dels horrors, Hedwig and the angry inch, Spamalot o The book of mormon. De totes elles, però, The Rocky Horror Show en seria la reina absoluta. Es va produir l’any 1973 a Londres, i encara que neix com un producte molt […]

Cal celebrar que aquesta tardor Barcelona compta amb un nou espai de cultura. L’Espai Texas reobre les seves portes, després d’un reeixit moviment veïnal i l’entesa entre un important nombre de sectors i institucions, amb una iniciativa única, fins el moment: un espai híbrid amb dues sales de cinema i una de teatre. Austràlia és l’obra encarregada de batejar la nova sala de teatre i, també, el debut a la dramatúrgia i la direcció d’Israel Solà, un dels coneguts integrants de La Calòrica. La road-play explica la història (basada en fets reals) de dues germanes que travessen mig món per trobar-se amb una tercera germana (la gran) que ja fa uns anys que es va instal·lar a l’illa més gran […]

Fa ni més ni menys que cinquanta anys, s’estrenava, al West End de Londres, un musical que volia rendir homenatge al cinema de ciència ficció i sèrie B que va obrir-se pas a la gran pantalla durant els anys 40, 50 i 60. El resultat: una comèdia estranya, esbojarrada i transgressora (especialment, per a l’època) que presentava la típica història de la parella jova que es perd amb el cotxe i arriba a una casa, a qui a ningú se li acudiria trucar, per demanar ajuda, i es troben tot un assortit de criatures ben estranyes i amb les pitjors intencions que us pugueu imaginar. Per celebrar el cinquantè aniversari d’aquesta estrena, Balanyà ha tingut la gosadia de portar la […]

És habitual que els actors passin llargs períodes sense feina en els que és habitual cultivar aficions, fer cursos de reciclatge actoral o posar-se a fer cervesa i pa de forma artesanal, però també hi ha el cas d’actors que en períodes de sequera actoral, decideixen prendre les rendes de la seva vida i escriure obres teatrals que mai saben si podran realitzar. Aquest també va ser el cas del britànic Richard O’Brien, que ja havia girat amb musicals com Hair o Jesus Christ Superstar al West End que en veure com a poc a poc s’esvaïa la popularitat del gènere musical del glam-rock que tantes alegries li havia donat, va decidir donar-li una mica més de vida amb les […]

El mundo del espectáculo está lleno de creatividad, altos y bajos, y también un componente importante de ego. Saberlo gestionar o guiarlo según el momento vital y profesional en que se esté es muy complejo y afecta, se quiera o no, al trabajo y también a las relaciones que envuelven. Un tema complejo el de quererse o sobrevalorarse. Esta producción es la despedida de la trayectoria de Nao Albert y Marcel Borràs como tándem creativo y laboral. Después de 15 años, cierran el ciclo con esta introspección personal a través de un elemento indispensable, su ego. Se conocieron cuando eran adolescentes y se encontraron ante un espejo exacto de sueños y manera de hacer. Se repasa este recorrido teatral al […]

El text de Mike Bartlett planteja dues reflexions interessants, d’aquelles que t’endús a casa, de les que et seguiran tota la setmana com un nuvolet sobre el teu cap: quina és la responsabilitat dels pares en la felicitat futura dels seus fills, d’una banda, i com cada generació falla, sense ser-ne conscients, a la següent. La Sandra (Laia Marull) i el Kenneth (David Selvas) són futurs boomers i, per tant, la primera generació de les últimes que haurà viscut millor que els seus fills. S’enamoraran, es casaran, tindran fills, es divorciaran… Seran els “hippies” dels seixanta que donaran el braç a tòrcer quan el neo-capitalisme de Margareth Tatcher desfaci tot el que les dues dècades anteriors havien aconseguit pel què […]

Què estem disposats a fer per la família? Els vincles familiars han de ser incondicionals? Què defineix qui és la família de cadascú? Escrita i dirigida per Israel Solà, Austràlia és una comèdia dramàtica sobre els límits de les relacions familiars. L’espectacle comença quan dues germanes viatgen des de Barcelona fins a l’altra punta del món per tal que una d’elles pugui donar un òvul a la tercera germana, que viu a Oceania i que té dificultats per ser mare amb la seva parella. Però el que havia de ser un mes de retrobaments i gestions pràctiques esdevé una prova de foc per a la relació entre totes tres. L’Elena (Ester Cort) és una dona vitalista, fotògrafa, que està disposada […]

Comença la cinquena edició del Cicle de memòria històrica a la Sala Fènix, un cicle que enfronta alguns fets i temes de memòria històrica a través del teatre amb obres de recerca i posades d’escena emotives i impactants. Enguany obra el cicle L’enterrador de Gerard Vázquez, una obra teatral de ficció basada en les vivències i testimonis de diverses persones. Tot i que el protagonista, l’enterrador i els fets que s’expliquen són reals, la història que se’ns presenta és del tot fictícia. L’obra, comença amb la cançó La hija de Juan Simon interpretada per Antonio Molina. Pell de gallina! L’espai escènic està marcat a terra amb cinta adhesiva. L’acció passa dins i fora del requadre. Per tal de no fer […]