Corrandes d’exili

Dagoll Dagom: Maremar

Dagoll Dagom: Maremar
24/09/2018

La nostra mar, la mare mar com a origen de civilitzacions i cementiri del expulsats, dels que han de marxar de casa per a refugiar-se, per a sobreviure. Aquest és l’eix al voltant del qual gira l’última proposta de Dagoll Dagom en un muntatge sobri que fuig dels focs artificials i s’esforça a no vanalitzar la tragèdia. Una tragèdia nostra, com la Mediterrània.

La història avança amb fermesa mitjançant als arranjaments de les cançons de Lluís Llach i les enormes coreografies d’Ariadna Peya. Corrandes d’exili, Abril de 1974 o Maremar sonen a capella i semblen provenir de segles enllà i d’haver navegat per a dir-nos quelcom important. L’ensamblatge és gairebé perfecte i les veus d’Anna Castells, Aina Sánchez i Elena Tarrats posen els pèls de punta. Les coreos són com ràfagues espasmòdiques que evoquen el moviment incessant de les ones i el patiment dels qui s’hi han quedat per sempre.

Quan és el text (el Pèricles de Shakespeare) el que ha d’empènyer, s’imposa un teatre més convencional que frega en alguns moments un to massa ingenu que compta poc amb la capacitat de l’espectador a l’hora d’entendre algunes metàfores.

Maremar reivindica la força de la ficció i del llenguatge per a recuperar la dignitat arrabassada a tants homes i tantes dones prop de casa nostra. Li manca contundència en la denúncia i li sobra almívar en el tram final.

← Volver a Dagoll Dagom: Maremar

¡Enlace copiado!