Recomendaciones

Nunca sabremos bastante de Federico Garcia Lorca. Desde sus poemarios hasta las obras de teatro, Lorca es un pozo. Y lo habría sido más de no haber sido asesinado. El hecho de morir al principio del golpe de estado contra la República lo convirtió en un mito. Federico García es una biografía basada en entrevistas a familiares lejanos y expertos en literatura en forma de composición estática y muy apoyada en un buen cuadro flamenco. Es una obra documental cuidada hasta el último detalle y con la utilización de medios técnicos sencillos pero muy impactantes. Se trata únicamente de un telón que separa los actores del espectador en el que se proyectan los videos de las entrevistas, paisajes de la […]

Recital / concierto de un gran Toni Viñals, con un magnífico Marc Garcia-Rami al piano, donde exhibe de forma ininterrumpida sus registros vocales y cómo de bien los utiliza interpretando (que no sólo cantando) piezas de musicales de todas las épocas, quizá, en algún momento, hasta con demasiada energía, pero claro, se llama “Balla amb mi” y no “Mira com canto”. Al principio me ha costado entrar dado que las canciones se suceden sin pausa y supongo que yo necesito un poco de contexto (soy demasiado de letras) pero al cabo de un rato, y sin darme cuenta, participaba del juego de dejarme sorprender por cada nueva canción. He vibrado mucho con «I got life» de Hair, «I’m alive» de […]

Con un mensaje tan motivador “Nada es imposible” como eje central del espectáculo, el Mago Pop se marca un espectáculo que nos mantiene con los ojos como platos desde el comienzo hasta su apoteósico final. Un viaje hasta su infancia donde conoceremos al Antonio Díaz que comenzaba a hacer sus primeros trucos, con su madre como único público, y con la promesa de que algún día volará, sirve para hilar cada uno de los juegos y trucos que se suceden a lo largo del show. Una puesta en escena efectiva y sorprendente, no voy a desvelar nada para que quien vaya sienta el asombro de la primera vez, acompañada de un sentido del humor blanco, aunque con su puntito corrosivo, […]

Escrit i dirigit per Marta Aran, i interpretat per Lara Salvador, “Els dies mentits” ens parla d’una dona que s’ha estat enganyant durant molt de temps davant d’un “problema” . Ha arribat el moment de sincerar-se i compartir la seva “mentida”. Avui ha decidit per fi, que serà l’últim dia, l’últim dels seus dies mentits. “Els dies mentits” és un monòleg que ens parla sobre les nostres mentides i les nostres veritats, sobre el que per nosaltres és inconfessable, pel què ens fa sentir o creure que som diferents de la resta. Una habitació plena de números. Una noia sola. Ens mira i somriu. I de cop i volta ens fa una pregunta: “Quina és la mentida més gran que […]

7 SEGONS una proposta del dramaturg alemany Falk Richter (Hamburg 1969). A les obres d’aquest autor s’analitza la situació política i l’estat psicològic de l’individu occidental. Escriu sobre l’elit del món econòmic i la seva manera de pensar i actuar. La seva obra també mostra la preocupació per observar les relacions existents entre els homes i els mitjans de comunicació. La psiquis del home víctima de la globalització. La connexió inevitable dels conflictes humans i el món virtual. 7 SEGONS és el temps que transcorre des de la caiguda d’una bomba d’un avió i el seu impacte. A la història que ens presenten, Brad, és un pare de família tipus estatunidenca actual, que sobrevola algun desert d’algun país quan, per […]

Los mashup son canciones creadas a partir de la mezcla de otras que ya han funcionado; aportan un toque nuevo a la esencia de los originales y la creatividad radica en cómo combinarlas. Las más conocidas están orientadas a las pistas de baile (Can not Get Blue Monday Out of My Head a partir de New Order y Kylie Minogue) pero hay de todo (Folstom prison gansgtaz une a Johnny Cash con el rap de Eazy-E), hasta tratamiento clásico de piano (Scott Bradlee). Esto es La Tendresa, se mezclan las comedias de Shakespeare, y voilà, una obra nueva, similar pero diferente, que podría ser un mejunje. Y no lo es, conserva lo mejor de los originales: el lenguaje es cuidado, […]

Un Mercat de les Flors ple fins a la bandera per veure l’espectacle VENEZUELA d’Ohad Naharin interpretat per la Batsheva Dance Company. Ohad Naharin (Mizra, 1952) és un ballarí i coreògraf israelià contemporani que des del 1990 i fins a l’any 2017 va ser el director artístic de la Batsheva Dance Company, companyia a la qual s’havia incorporat l’any 1974. Un coreògraf amb qui ja vam prendre contacte l’any 2011 amb la peça MINUS 16 que va interpretar la companyia IT Dansa dins del Festival Grec. Creador del llenguatge del moviment anomenat GAGA, que posa en el centre de la dansa l’ésser humà i potencia la improvisació i el moviment de parts del cos. Una greu lesió d’esquena el va […]

El repte per a la Lara Salvador no és petit,però és una actriu audaç en un moment dolç. El monòleg que li ha preparat Marta Aran és exigent, entre d’altres coses, perquè ha de fer presents altres personatges. El treball de cos que pensa l’autora és descomunal. Tot l’esforç de la Salvador va encaminat a descobrir, alhora que els espectadors, per què mentim i per què ens menteixen els demés. Quins han estat els mecanismes que la societat ha fet servir per a modelar-nos al seu gust. El gruix de la història discorre per terrenys propis de la comèdia agredolça un pèl ingènua que guanya en intensitat quan el còmic deixa lloc al dramàtic. La sexualització de l’educació de les […]

