Recomendaciones

Fa un parell d’anys es va estrenar a Broadway la segona part del clàssic d’Ibsen, Casa de nines. Es tracta d’una continuació de la mateixa història escrita per un altre autor més d’un segle més tard, la qual es situa 20 anys després dels fet succeïts en la primera. Tot i això, no és necessari haver-la vist o llegit per poder veure aquesta nova aproximació al personatge de Nora, ja que es pot seguir perfectament al plantejar una nova trama i verbalitzar d’entrada els fets que cal saber. Així, el treball de Lucas Hnath és molt meritori, ja que aconsegeix crear una història potent, tot aconseguint recuperar l’essència i la grandiositat de la seva protagonista. A més, l’autor recupera el […]

El Ballet BC (Ballet British Columbia, Vancouver) ens va oferir ahir tres coreografies a quina més espectacular. Per mi la dansa és sentir, emocionar-me, notar alguna cosa es mou dins meu, dons bé ahir vaig sentir tot això elevat a l’infinit. La primera coreografia va ser “Bedroom Folk” de Sharon Eyal i Gai Behar ,una coreografia creada per al Nederland Dance Theatre, amb música electrònica d‘Ori Lichtick. Atrevida i energética. Interpretada per divuit ballarins espectaculars, que ens van deixar clavats a la cadira. Quina meravella d’espectacle!!! Ritme, equilibri, exactitud, tècnica impecable. La segona coreografia va ser “To this day” d’ Emily Molnar, una coreografia a ritme de blues i rock que formen part de l’àlbum pòstum del guitarrista Jimi Hendrix. […]

Tres amigas del instituto que hace casi 30 años que no se ven. Un “arquitecto emocional” y su ayudante que intentan comprender una muerte súbita. Cinco personas que se encuentran en un pequeño pueblo, perdido en la montaña, en invierno, para compartir, entre otras cosas, el dolor que produce la pérdida y el caso emocional. De esta manera se podría resumir de una manera muy simple el complejo texto de Denise Despeyroux, que, además, dirige a T de teatre en esta aventura. La complejidad de la obra proviene del entramado emocional del mismo ser humano que no consigue encontrar un camino fácil por dónde tirar cuando la vida se le complica de una manera inexplicable. Cuando pierdes a una persona […]

“Cançó per tornar a casa” és una obra escrita i dirigida per la dramaturga hispano-uruguaiana Denise Despeyroux. Es tracta d’un text fet a mida, escrit sota l’encàrrec de la companyia T de Teatre però amb absoluta llibertat de creació. “Cançó per tornar a casa” és una historia que sorgeix del retrobament de tres ex companyes de teatre, distanciades des de fa més de vint-i-cinc anys, la noticia que gira sobre un misteriós dramaturg escocès, i la presència d’un “arquitecte motivacional” i la seva ajudant. Es tracta d’un muntatge que barreja l’estil còmic de les T de Teatre amb el llenguatge i l’univers propi de l’obra de Denise Despeyroux; una obra que es mou entre el psicoanàlisis, la mort i els […]

Sembla que no vàrem escollir la millor sessió possible, ja que ahir dissabte, dos dels papers principals estaven interpretats per les seves covers; Maria Cirici substituïa a Lloll Bertran i Neus Pàmies a Laura Aubert. Tot i el disgust inicial per no haver-nos informat abans d’anar-hi, es va anant diluint ràpidament, ja que el resultat final va ser realment magnífic, i molt especialment per l’extraordinària veu de Neus Pàmies, actriu que ens agrada molt i que ja hem vist en algunes altres ocasions,… les darreres per exemple a «Dolç» al Teatre la Gleva aquest abril passat, «Vaig ser pròsper» a La Seca l’abril del 2018, … o «Scaramouche» l’any 2016 al Teatre Victòria. Es tracta d’una adaptació lliure i en […]

»Instrumental’ de James Rhodes és malauradament una història del tot actual. “Instrumental” parla dels abusos sexuals a nens, i de les seves conseqüències: intents de suïcidi, trastorns psicològics, prostitució, drogues, solitud i desesperació, secretisme, culpabilitat, vergonya, auto culpa, dolor,… Parla de veritats. Parla de superació, de salvació. Del poder de la música com a teràpia sanativa; de com la música de Bach i Rajmáninov el van ajudar a combatre els seus dimonis interns i a transformar la seva vida. Iván Morales ha adaptat i dirigit el text de James Rhodes amb una delicadesa increïble, sense crueltat, tot i la crueltat pròpia del tema tractat, sense burxar pel sol fet d’incomodar, perquè la història en sí ja ens remou. Iván Morales […]

Aquesta setmana he descobert un nou espai, l’Oracles Theater, una sala que va obrir les seves portes en el 2017, i que està inspirat en els teatres independents de Nova York de finals dels anys 90. En aquest espai s’hi pot veure una programació estable i diversa principalment especialitzada en la dansa Butoh, una forma d’expressió amb moviments extremadament lents i d’una gran precisió. “Pinocchio” és un muntatge creat, dirigit i interpretat per Orland Verdú, basat en la carta del Boig de la baralla del tarot, i el conte “Li avventure di Pinocchio” de Carlo Collodi. L’originalitat d’aquests espectacle no és la història en sí, sinó la utilització del llenguatge i tècniques de la dansa butoh i el mitoh teatre […]

