Recomendaciones

De padres desconocidos, amante de la poesía, y enemigo del poder, el Teatro ha sido asesinado. Premisa prometedora, algo de repaso a la historia del arte, muy buenos recursos musicales e interpretativos pero algo reiterativa. Ron Lalá, como siempre con humor y música, repasan (mucho menos de lo que yo esperaba) la biografía del teatro (con interesantes flashbacks), su estructura, autores, profesiones a él vinculadas… en el marco de la investigación detectivesca en un futuro distópico donde se han prohibido las referencias, difusión, lectura… de las artes. Con este argumento a modo de homenaje al teatro y reflexiones apuntadas sobre su futuro, los aficionados a las artes escénicas estamos de enhorabuena. Sin embargo, y creo que soy el único, me […]

Avui, dissabte 7 de setembre, amb les maletes preparades i com aquell que diu «taxi a la porta» per anar a l’aeroport, poques hores abans fem cap a La Villarroel per veure la primera representació, que no estrena, de VASELINA, de Gabriele di Luca dirigida per Sergi Belbel. Justament aquest mateix dijous va tenir lloc la roda de premsa de presentació d’aquesta producció de la Sala Trono, que inaugura la temporada a la Villarroel. Un text que a nosaltres ens ha agradat força, precisament perquè retrata uns personatges molt «estripats» i volgudament exagerats, amb la finalitat de fer una caricatura de la societat actual, on el desamor, la soledat i la manca de felicitat, està a l’ordre del dia. Però […]

Dimecres vam fer cap de nou al Teatre Tantarantana per assistir a la «prèvia» de PERSONES POTENCIALMENT PERILLOSES. Per nosaltres aquesta serà l’última obra de la temporada 2018-2019, en canvi per al Tantarantana, és considerada la primera estrena de la temporada 2019-2020, malgrat que la presentació de la nova temporada serà el pròxim 18 de setembre. La companyia «Produït per H.I.I.I.T» va néixer l’any 2008 de la mà de Laura Daza (actriu i compositora) i Roger Torns (director i dramaturg), amb la intenció de produir obres que provoquin un cop d’efecte amb efecte, un cop a l’estat d’ànim, un desequilibri intel·lectual i fisiològic. Les tres produccions anteriors han estat «Distància» que vam veure a la Sala Beckett el maig del […]

La compañía l’Excèntrica nos trae una de aquellas historias más conocidas por las adaptaciones que por el original, Peter Pan, el niño que no quería crecer y perseguía su sombra. Lo hace acercándose al libro más que a la versión Disney que todos tenemos en la cabeza (y, que por cierto, muy bien que estaba). Una compañía, también excéntrica, más bien formada por niños que juegan, nos quiere representar esta historia y lo hace de una forma deliciosa, llena de juegos y aventuras pero, aquí está la diferencia, con un poso final triste de la alegría que se desvanece cuando el juego se acaba, que en algún momento debe terminar. La visión inocente y llena de ilusión, con un poco […]

PETER PAN, una proposta que la companyia l’Excèntrica representa a El Maldà fins al dia 6 de setembre. La nostra estada al Delta de l’Ebre ens ha fet posposar fins ahir, dia 20, poder gaudir d’aquesta deliciosa i particular visió d’un clàssic. En una sala plena de gom a gom, dominada per un gran teló de color vermell que porta el nom de Peter Pan, i rebuts per una simpàtica amfitriona (excel·lent Clara Moraleda des de bon començament), ens disposem a viatjar al país de Mai Més. PETER PAN, de l’escriptor britànic James M. Barrie, va ser estrenada com a peça teatral a Londres, l’any 1904, amb el títol de «Peter Pan i Wendy» amb més de 50 actors a […]

Valorar un espectáculo de teatro familiar no es fácil sin ser un buen conocedor del género. Creo, además, que, a pesar de ser espectáculos pensados para el disfrute de todos los públicos, la opinión de los niños y los más jóvenes de la casa es la que tendría que prevalecer en estos casos. A pesar de esto, desde la mirada adulta, hay que decir que este Peter Pan resulta una verdadera delicia. Coherente con la historia original, el montaje apela, directamente, al niño interior que todos, todavía, llevamos dentro y que nunca querrá hacerse mayor, complaciéndolo, divirtiéndolo y haciéndole sentir que no está solo. L’Excèntrica ha creado un universo delicado, sencillo y mágico, sin necesidad de artificios y apoyándose en […]

Espectacle estrenat el 14 d’abril de 2019 dins el Festival Dansa València, un encàrrec a la coreògrafa i ballarina Sol Picó per iniciativa de l’Institut valencià de Cultura, com a homenatge a la cultura i les tradicions del país valencià. La cultura valenciana te les seves arrels en la gran diversitat de manifestacions culturals que han anat deixat els diferents pobles territorials al llarg dels segles. Aquests pobles han estat els creadors del patrimoni cultural actual dels valencians, quedant reflectits en la llengua, la música, la gastronomia, les tradicions i les festes. “Animal de séquia” reuneix tota l’essència del poble valencià. Las bandes de música, el cant d’estil i el folklore de la Comunitat Valenciana, les seves festes tradicionals (la […]

Sóc una apassionada del flamenc. Per mi el flamenc és passió, sentiment, força, art, emoció, erotisme. És ànima. És notar un nus a l’estómac i sentir que el cor batega amb força. En aquesta ocasió el meu escrit no és una recomanació, sinó una opinió personal del que vaig sentir, o més ben dit, el que em va transmetre el bailaor David Gutierrez en el seu espectacle “ATRAPADO EN EL TIEMPO”. Resumint en una frase, Que guapo soy y que tipo tengo. No vaig gaudir, em vaig sentir incòmoda. El que em va transmetre David Gutierrez amb el seu ball va ser molta agressivitat. Agressivitat i molta prepotència. No em va agrada gens els seus aires de aquí estoy yo, […]

