Els Xucrut continuen apostant pels espectacles de creació en els quals el cos du el pes i és el focus d’atenció. Aquest cop, per reflexionar al voltant de l’amor, de l’amor quan necessita respirar, de l’anhel de llibertat o d’alliberar-se de la cotilla de les convencions per jugar a ser un altre, i encara més, de la por que ens agafa quan se’ns concedeix aquesta llibertat.
La posada en escena és gairebé coreografiada amb la intenció de fugir del realisme i buscar la tensió de la parella a través de la fisicitat que tot ho omple. És un muntatge imaginatiu, amb recursos dramatúrgics arriscats que aconsegueixen expressar allò tan difícil de dir amb paraules.
La parella protagonista acaba trobant la solució, temporal si més no, als seus problemes, en la ficció, que esdevé la taula de salvació n un món tan apressat per a tot, en el qual la immediatesa regeix. La necessitat de donar sortida a totes aquelles que potencialment som i que no ens atrevim a ser realment.