Recomendaciones

Cuando me enteré de que “Cinco horas con Mario” se representaba en Madrid y que Lola Herrera se volvía a meter en la piel de su protagonista no esperé para conseguir mis entradas. Si no se puede disociar el papel de Chanquete al nombre de Antonio Ferrandis, el papel de Carmen Sotillo está irremediablemente ligado (y a Dios gracias) al nombre de (la gran) Lola Herrera. “Cinco horas con Mario”, escrita por Miguel Delibes en 1966, es el reflejo de la sociedad de nuestros abuelos que bien podría servir en la mayoría de los aspectos para reflejar también nuestra época. Como pretexto para mostrarnos aquella realidad, nos encontramos con una mujer, Carmen, que vela a solas el cadáver de su […]

Ahir dimarts dia 23 de juliol, el Festival Grec ens va dur a un lloc molt estimat per nosaltres i a on mai havíem vist res que no fossin concerts o recitals, al Palau de la Música Catalana on Circa Contemporany Circus estrenava el seu espectacle EN MASSE. Circa Contemporany Circus té la seva seu a Brisbane (Austràlia) i és la pionera de la manera com la física extrema pot crear actuacions poderoses, i al mateix temps impregnades d’una sensibilitat i poètica realment impactants. Va ser creada en 1987 amb el nom de «Rock & Roll Circus» per Derek Ives i Antonella Casella, en 2004 canvia el seu nom sota la direcció del seu director artístic, des del 1999, Yaron […]

La idea de posar en escena aquesta proposta va venir de part de la Míriam Iscla, que en veure el monòleg «Ivan i els gossos» (vegeu la nostra ressenya del 2012), va buscar més textos de la mateixa autora, la britànica Hattie Naylor. ABANS QUE ES FACI FOSC (“Going Dark” en angles) és un altre monòleg de l’autora d’un home amb el seu fill. Consensuat amb ella es va convertir en el monòleg d’una dona i la seva filla. El muntatge original de Going Dark es va estrenar en col·laboració amb la companyia experimental Sound&Fury, el Young Vic i el Science Museum de Londres la temporada 2013-14. Anna és una dona astrònoma que basa la seva professió i la seva […]

Ver a Isabelle Huppert en directo siempre impresiona. Hace unos años algún crítico dijo de ella que era «la mejor actriz viva», y el tiempo no ha hecho más que aumentar su leyenda y su aura de gran estrella, a veces inaccesible y a veces absolutamente indomable. Casi todo el mundo la conoce por sus películas -algunas de ellas auténticas obras maestras del cine europeo- pero justo es decir que de vez en cuando se digna a pisar los escenarios, sobre todo si es en compañía de su cómplice más habitual, el director estadounidense Robert Wilson. Juntos han llevado a escena Orlando, Quartett y ahora este monólogo sobre Maria Estuardo, tan inquietante como hermético. Y es que el universo de […]

Aquest cap de setmana ens esperava en teoria un dels «plats forts» del Festival Grec amb Isabelle Huppert com a Reina d’Escòcia al Teatre Lliure de Montjuïc. I, tot i saber que anem a contracorrent amb les opinions generalitzades que hem escoltat, hem de dir que per nosaltres ha estat la gran decepció d’aquest Festival. És per sort, el primer espectacle que ens ha decebut totalment dels 27 espectacles que ja hem vist fins ara d’aquesta edició del Festival Grec 2019. Intentarem per tant, posar per escrit els nostres arguments per explicar-nos. MARY SAID WHAT SHE SAID és un monòleg, una producció del Théâtre de la Ville de París, dirigida per Bob Wilson amb text de Darryl Pinckney i música […]

Con un proyecto tan ambicioso como querer entrelazar física y espiritualidad, hubiera sido goloso -y casi inevitable- convertir un espectáculo de danza en una petulancia intelectual y, por consiguiente, poner el dominio del cuerpo al servicio de una mera exhibición egótica. Sin embargo, Torus, la última obra de la compañía Humanhood, eclipsa por no pretender deslumbrar, por ser una propuesta honesta elaborada desde la humildad. Y es que en Torus, sus creadores, Júlia Robert Parés y Rudi Cole, se postulan como meros canales -y no como poseedores- de un saber ancestral. Un saber de que la vida -desde la expresión más biológica de cada célula hasta el destello de un astro- está en continua evolución y extinción; un saber de […]

Hem de dir que anàvem amb una certa «por» perquè l’últim espectacle d’aquestes característiques que vàrem veure en una inauguració del Grec del 2014, en el castell de Montjuïc, M.U.R.S., ens va semblar un nyap i una presa de pèl. (vegeu aquella ressenya). Per celebrar aquest aniversari, aprofiten l’espai de les Drassanes (reivindiquem des d’aqui la utilització futura d’aquest magnífic espai), per fer una exposició de l’evolució d’aquesta companyia des dels seus primers moments fins avui (aquesta exposició està oberta durant tot el dia de manera gratuïta). També anuncien la publicació, al mes de setembre, d’un llibre que recollirà la història de la Fura. Per sort Arribem amb temps amb més d’una hora d’avançament i ens dóna temps a veure […]

