Recomendaciones

“A Taula!” és un espectacle de la companyia Peus de Porc, dirigit per Jordi Farrés, guardonat amb el Premi Amigos de Titeremurcia 2015 i Premi Feten 2015 al millor espectacle de titelles. “A Taula!” és un espectacle de titelles i escenografia articulada destinat al públic infantil. La tècnica utilitzada per Xesco Quadras (titellaire de l’espectacle) és la de la manipulació a la vista del públic de titelles sobre taula, però amb una particularitat, la de combinar els seus coneixements d’enginyeria amb el món dels titelles. És un espectacle ple de sorpreses. L’escenografia pren vida davant dels ulls incrèduls dels nens. La xemeneia canta, la nevera canta, el forn canta i fins hi tot l’olla canta. Tot el muntatge pren vida, […]

Como las meninas de Velázquez, con un cuadro pintado dentro de otro cuadro, Pel Davant i pel Darrera nos ofrece una obra dentro de otra obra. Una obra, tejida minuciosamente y sincronizada con reloj suizo, que habla de la doble moralidad sin sermones dominicales y con ligereza. Ligereza inteligente eso sí. Y esa es la más difícil: la que sin recurrir a lo vulgar y lo trillado consigue hacer reír a mandíbula batiente. Para ello se cuenta con unos personajes de lo más pintorescos: una criada gorrona, un ladrón borrachín, un director de obra alterado, un evasor de impuestos y una frívola inspectora de hacienda. Todos ellos nos demostrarán que no hace falta recurrir a lo magnánimo y transcendente para […]

En los vodevils o comedias de enredos las puertas que se abren y se cierran son fundamentales en determinados momentos de la trama. En Pel davant i pel darrera están en la columna vertebral de la estructura dramática y acaban convirtiéndose en un elemento de virtuosismo escénico. Si sumamos las confusiones, las caídas, los gags gestuales y el teatro dentro de teatro… tendremos la clave del éxito de esta comedia que ya tiene 36 años, que ha sido traducida a 28 idiomas, que se ha representado en 50 países y que ha tenido muchísimas reposiciones. En Cataluña se ha visto varias veces, concretamente en el Teatro Condal (1985), en el Teatro Victoria (1996) y en el Teatro Borràs (2002). La […]

Esenciales y rarezas. Tomo prestado el título de uno de los discos de Lax’n’busto porque se corresponde perfectamente para describir Poe, el cabaret macabro. Cada cultura tiene unos clásicos y el teatro musical catalán moderno debe mucho a los primeros musicales de Dagoll Dagom. Títulos como Antaviana (1978, 1985), La nit de Sant Joan (1981, 2010), el Mikado (1986, 2005), T’odio amor meu (1995), Els Pirates (1997) o el mismo Poe (2002) se han convertido en musicales de culto en el imaginario colectivo. Y digo de culto porque pese a no haber sido grandes éxitos comerciales, han servido para ir reuniendo público en torno al teatro cantado y han permitido la evolución en la técnica y en el savoir faire […]

Una proposta escrita per Roc Esquius i dirigida per Antonio Calvo. De fet en el moment de la publicació d’aquesta ressenya s’estarà representant l’última representació en aquest Teatre. Roc Esquius (Súria, 1982) actor, director i dramaturg ha escrit aquesta obra de ciència-ficció que enfronta un pare i un fill. Després de “Sapiens” (2018), “Claqué o no” (2017), “Els pastorets de la Martina” (2016), “Mars Joan” (2016) o “IMe” (2014), planteja aquesta vegada un drama familiar que ens porta a conèixer la relació entre el pare i el fill conduint-nos pels camins de la realitat virtual. És potser l’obra més dramàtica i emocional de l’autor sense renunciar al sentit de l’humor. Els dos protagonistes de la proposta, pare i fill, són […]

És possible que hi hagi un altra realitat paral·lela a la nostra? “Els universos paral·lels són una concepció mental, en la qual entren en joc l’existència de diversos universos o realitats més o menys independents. El desenvolupament de la física quàntica, i la recerca d’una teoria unificada (teoria quàntica de la gravetat), conjuntament amb el desenvolupament de la teoria de cordes, han fet entreveure la possibilitat de l’existència de múltiples dimensions i universos paral·lels” (Viquipèdia) Un accident durant un experiment obrirà una porta a una altra dimensió. Dues realitats alternes amb un punt en comú. Dos mons diferents i complementaris. Tenia moltes ganes de veure aquesta obra per diferents motius: en primer lloc pel seu autor i director Javier Daulte, […]

Una de les coses que més em fascina del teatre és la capacitat de fer-nos viatjar i viure experiències inimaginables asseguts sense moure’ns de la cadira. És allò que en diem la màgia del teatre, i que per mi és quelcom meravellós . “There was a fiesta!” és un dels espectacles més bonics que he vist últimament, i que ja d’entrada us animo a que hi aneu. Entrem al teatre. Avui hi ha alguna cosa diferent a l’ambient. En un racó de la sala hi ha una tauleta plena discos i un tocadiscos en marxa. Sona una melodia apagada; una música que ens transporta a una altra època. Ens acostem a la taquilla a recollir les entrades, avui l’Andrés Santos […]

