Ahir divendres dia 12 va ser dia d’estrena a l’Escenari Joan Brossa, LABERINT STRIPTEASE, un espectacle creat, coreografiat i dirigit per Roberto G. Alonso inspirat en l’univers brossià.
L’espectacle pretén redescobrir Brossa agafant com a punt de partida el seu llibre «Striptease i teatre irregular» i els seus poemes visuals mantenint l’humor i la crítica però fent una reinterpretació que ho transporta a l’actualitat.
Protagonitzat per un músic, Jordi Cornudella que és també el director musical de l’espectacle, una cantatriu, Elena Martinelli, una ballarina stripteasista, Laura Marsal, el saltimbanqui Davo Marin i el Mc Clowm que és el mateix Roberto G. Alonso (en algunes funcions aquest paper serà interpretat per l’actor Jordi Andújar).
Una proposta multidisciplinar que combina teatre, dansa, acrobàcia, música en directe, cant, play-back, transformisme i striptease.
Un espectacle construït buscant un Brossa lúdic, crític i visual i qüestionant que passaria si Brossa fos viu en l’actualitat, i que compta amb la col·laboració de la companyia Roberto G. Alonso i amb la de Cabaret 13.
L’escenari de la Sala Joan Brossa està situat al mig amb el públic a dues bandes, un gran teló ho divideix en dues meitats. Mc Clown, el mestre de cerimònies, ens va rebent mentre ens acomodem a les nostres localitats tot esperant que l’Albert doni el senyal de sortida. Cau el teló central i a la nostra banda queden el músic i la ballarina. A l’altra banda del teló la cantant i el saltimbanqui…. Escoltem riures i ens “neguiteja” saber, que és el que ens estem perdent??
Amb la presentació dels instruments i l’striptease del piano comença l’espectacle. El teló central s’ha desplaçat i ara tot està a la vista.
Els números de cabaret es van succeint conduïts per un magistral Roberto G. Alonso que amb la seva simpatia i professionalitat ens té literalment a la butxaca. Sensacional la música de Jordi Cornudella que fa gala de tocar diferents instruments i és capaç al mateix temps de despullar-se, ballar o jugar a pilota. Acurada i magnífica il·luminació d’Albert Julve.
Moments realment aconseguits com el de les votacions, la confessió, el pas de Setmana Santa i la saeta o el partit de futbol.
Hem de dir que abans de veure l’espectacle, ens temíem que fos similar al que ja hem vist un parell de vegades a Cabaret 13 … i hem de dir que la creativitat de Roberto G. Alonso, novament ens ha tornat a sorprendre amb un espectacle totalment nou i amb molta simbologia brossiana.
Un espectacle en què realment s’ha aconseguit fer realitat el que ha demanat Roberto G. Alonso Però sigui com sigui, permetin demanar-los-hi un favor, no se’n vagin igual que han entrat, perquè com sempre deia Brossa que també sempre deia Fregoli; «l’art és vida, i la vida, transformació».
Magnífica proposta totalment recomanable.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