Ahir dissabte dia 3 d’agost vam donar per acabada la nostra temporada teatral 2018-2019, amb la proposta de la Sala Versus Glòries (Apunta Teatre SCCL), EL FUNERAL DE MARY-LIN, escrita per Pere Anglas i adaptada i dirigida per Óscar Molina. I ha estat casualitat o no, la coincidència en el temps i en la semblança dels arguments, perquè la proposta d’ahir, igual que la de «Tancats«, que vam veure dijous al Teatre Gaudí (vegeu la nostra ressenya), també tractava del tema de la relació pares i fills i dels conflictes entre germans, i curiosament, coincidia que eren 3 germans i que un d’ells era homosexual i pintor de quadres … i també apareix la figura del cuidador, encara que en […]

D’ençà que vam anar a la roda de premsa d’aquest espectacle (veure aquella ressenya), que teníem ganes de veure’l, però el Festival Grec ho ha fet incompatible fins ahir divendres. TANCATS és una proposta escrita per Gal Soler i dirigida per Oscar Molina que es podrà veure tot aquest mes d’agost, i fins al 8 de setembre al Teatre Gaudí. n entrar a la sala observem que una de les grades ha estat inhabilitada i els espectadors ens situem en tres grades al voltant d’un escenari nu, sense cap mena d’element escenogràfic on només observem tres rectangles blancs dibuixats a terra. La il·luminació i l’espai sonor de Daniel Gener farà la resta. A una banda, Àngela Jové espera asseguda a […]

Tot just començat el mes d’agost i canvi de xip, …el Festival Grec ja ha tancat portes i ens queden 4 dies per marxar de Barcelona i escampar la boira. Vam fer cap al Teatre Goya per veure a la companyia Barcelona Flamenco Ballet i el seu espectacle, ATRAPADO EN EL TIEMPO. El bailaor David Gutiérrez va néixer a Barcelona en 1994 amb arrels extremenyes i andaluses, va començar a ballar flamenc a 4 anys a la Casa d’Andalusia de Palau-Solità i Plegamans. En 2008 es va consolidar com a bailaor solista i en 2011 va ser primer ballarí i coreògraf de la “Inovations Dance Company” amb la que va aconseguir diferents premis. Concursant de diferents realitys en Cuatro, va […]

Lucas Hnath, dramaturgo norteamericano escribió la obra “A Doll’s House, Part 2” en 2017 y fue su debut en Broadway. Era la segunda parte de “Casa de Muñecas” de Henrik Ibsen cuando Nora vuelve a su casa 20 años después de haberla dejado. Ibsen siempre negó que fuera una obra feminista pero Hnath le da este aire de libertad que parece que buscaba Ibsen. Durante estos 20 años podía haber pasado de todo pero Nora vuelve triunfadora, brillante, segura. Quien no haya visto o no recuerde la obra original no comprenderá demasiado porqué huyó Nora, parece un capricho de una mujer acomodada aburrida de una marido que le proporcionaba todo lo que necesitaba. Nora se fue desengañada después que Torvald […]

On som? I en quina època? Quina hora és? L’ambient és gris, asèptic, fred. I aquesta mateixa estètica està present al vestuari dels personatges. La situació no és còmoda en absolut, ja ens ho podem imaginar si sabem què venim a veure, així que aquesta atmosfera ja ens situa en una incomoditat que una interpretació molt destacable de les actrius i l’actor acaben de refermar. Veiem una interpretació impressionant, sense desnivells entre l’elenc. Totes les actrius i l’actor han trobat el seu personatges a la perfecció i no el perden en cap instant. L’ús de l’espai, dels objectes i del seu propi cos no demostra incoherència, en tot moment és orgànic i natural. Omplen completament un escenari tan buit. Podem […]

I després de veure Titus Andrònic, tornem a les grades del Grec, per gaudir de la segona proposta de Pàrquing Shakespeare és L’AMANSI(PA)MENT DE LES FÚRIES que ja va posar en escena la companyia el 2009 sota la direcció de Pep García-Pascual. Ara, deu anys després, és la directora i dramaturga Carla Rovira qui la dirigeix. Carla Rovira Pitarch és una autora totalment identificada amb el feminisme i en aquesta proposta posa el focus en la criminalització que es fa de l’ús de la ràbia per part de les dones, especialment quan aquestes mostren la seva «fúria feminista». Com ja és sabut, en aquest Festival Grec, …. han coincidit dues versions d’aquest text de William Shakespeare, i les dues han […]

Después de impresionarnos con la belleza de su anterior espectáculo, Baró d’Evel tenía el listón muy alto. Afortunadamente, la compañía ha gestionado muy bien la presión de las expectativas y ha sabido ofrecer lo que sería una continuación de lo que habían creado en Là a la altura de las circunstancias. De este modo, Falaise se plantea, más que como una secuela, como una expansión, un nuevo conjunto de historias que comparten el mismo universo postapocalíptico en blanco y negro y unas reglas visuales muy similares. Más grande y ambicioso, el montaje conserva la poética sublime y la ejecución técnica impecable habituales de la compañía, demostrando, nuevamente, un gusto exquisito para la puesta en escena. Como novedad, tenemos más actores, […]