Temporada tras temporada, diferentes montajes de los textos de Shakespeare invaden la cartelera de manera casi inevitable. A pesar de la pereza que nos pueda provocar esta circunstancia, se tiene que reconocer que hay motivos para que esto pase. El primero es que Shakespeare vende muchas entradas. El segundo es que es el dramaturgo más importante de la historia del teatro y, por lo tanto, por mucho que se represente, nunca te lo acabas. El problema, en realidad, son los siglos que nos separan de su obra; una distancia por la que haga falta algo más que poner sus textos en escena para conseguir que un montaje valga la pena. La compañía Els Pirates han tenido el acierto en Les […]

Tret de la companyia Scla’ka Teatre, primers en traduir i representar l’obra “Jerusalem” de Jez Butterworth en català l’any 2015,mai ningú fins ara havia portat aquest magnífic text dalt d’un escenari. Tot i que es tractava de teatre amateur, la companyia Scla’ka Teatre va rebre nombrosos elogis per part de la premsa i d’alguns actors de renom com Josep Maria Pou i Oriol Genís. Ara és Julio Manrique qui porta, dins el Festival Grec, una nova versió de “Jerusalem” . Es tracta d’una versió traduïda al català per Cristina Genebat, en el que el principal protagonista l’interpreta l’actor Pere Arquillué. Aquest és el primer muntatge que Julio Manrique dirigeix a l’amfiteatre del Teatre Grec, tot un repte, si més no […]

Ahir dissabte, el Festival Grec ens va dur a dos llocs no habituals. El primer d’ells va ser el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) on vam poder veure una nova proposta del projecte PI(È)CE, que acosta els nois i noies, i gent gran, del Raval als escenaris. Una nova peça de creació comunitària, OI NÉOI (Els nous) amb dramatúrgia d’Albert Tola i dirigit per Constanza Brnčić, del qual ens van parlar en la roda de premsa del dia 13 de juny, quan ens van presentar tots els projectes comunitaris. OI NÉOI (Els nous) es tracta d’un treball escènic cuinat amb alumnes dels instituts Milà i Fontanals i Consell de Cent, i amb avis de casals del barri. És […]

No se podrá negar que La tienda de los horrores ha estado siempre rodeada de un aura especial y de una suerte mayúscula. Primero fue una película de serie B, rodada en solo dos días, que con los años se convirtió en una cinta de culto. Después se transformó en un musical que superó las expectativas del Off Broadway, y por último Hollywood también puso a cantar a la famosa planta en la película de Frank Oz. Un éxito relativo, pero de nuevo otro film que ha ganado admiradores año tras año. Cuál es el secreto de la proeza? No sabría asegurarlo, pero creo que la modestia del producto, la originalidad de la historia o la calidad de la partitura […]

Amor Mundi es una historia irreal que podría ser verídica. Una maestra cercana a la jubilación había luchado por una escuela pública de calidad. Había seguido las enseñanzas de Rosa Sensat y había sido atrapada por el sueño de muchos enseñantes sobre la docencia innovadora, reformadora e integradora, ilusión colectiva en la Catalunya de los años 70 de la cual formaba parte nuestra protagonista. Años más tarde se encuentra atrapada en un hecho que ni ella misma se puede explicar, no lo justifica ni defiende pero la han ganado las emociones, los sentimientos se han colocado por encima de la razón y se ha tomado la justicia por su cuenta ante el comportamiento agresivo y destructivo de una adolescente en […]

LA TIENDA DE LOS HORRORES és un clàssic del teatre musical compost per Alan Menken amb llibret de Howard Ashman, que es va estrenar l’any 1982 a l’OffBroadway. Aquesta obra de teatre musical era una adaptació de la pel·lícula de sèrie B que Roger Corman havia dirigit en 1960. Després de l’èxit del musical, el 1986, es va tornar a fer una versió cinematogràfica, «The Little Shop of Horrors» dirigida per Frank Oz. Llàstima que novament no s’ha optat per fer la versió en català, com de fet fan altres teatres com el Gaudí i companyies com Els Pirates, sense tants recursos econòmics, que se la juguen per recolzar la normalitat de la nostra llengua. Ho podem arribar a entendre, […]

Ahir divendres al Mercat de les Flors, i dins del Festival Grec, vam poder veure la segona de les representacions de TORUS, de la companyia Humanhood, espectacle que va presentar en el Sismògraf d’Olot el passat mes d’abril. La companyia de dansa Humandood va ser fundada el 2016 per Rudi Cole i Júlia Robert Parés, artistes britànic i catalana, establerts a Birmingham. Junts han desenvolupat un llenguatge del moviment caracteritzat per la fluïdesa i el dinamisme. Són autors de performances que combinen ciència, esperit i creació. Una parella fascinada per les complexitats de la física occidental i el misticisme oriental i les seves connexions profundes. Busquen, en els seus espectacles, la interconnexió d’aquests dos mons. Espiritualitat i física semblen conceptes […]