La Sala Fènix estrena la seva nova temporada, i sembla que va ser ahir i ja porten 7 temporades de treball per portar una sala petita a Barcelona. Però any rere any tenim una programació que sempre hi ha ganes de veure que ens presenten.
Aquest cop comencem amb Blackface i altres vergonyes la proposta que he anat a veure i que és l’inici ja que hi ha ganes de veure les altres propostes que ens han preparat. Tot i anar el passat dijous, per culpa de la Fira de Tàrrega no he pogut donar la meva opinió fins ara.
El terme Blackface en anglès serveix per referir-se a les persones blanques que es pinten la cara de negre, generant una caricatura de la població negra. La pràctica neix en l’època de l’esclavitud als EUA, i que podem veure en la primera película parlada del cinema. I aquí en Espanya, podem veure a inicis d’any amb la cavalcada de Reis.
El fil conductor d’una pitonissa, amb un aire de Whoopi Goldberg, ens va presentant altres personatges. I com a fil conductor, la Negra Tomasa, on un home blanc es pinta la cara de negre i en forma de Pàdua durant els carnavals fa que el racisme que la societat segueixi sent una pràctica normalitzada. I això ens fa veure que estem davant d’una celebració racista, per molt que diguem que és tradició.
A partir dels diferents personatges que ens presenta aquesta pitonissa, estem davant d’un humor amb una perspectiva diferent i amb un aire àcid i de cinisme ens dóna una visió del Blackface. Amb un inici que m’ha despistat una mica, a poc a poc hem anat augmentant en intensitat acompanyat pel treball de Silvia Albert a cadascun dels exemples que ens ha anat ensenyant.
Una obra que ens parla dels referents actuals pels nens i nenes que veuen que les actrius i actors racialitzades estàn invisibilitzats en la nostra societat. On els privilegis que tenim els blancs es perpetuen amb el que anomanem tradició. Una obra que ens parla del racisme que pateixen i que sense adonar-nos fem perdurable en la nostra societat. Funcionara? O és un crit que es perpetuarà durant les properes generacions?
Una història de feminisme, lluita contra el racisme i que és l’inici d’una nova temporada de la Sala Fènix. Totalment recomanable per apropar-se aquests dies a la Sala Fènix.
Podeu verue tota la resenya de la meva opinió al següent enllaç
