Recomendaciones

Últimamente el teatro está cumpliendo con uno de sus objetivos: la visibilización de los colectivos vulnerables, marginados y olvidados de la mayoría. No es frecuente llevar al teatro los problemas de un grupo que en las sociedades más desarrolladas está en pleno crecimiento y empieza a crear preocupaciones y problemas. Esta obra va de viejos, con uve y con mayúsculas, de instituciones que cuidan viejos y de todos los temas que los rodean: la soledad, la renuncia, el abandono, la sexualidad, la pérdida progresiva de la salud y de la fuerza, la falta de aceptación de la decadencia y también de la muerte digna. Y todo ello en forma de recortes fugaces, pasando por encima de puntillas pero con una […]

epertorio clasiquísimo (¡gracias! que a veces nos olvidamos de piezas maravillosas entusiasmados con lo más contemporáneo), con un dominio de la voz como pocas veces se ve fuera del género lírico puro. Los grandes musicales de los 50 y 60, esos clásicos de la época dorada que Sylvia Parejo ( (Epónine en Los Miserables, Diva en Priscilla…) hace suyos desde Don’t rain on my parade (Funny Girl), Hello, Dolly, I feel pretty (maravillosa) de West Side Story, I could have danced all night (My fair lady), Singin’ in the rain, My favorite things (Sonrisas y lágrimas)… Un lujo revivir las creaciones de amor y desamor, de ilusión y reivindicación de Bernstein, Kern, Rodgers, Sondheim, Styne… con Gerard Alonso (Ciutat de […]

Hem tingut l’enorme sort de poder encabir a la nostra agenda l’última de les quatre funcions previstes aquests dies de L’AMOR (NO ÉS PER A MI, VA DIR MEDEA) que s’han representat al Teatre Eòlia. Una proposta imperdible sense cap mena de dubtes, i que es podrà veure durant la temporada 2019/2020 al mateix teatre. El text, escrit per Queralt Riera, ha guanyat el 47è Premi Octubre del Teatre Pere Capellà 2019, la Beca Odisseu Eòlia i+D 2018 i ha estat finalista del Premi Quim Masó 2018. Queralt Riera (Parets 1978), és graduada en direcció i dramatúrgia a Eòlia ESAD i nosaltres la vam conèixer amb la proposta AQUÍ “de Santander a NY” (Sala Atrium, 2018) (vegeu aquella ressenya) i […]

No siempre coincide una dramaturgia fascinante con una puesta en escena igualmente cautivadora, creativa e innovadora. No es sólo el qué sino también el cómo. Aunar los dos aspectos es tarea ardua. Cuando como aquí, coinciden en un nivel de calidad altísimo, asistes a una velada de Teatro con mayúsculas. Por una parte, la historia (nacimiento, auge y caída) de un símbolo del capitalismo: la banca Lehman. Tan icónica fue la imagen de sus empleados abandonando estupefactos la sede con sus pertenencias en una caja que fue el símbolo de la crisis financiera de hace una década. ¿Cómo podía caer uno de los símbolos y pilares del sistema? Pocos se preguntaron cómo se había convertido en lo que era. Quizás […]

Hem hagut d’esperar tres anys per poder veure “El Cartógrafo” de Juan Mayorga a Barcelona. L’espera ha valgut la pena. “El Cartógrafo” és una obra contra l’oblit. És treure a la llum tot allò que a alguns els interessa tapar, com si mai no haguessin existit. És fer-se preguntes sobre la terra que trepitgem. És prendre consciència de la importància dels fets i solidaritzar-se amb situacions similars contemporànies. Recordar per no oblidar una ferida que encara sagna. “El Cartógrafo” és el tercer muntatge que Juan Mayorga dirigeix. Tot va començar en el gener de 2008 durant un viatge de Mayorga a Varsovia. Els fets són molt similars als de Blanca, la protagonista de l’obra. Una passejada, una sinagoga, el descobriment […]

Per mi Taylor Mac era una de les propostes més esperades del Festival Grec d’enguany. De fet va ser un dels primers espectacles del que vaig comprar entrades tan punt es van posar a la venta. La vaig encertar de ple!!! Taylor Mac és un d’aquells espectacles què surts del teatre contenta d’haver-hi anat, entusiasmada, eufòrica, amb moltes ganes d’explicar-li a tothom lo bé que t’ho has passat. De fet se’m va fer fins hi tot curt. Que “me ha sabido a poco”, perquè en realitat el que vam veure va ser una versió reduïda d’unes dues hores de la versió original que te una durada de 24 hores. La veritat és que no sé com definir-vos aquest espectacle. Va […]