Moltes ganes de veure aquesta CRONOLOGÍA DE LAS BESTIAS escrita i dirigida per Lautaro Perotti. Hem de dir però, que també anàvem amb una certa recança pel que havíem sentit a dir … que era «una història complexa on acabaves perdent el fil«…. Res més lluny del que hem viscut nosaltres, ja que ha estat una proposta totalment entenedora, que ens ha engrescat des del principi, amb una posada en escena i unes interpretacions magnífiques. Aquesta obra es va estrenar l’octubre del 2016 a Timbre 4 i el marc de 2018 al Teatro Español de Madrid. Beltran (Patrick Criado) va desaparèixer quan tenia dotze anys i torna a aparèixer onze anys després, amagat darrere una butaca. Empunya una pistola. No […]

Aquesta setmana he anat a veure dues reposicions, avui toca parlar d’aquesta comèdia “Pel davant … i pel darrera”. Una obra que em semblava que feia molts anys que la vaig veure i que no han estat tots els anys que creia. Com a l’altre vegada, he rigut i he passat una molt bona estona. Inicialment hauriem de dir que és una calamitat de funció, això és el que veiem amb els protagonistes, ja que el que veiem amb els actors és unes interpretacions amb les que riem força gràcies als malentesos i les picabaralles entre els intèrprets i és en aquests equivocs que centren el ritme de la funció. S’ha de dir que la segona part és la més […]

Aquest és un projecte teatral creat i dirigit per Didier Ruiz impulsat pel programa CaixaEscena, que promou les pràctiques teatrals en els centres educatius. YOUTH#4 és el primer dels tres espectacles que el TNC ha programat en el Cicle de Teatre per a joves, amb la voluntat d’acostar al fet escènic als joves de 12 a 18 anys, amb temàtiques més properes a les seves realitats. Quinze joves d’entre 16 i 20 anys, l’Alba Martín, l’Ares Llucià, el Daniel Tulloch, el Diego Valiente, l’Enrique Ruiz, la Jana Serra, el Jaume Llagostera, el Joshua Segarra, el Kilian Fernández, la Malena Domènech, el Marc Pineda, el Miguel Ángel López, el Nef Blázquez, la Sara Viñals i l’Unai Zorraquino. Quinze rostres i quinze […]

Lo admito, soy el hereje a quien el teatro argentino le supera. El griterío, el pisarse el uno al otro, insultos, el griterío, la exageración, la verborrea, el griterío… me saturan. Quizá por eso he disfrutado tanto con esta adaptación con un tono más pausado pero que nos permite disfrutar de toda la esencia, ironía y profundidad del texto de Claudio Tolcachir que, casi, no suena a traducción sino a obra surgida de nuestra realidad. El texto consigue aquello tan difícil como perseguido de contener humor, y mucho, sin desvirtuar ni un ápice la dureza o tristeza que sobrevuela esta familia. Ahora bien, sin un reparto en estado de gracia y al servicio del conjunto, difícilmente funcionaría. Una familia estrambótica […]

Al teatre hi ha poques certeses, però les poques que hi ha són (gairebé) innegables. Quan una obra de teatre parla de sensacions que hem viscut alguna vegada, hi connectem d’arrel i ens agrada. I ‘Blanca desvelada’ té això. Connecta des del primer minut a través d’un text senzill -per la seva clarividència-, una actriu meravellosa i una relat ‘in crescendo’ que pica l’ullet constantment al públic. Qui sóc? Cap on vaig? Què vull? El text d’Alejandra Jiménez Cascón retrata les reflexives que ens hem fet tots alguna vegada. Un recorregut per les pors de la protagonista que la dramaturga i actriu construeix des de moments diferents de la vida de la protagonista: la Blanca nena, la Blanca clausurada, la […]

1. La dimensió teatral. Els últims temps, ha estat la ficció qui més i millor ha fabulat sobre la possibilitat d’una realitat alternativa a la nostra (Fringe o Counterpart), i 4D Òptic, anterior a totes dues sèries, hi comparteix la mateixa temptació a l’hora d’imaginar què hi passa a les interseccions entre totes dues realitats. A Daulte li interessa aprofundir en el concepte de doble, tan proper al fet teatral, i a la multiplicitat de cares de cada personatge, a la conformació de les seves personalitats, que només poden ser compreses si tenim en compte el què són i el què podrien haver estat. 2. La dimensió cinematogràfica. El remuntatge que dur a terme Daulte aposta per formes i referències […]

Una proposta escrita per Marc Artigau, dirigida per Raimon Molins, obra guardonada amb el Premi Quim Masó 2017 i que s’ha pogut veure previament a Temporada Alta. ALBA és un muntatge que es planteja quins són els reptes de l’era digital i com es viuran en el futur aspectes com l’amor, el sexe o l’amistat. ALBA és un thriller de ciència-ficció, una història de robots que ofereixen companyia a les solituds humanes. Montse Guallar es Alba, una professora jubilada, doctora en història de l’art, que prepara una conferència sobre el quadre de Jheronimus van Aken, El Bosco, «El jardí de les delícies». Alba ha adquirit un sistema d’intel·ligència artificial perquè li faci companyia i l’ajudi en les tasques domèstiques. Ha […]

La compañía Gataro celebra sus 20 años de existencia y lo hace con un musical de Dagoll Dagom basado en historias d’Edgar Allan Poe. El libreto era de Joan Lluís Bozzo y la música de Óscar Roig pero la adaptación que hace Víctor Alvaro es muy original. Yo no vi la de hace años y al principio no entendía muy bien la historia. La obra se va consolidando a medida que avanza y crea unas expectativas que se van cumpliendo. Existe un juego constante entre los binomios vida/muerte y fantasía/realidad. El director ha sabido mantener el ritmo. No es nada fácil poner en escena una obra de terror con la combinación de toques humorísticos que son un verdadero acierto. Quiero […]