La companyia emergent La Ràtzia presenta “Croades”, una versió de l’obra «Croisades» de l’escriptor i dramaturg francès Michel Azama.
Es tracta de l’espectacle resultant d’un taller dels alumnes de 4rt de l’ESAD sota la direcció del seu professor Jordi Vilà. Adaptada i traduïda per Santiago Sans.
L’obra, tot i que va ser escrita l’any 1988,podem dir que segueix viva, ja que és una història que tant pertany al passat, com al present. Es tracte d’un text que s’ha traduït a una vintena de llengües, perquè «Croades» parla del món, de creuades entre cristians i musulmans, de musulmans i hindús. “Croades” és Israel, Palestina, Jerusalem, Síria, Xile,…
L’obra comença amb força. Consta d’un pròleg i quinze escenes entrecreuades.
Els sis actors que formen la companyia (Pere Aguiló, Laura Piñeiro, José Luis Oliver, Marta Nicon, Marc Tarrida Aribau i Gerard Vidal ) interpreten a més d’una dotzena de personatge: dos nens jugant en mig del conflicte, una mare que busca desesperadament als seus fills, dos amics d’infància de diferent religió, un especialista en explosius, un home que enterren viu, gent cremada pel seu color de pell o religió, una parella d’avis ( el punt còmic de tanta desgràcia), la lloca ( que simbolitza la vida i l’esperança),…
La feina d’interpretació que fan aquests joves actors és realment impressionant. Però, sense desmerèixer a la resta, que com he dit ho fan tots sensacional, m’agradaria destacar l’extraordinària feina que fa l’actor Marc Tarrida Aribau, que mostra tenir un gran ventall de registres interpretatius. De traca i mocador quan es fica dins el paper del traficant. Recordeu el seu nom !!!
Tot i que es tracta d’una obra difícil de portar a escena, el resultat és extraordinari. La posada en escena, el moviment, el vestuari (increïble!!!), l’espai sonor (brutal!!!), la il·luminació,…, tot, absolutament tot, està estudiat al detall. Un treball coral, intens i de gran qualitat. De totes maneres, i sense intenció d’ofendre, com a espectadora crec que s’hauria de retallar una mica la durada d’algunes escenes.
”Croades” és un al·legat contra les atrocitats de la guerra que dona veu als vius i als morts. És la pèrdua de la innocència. És una història que parla de dolor, odi, patiment, violència, degradació, de llums i ombres, de mort. És la realitat del món on vivim. La guerra sempre hi serà perquè hi ha molts interessos econòmics i polítics. La guerra és un negoci. Espanya és el setè exportador mundial d’armament. Les importacions al Pròxim Orient es dupliquen, els Estats Units i Europa es mantenen com a principals proveïdors (Holanda, Itàlia, Alemanya, França, Espanya,..),la Xina mica en mica va guanyant terreny.