Junto a un drama personal que no se ha podido evitar y del cual los protagonistas no se pueden desprender, la obra nos presenta una historia imaginaria en un escenario real: el gueto de Varsovia. El paso del tiempo lo va borrando todo incluso la memoria, los hechos se van superponiendo a cada época y ni la más estremecedora historia de horror y de monstruosidad perdura en el tiempo. Y es que nos da vergüenza pertenecer al siglo en el que ocurrieron estos hechos, nos da vergüenza pertenecer a la humanidad que es capaz de realizar tan atroces acciones y nos da vergüenza poder a llegar sentir indiferencia. El actor y la actriz protagonistas, que se van moviendo entre el […]

La protagonista de Casa de Nines (20 anys més tard) se llama Nora. Aunque la podríamos haber bautizado Ester, Ana o Verónica. Y es que no hacía falta recurrir al gancho comercial Ibsen -aunque sea un cebo muy apetecible para el público- ya que la actual obra homónima bien puede sustentarse y referenciarse por ella misma. Por si fuera poco, tampoco parecía muy prometedor una primera escena basada en un burdo panfleto contra el matrimonio. Sin embargo, al desplegarse la obra, el texto demostró encarnar una riqueza de matices morales y filosóficos dignos de Ibsen. En ella, Nora (Emma Vilarasau) remprende el final de la obra del autor sueco, en el momento que reivindicando dignidad -como persona y como mujer- […]

Hi ha muntatges dels que se n’ha dit tot abans de l’estrena, que, conscientment o no, prefiguren fins i tot la opinió que després serà expressada pel públic: és el cas de Jerusalem, del qual hem llegit, abans de veure’l, que seria una interpretació molt important de Pere Arquillué, una història amb un impacte equiparable al d’Incendis… Sigui quin sigui el resultat, aquestes còniques anunciades juguen a la contra perquè, en qualsevol cas, afebleixen el factor sorpresa. Efectivament, Arquillué és un Gall extraordinari, vigorós, ambigu… però ja ho sabíem, ja l’havíem vist. El Jerusalem de Manrique, però, és teatre que impregna, que no rellisca perquè s’arrapa a la pell a força de posada en escena fonda, valenta perquè no tem […]

Dins del Festival Grec, a la Sala Barts de Barcelona s’ha programat CARTES A JULIETA, una adaptació al català del disc d’Elvis Costello i el Brodsky Quartet. «The Juliet Letters» va ser publicat el 1993 i descrit pel mateix Elvis Costello, «com una seqüència de cançons per a quartet de corda i veu, i és una mica diferent. No és una òpera rock, no és un musical, és una cosa nova.» El Brodsky Quartet i el mateix Costello, nom artístic de Declan Patrick MacManus (Londres 1954), van interpretar el disc al Palau de la Música Catalana el 1995. Ara, hem pogut escoltar les cançons d’aquest disc en la traducció catalana de Joan Sellent, interpretades per Ivan Lavanda i quatre solistes […]

Dins de la programació del Festival Grec 2019 ahir dijous 4 de juliol, vam poder veure ……… EL CARTÓGRAFO de Juan Mayorga al Teatre Goya. Juan Mayorga (Madrid, 1965), va explicar a la roda de premsa (us deixem l’àudio al final de l’entrada), que tot va sorgir d’una visita que ell va fer a la ciutat de Varsòvia. A l’hotel, li van donar un plànol de la ciutat i va sortir a passejar per la ciutat. Després de veure una exposició fotogràfica del gueto dins d’una sinagoga, i localitzar els punts on estaven fetes les fotografies, va continuar el recorregut amb el plànol a la mà buscant aquells indrets. D’aquesta passejada, va néixer El Cartógrafo. Una obra amb dotze personatges […]

Abans de començar a escriure hem de dir que poques vegades havíem sortit tan impactats d’una sala de teatre. I això és el que ens va passar amb aquesta proposta del Grec 2019, TAN POCA VIDA (A Little Life) que vam veure ahir dimecres al Teatre Lliure. Impactats en els dos sentits, molt positivament per la proposta concebuda i dirigida per Ivo Van Hove i les interpretacions dels actors de l’International Theater Amsterdam, i molt negativament per la duresa del tema i per la realitat que amaga (Fa pocs dies vam poder veure “Instrumental” (vegeu ressenya), que versava sobre el mateix tema). Una proposta basada en la novel·la de l’escriptora nord-americana Hanya Yanagihara (Los Angeles 1975), publicada en 2015 i […]

A diferencia del cine, las secuelas en el mundo del teatro son una auténtica rareza. Resulta mucho más habitual hacer reposiciones o nuevos montajes de los mismos textos que pueden aunar a fans del original con las nuevas generaciones de público, suponiendo un menor riesgo comercial. En este caso, el hecho de que Casa de muñecas sea un clásico conocido por muchos, hasta el punto de que su final se puede comentar abiertamente ante cualquiera (debe ser el spoiler más tolerado del sector teatral), hace que, probablemente, este interesante experimento tenga bastante sentido. Casa de nines, 20 anys després es un texto actual escrito por el autor norteamericano Lucas Hnath que imagina un hipotético futuro de los personajes de Ibsen, […]

Felicitats Parking Shakespeare! Primer pels 10 anys de trajectòria i dedicació a un projecte tan sigular i únic de casa nostra: els parcs seràn sempre vostres! Segon per saber celebrar-ho tan bé i deleitar-nos amb un doble programa que jo he començat amb l’Amansi(pa)ment de les furies. Sou uns valents! Gràcies per llençar-vos a la piscina i reiventar l’obra del bard anglès i per saber trobar aquesta gran complicitat amb la Carla Rovira que ha teixit un text magnífic que combina les dosis justes d’humor amb altres situacions no tan gracioses que reflexen el que, desgraciadament, viuen i han viscut moltes dones des de fa segles. Reinterpretem a Shakespeare? Si, si us plau. Qüestionem-lo, utilitzem-lo per parlar de la nostra […]