Ens fa moltíssima mandra parlar d’una proposta escènica que ens ha decebut totalment i de la que almenys en Miquel ha estat ben a punt d’abandonar la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure a mitja representació. Finalment no ho vaig voler fer per respecte als espectadors, en trobar-me al ben mig de la grada central. Aquest «DIE 120 TAGE VON SODOM«, va ser un dels primers espectacles que vàrem escollir dins del nostre abonament de temporada del Teatre Lliure, perquè som seguidors des de fa anys del cèlebre director Milo Rau, que ara constatem que en bona part la seva fama es basa en la provocació, i en la recerca dels límits acceptables per la societat benestant, en una posada […]

Fa uns 20 anys vaig anar a veure aquesta obra a La Villarroel, la qual va ser dirigida en aquell moment per Mario Gas i interpretada en els papers protagonistes per Vicky Peña i Montserrat Carulla. Haig de dir que poques obres han estat tan presents en el meu cap com aquesta al llarg del anys, fins al punt que encara recordo la seva escenografia i posada en escena. De fet, em va impactar molt en tots els aspectes i, per això, quan vaig llegir que es faria un muntatge nou, no vaig dubtar ni un moment en decidir anar-lo a veure. No obstant, era inevitable tenir certa por davant del gran record que guardava de la seva predecesora i […]

Carles Alfaro assegura que el gran èxit de la carrera d’un actor està estretament lligat a la solitud que ha de suportar havent arribat a la seva fi. Aquest pretext és el principal motiu que vesteix la dramatúrgia a mig gas de L’últim acte, una hora i mitja destinada a repassar algunes vinyetes de la trajectòria d’un actor vell recentment homenatjat. Potser per a homenatjar a l’actor que es jubila? Els maldecaps comencen ja d’entrada, quan el protagonista es desperta fet una sopa als camerinos del teatre on l’han deixat sol, tancat i oblidat. A partir d’aquí comença un recopilatori dels moments més singulars de la seva carrera recorrent a la inserció d’alguns dels grans textos de Txékhov. Potser per […]

El dia 14 de febrer La Perla 29 va estrenar al Teatre de la Biblioteca de Catalunya una nova producció sota la direcció de Julio Manrique. LA REINA DE LA BELLESA DE LEENANE (The Beauty Queen of Leenane) òpera prima de Martin McDonagh que la va escriure quan només tenia 26 anys. Aquesta obra forma part de la primera trilogia de l’autor titulada The Leenane Trilogy que inclou LA CALAVERA DE CONNEMARA (A Skull in Connemara) que vam poder veure la temporada passada a la Sala Villarroel i The Lonesome West. Martin Faranan McDonagh (Camberwell, Londres, 1970) dramaturg i director de cinema és conegut per la gran brutalitat i estil cinematogràfic de les seves peces teatrals. Està considerat com un […]

De reflexiones sobre el teatro y la vida de los actores/artistas se han hecho miles y miles, en diferentes momentos históricos y con detonadores sociales diferentes. Carles Alfaro lo hace a partir de textos de Anton P. Txékhov y cuenta encima del escenario con Francesc Orella, siendo el artífice de esta introspección al mundo de la dramaturgia. Pues bien, no funciona. A pesar de la buena interpretación de Orella, el cual siempre es un placer ver demostrando su arte escenográfico, la obra, y sobretodo el texto, se hacen interminables. Todo empieza, con un actor al que le acaban de hacer un homenaje por su carrera en los escenarios. Se queda solo y borracho en el camerino, hasta dormirse. Durante su […]

Agnès Mateus y Quim Tarrida ya nos sorprendieron con: ”Hostiando a M”, su última producción y ahora nos regalan esta pieza que es a la vez seria, honrada y divertida. Ellos dos vuelven a hacer un tándem creativo, valiente y atrevido. Ellos dos crean el espectáculo. Ella interpreta con humor, pasión y mucha, mucha rabia. Se trata de una denuncia más de la violencia contra las mujeres. No sólo describen y denuncian los feminicidios de una manera muy impactante sino que analizan el por qué, el silencio de las mujeres y de la sociedad, la trampa de los cuentos infantiles, la aceptación pasiva de la violencia. Según Mateus: “lo que no puede pasar es que tu entres y salgas del […]

A mitja representació, un dels personatges etziba el següent als espectadors: «Per què som aquí veient la Companyia Hora (formada per discapacitats intel·lectuals) i a l’hora estem aniquilant aquesta part de la població?» Die 120 Tage von Sodom sembla bascular endavant i endarrere a partir d’aquest desafiament a les nostres conviccions i al benestar de la nostra consciència. Milo Rau escull Pasollini, pertanyent a diverses minories i aniquilat per no formar part de la «normalitat», com a canal per a parlar de l’abús de poder que les elits continuen pensant que tenen dret a exercir sobre els qui són susceptibles de ser anorreats per elles. El director suís utilitza elements metateatrals per a explorar la capacitat del teatre a l’hora […]