L’adaptació que Dagoll Dagom ha fet de Pèricles, Príncep de Tir és pura mediterrània. Els versos shakespirians, que narren la dramàtica succesió d’aventures que porten un príncep llegendari a rebotar per tots els racons del Mar Mediterrani, encaixen a la perfecció amb una selecció de cançons de Lluís Llach, que la companyia canta a capella amb uns arranjaments preciosos d’Andreu Gallén. Les percusions i ritmes tradicionals amb què acompanyen la veu es fusionen amb les complexes coreografies dissenyades per Ariadna Peya, i tot plegat genera moments de gran bellesa. De fet, trobo que la major virtut de l’especlacle és fer-te empassar un dels textos menys coneguts de Shakespeare com un veritable festival estètic.
Mereixen també una menció les interpretacions, en especial la Mercè Martínez, i l’adaptació de Jofre Borràs, qui ha retallat el text original per fer-lo més dinàmic i per connectar la crueltat que narra el clàssic amb la realitat que pateixen avui en dia molts ciutadans de la Mediterrània. Així són els temes clàssics universals: inalterables pel temps, per desgràcia.
Agradarà a grans i joves, fans de Lluís Llach o desconeixedors dels seus versos.
