Así que pasen cinco años
20/01/2019
Hay que vivir

 

“Así que pasen cinco años” pertany a l’anomenat  “teatre de l’impossible” lorquià, batejat així per la seva dificultat de ser portat a escena. Dificultat en molts sentits, per la seva trama onírica i surrealista, per la barreja continua de prosa i poesia, per la gran quantitat de personatges reals i imaginaris que hi surten al llarg de l’obra, per ser més exactes, l’obra consta de vint-i-dos personatges , i per la gran varietat de disciplines artístiques que s’hi poden veure, com cant, poesia, arts plàstiques, acrobàcia, Commedia dell’arte,…

“El público” i “Así que pasen cinco años” van ser escrites per Lorca a finals dels anys 30, durant el seu viatge a Nova York. Ambdues obres tenen un gran simbolisme i llenguatge poètic difícil d’entendre si no ets un expert en el teatre de Lorca; difícil d’entendre i d’interpretar, segons les paraules del mateix autor. Així que en aquesta ocasió vaig intentar, i dic intentar, entendre el que ens volia explicar Lorca, ajudant-me d’algunes fonts expertes en la interpretació dels seus textos, i llegint-me el text, per poder si més no, gaudir d’un espectacle que per mi va ser meravellós en molts sentits: posada en escena, escenografia i interpretació. Per descomptat que la il·luminació i el vestuari són també una part molt important dins d’aquesta obra.

M’han semblat extraordinàries moltes de les escenes de l’obra, com la del nen mort i el gat, la del maniquí del vestit de núvia, el personatge del pallasso,…; de la mateixa manera que m’ha agradat molt la utilització de les escales i els miralls que tenen un gran significat metafòric. És precisament les escales i els miralls que ens fan pensar en un univers oníric com és l’univers dels somnis.

“Así que pasen cinco años” és visualment poètica i onírica, plena de foscor i de color, plena de personatges i objectes carregats de simbologia que ens fan viatjar entre el passat, el present i el futur. De fet el pas del temps és una de les principals claus de l’obra. Per mi ha estat com entrar dins la ment del protagonista a través de les diferents fases del somni.

Que penso que ens va voler dir Lorca amb aquesta obra?, segons el meu criteri, el valor del pas del temps, l’espera a allò que un creu que canviarà  per si sola i no canvia. Penso que Lorca ens vol mostrar, mitjançant els personatges, les diferents facetes de la seva personalitat, com la persona que en el futur pot arribar a ser, el Lorca vividor i apassionat , el Lorca líric i poètic, la seva part homosexual i el desig de la paternitat.

“No hay que esperar nunca. Hay que vivir”  .

Us podria enganyar dient-vos que he entès tot el que he vist dalt de l’escenari, però no seria cert. M’he perdut una pila de vegades, i no he entès moltes de les coses que hi surten, però us asseguro que només per veure la posada en escena, els magnífics poemes del que està farcida l’obra i la dificultat de portat a escena una obra tan complicada, ja paga la pena d’anar-la a veure.

Ara si em perdoneu, vaig a tornar a rellegir el text per intentar desxifrar el contingut dels seus magnífics poemes, i seguir gaudint d’aquest meravellós i inigualable escriptor que va ser, és i serà Federico García Lorca.

Todo lo que necesitas para ir al teatro

Así que pasen cinco años

Así que pasen cinco años

La compañía andaluza Atalaya Teatro vuelve a la pieza surrealista de Federico García Lorca  Así que pasen cinco años, que ya llevó a escena en 1986. Un viaje único por el tiempo que no podría realizarse con otra pieza teatral, dirigido por Ricardo Iniesta.

Fotos
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • maría j gonzález mondaza
    maría j gonzález mondaza

    Me encantó esta puesta en escena, cada cuadro tenía su significado muy bien trabajado desde dirección. No creo que para el espectador medio de este siglo llegue a ser tan complicado el surrealismo. Lorca tiene un universo mágico que te atrapa y Atalaya ha sabido combinar gracias a un teatro expresivo y físico tanto el deseo como los sentimientos escondidos. Qué grande Lorca en el tratamiento de la mujer, un punto de vista más moderno que muchos de los que nos representan. Bravo!

    11/02/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Avui al Teatre Joventut de L’Hospitalet he estat veient aquesta obra de F. G. Lorca per una de les companyies que més admiro com és Atalaya i que el mes passat es va poder veure al Lliure. Una obra que Lorca va escriure en la seva etapa novaiorquesa amb una gran influència surrealista i que ell mateix va qualificar junt amb El público com a “Teatro imposible”. Amb una impecable direcció, dramatúrgia i espai escènic, Ricardo Iniesta, ens transporta a un món lorquià, oníric, sobrenatural i prenyat de poesia que el transforma en quelcom hipnòtic. Si partim de la base que només el personatge del “Joven” és real i la resta són projeccions seves i ens deixem portar, anirem descobrint escenes i moments d’una bellesa poètica indscriptible i difícils d’oblidar i només faré esment d’un que m’ha posat la pell de gallina com és el diàleg entre el “Niño muerto” i la “Gata muerta”. L’escenografia cobra especial rellevància en l’obra, unes escales blanques que condueixen al buit i que juntament amb una acurada i perfecta il-luminació, deixa moments d’una extrema bellesa plàstica. Nou actors i actrius que representen a vint i tants personatges i que tant a nivell coral com individual es deixen la pell i fan un excel·lent treball tant en l’expressivitat dels seus moviments corporals com a la perfecta dicció recreant els poemes i text de Lorca, i on Iniesta ha unit dues generacions d’actors amb la veterania d’una solvent Carmen Gallardo i la delicadesa de la jove Elena Aliaga en el paper de la “Novia”. Tarda nit de teatre en majúscules que serà difícil oblidar i que estic segur que si Lorca despertés, estaria immensament feliç de veure amb la dignitat que s’ha posat en escena el que ell en el seu dia va escriure. Bravo, bravo Atalaya

    10/02/2019
Artículos relacionados
Totes les estrenes de gener al Teatre Lliure

Totes les estrenes de gener al Teatre Lliure

3 Gener 2019

Comença 2019 i els teatres s’omplen d’estimulants novetats teatrals per començar el nou any amb bon peu. En aquest article, us expliquem les cinc propostes que presenta el Teatre Lliure […]

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.