Ahir dissabte a la tarda vam anar al Teatre Borràs per tal de veure aquesta proposta de Fernando Trías de Bes, dirigida per Martí Torras Mayneris.
Una proposta que el mateix autor diu que és una comèdia sobre «ambicions i misèries humanes«, i que suposa el seu debut com a dramaturg.
Fernando Trías de Bes (Barcelona, 1967) és conegut com a economista, assagista, i escriptor, autor de 16 llibres. En ficció ha publicat un llibre de contes breus i algunes novel·les.
Martí Torras Mayneris és el director de la proposta, és el creador de la companyia RHUM & Cia i compagina la seva feina com a director i dramaturg amb la d’escenògraf, il·lustrador, pintor i caricaturista. Ha dirigit entre d’altres «Rhum«, «Rhümia«, «La taverna dels bufons» o «Cobi Curro Naranjito«.
EL TRÀMIT ens explica una història que transcorre dins d’una habitació. Tres científics, un físic (Xavier Serrano), una psiquiatra (Mònica Glaenzel) i un metge (Àlex Casanovas) han estat citats en unes dependències secretes de la Unitat d’Intel·ligència de l’Estat. Són rebuts pel Sr. Susqueda (Manel Sans) i han estat convocats per elaborar un peritatge. Han de decidir si una persona que es fa dir Saturnino (David Bagés) és o no un extraterrestre. Un sisè personatge, la Paquita (Susanna Garachana) donarà el toc de realisme a tot plegat.
Fins aquí el plantejament. Però sembla que la proposta vol anar més enllà i ens vols parlar de la corrupció en tots els àmbits i a tots els nivells. Es tracta de veure fins a quin punt tothom té un preu.
Els tres científics de renom no són tan seriosos ni rectes com semblen, tots tenen coses a amagar i al llarg de la comèdia deixaran de ser qui semblen ser, per passar a ser qui realment són. Però tampoc és qui sembla el representant de l’Estat i del cinisme i l’ambició dels que tenen algun poder se’n resenteixen els que només tenen la seva feina i tímidament manifesten les seves reivindicacions laborals.
Un text que «pretén» fer-nos reflexionar sobre els límits de l’ambició i constatar que disposar d’informació privada dels altres, és una enorme font de poder.
És precisament el text el que no ens ha interessat gens; l’hem trobat massa rebuscat, poc creïble, amb un munt de girs més que previsibles i sobretot creiem que cau excesivament en els tópics de sempre, fregant la demagògia, a fi de fer entendre que gairebé tothom és «corrupte».
Creiem que l’autor ha volgut crear un text entremig de la comèdia i la denúncia d’una societat força corrompuda … i no ha profunditzat en cap d’aquestes dues vessants; el resultat segons la nostra opinió no aconsegueix ser «ni carn ni peix«.
Però també hem de reconèixer que es tracta d’una proposta escènica amb una bona direcció i també amb moments molt reeixits, on les interpretacions són més que notables, destacant potser la d’en David Bagés per la seva gestualitat i comicitat, …. però que malauradament per culpa del text, cau massa aviat en un «déjà-vu» i on tot és previsible malgrat l’intent del gir final.
Una nova comèdia d’humor negre on res és el que sembla. On la corrupció dels polítics i científics de prestigi, es contraposa a l’honestedat de les classes treballadores. Una proposta que pretén ser realista, dins del plantejament esbojarrat de la figura de l’extraterrestre, i que vol ser una crítica social d’un sistema corrupte, fent un toc d’alerta a la falta de privacitat que les noves tecnologies faciliten de forma alarmant.
Una proposta que pretén tot això i que agrada a bona part del públic, tot i que no provoca grans esclats de riure; a nosaltres se’ns ha fet excessivament llarga i massa plena de tòpics. Creiem això si, que és una proposta molt comercial pensada per tal de què els espectadors passin una bona estona asseguts al Teatre… i això ja és un gran que.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