Lo primero que habría que plantearnos es si era necesario ver qué pasó con Nora, profundizar en la historia de uno de los personajes femeninos más populares del teatro. No es la primera vez que alguien tiene esta tentación, pero sí es la primera que sitúa la historia veinte años después y desarrolla todos los personajes relevantes de la obra original bajo esta premisa. De hecho, el resultado que consigue el autor norteamericano Lucas Hnath es es realmente meritorio, puesto que profundiza en las razones de Nora, en su feminismo y en su defensa de la libertad personal, pero también en las contradicciones que todo esto puede conllevar. Los razonamientos de los otros personajes -la nodriza conservadora, el marido dolido […]

Kyle Abraham es uno de los coreógrafos más reputados de Estados Unidos en los últimos años. Su estilo es una mezcla de clásico, jazz, hip hop y otros ritmos urbanos, y su compañía evoca en muchos momentos el inconfundible estilo neoyorquino. A su presentación en el Grec de este año ha llevado un programa formado por cuatro piezas muy representativas de su estilo, a pesar de que la primera (State) está coreografiada por Andrea Miller en colaboración con los integrantes de la compañía AIM. Quizás es la pieza que menos sorprende, puesto que las tres siguientes tienen una energía y una elegancia formal extraordinarias. The quiet dance, con el Some Other Time de Leonard Bernstein de fondo, supone una exquisita […]

Ahir dissabte dia 13 de juliol, una altra nit magnífica al Teatre Grec, amb l’espectacle circense, BACKBONE de la Companyia Gravity & Other Myths. Gravity & Other Myths (GOM) es va formar a Adelaide, Austràlia del Sud, en 2009. Eren un grup d’amics que feien circ amateur i van decidir muntar un espectacle. Van crear “Freefall” i amb ell van girar per Austràlia. Mentrestant, ells tenien altres treballs i altres objectius professionals. Va ser amb el seu segon espectacle “A Simple Space”, quan van decidir deixar-ho tot per dedicar-se al que fan ara, i que els ha convertit en un reconegut conjunt acrobàtic australià guanyador de diversos premis internacionals. La companyia crea i dirigeix el seu propi treball allunyant-se dels […]

Peeping Tom es una compañía que está siempre a un nivel superior. Se puede relativizar su impacto cuando ya los has visto una o más veces, se pueden comparar sus espectáculos, se puede criticar o no que se mantengan siempre fieles a un estilo… pero no creo que nadie pueda cuestionar que a estas alturas su imaginario y su bagaje dentro de la danza-teatro son de una importancia vital. Son un referente para muchas compañías, y en los últimos años hemos empezado a ver en Barcelona espectáculos que iban por una línea similar… Gabriela Carrizo y Frank Chartier son dos maestros de la dirección de escena y de la investigación teatral, hasta el punto de saber crear mundos oníricos y […]

Ahir vàrem assistir a la segona i darrera representació de KIND («infant» en neerlandès) que s’ha pogut veure al Teatre Nacional de Catalunya, dins de la programació del Grec Festival de Barcelona. Nosaltres de fet havíem comprat les entrades per veure l’espectacle fa més d’un any, en el mateix moment que va sortir publicada la programació del TNC per la temporada que ara finalitza amb aquesta fascinant proposta, ja que som uns seguidors incondicionals de la companyia belga «Peeping Tom». Hem de dir però, que anàvem amb una certa recança per comentaris negatius que havíem llegit i escoltat ahir mateix, d’alguns espectadors que havien assistit el dia anterior a l’estrena, en el sentit d’una certa decepció. Per sort, al cap […]

Taylor Mac és d’aquells artistes carismàtics que reclamen la teva atenció plena només aparèixer a escena. I no només perquè llueixi un impossible vestuari-horrorvacui-brillant digne de la millor bukkake d’unicorns, que també. Aquest dramaturg i drag queen americana és magnètica. Et roba el cor sense haver acabat de dir «Good night, Barcelona», perquè només veient-lo ja saps que et regalarà una nit pel record. A l’escenari, Taylor, que canta de fabula, i uns músics, interpreten cançons de resistència, temes que bé parlen de minories oprimides o bé són himnes a l’opressió que cal apropiar-se. Les seves intencions són clares, simples i radicals. Constata que els Estats Units són molt més que Trump i capitalisme salvatge que pretén construir murs i […]

Un text de Victoria Szpunberg que reflexiona sobre la moralitat i l’altruisme a través d’una mestra que s’enfronta a un fet que ha capgirat els seus principis ètics i pedagògics. Victoria Szpunberg (Buenos Aires 1973) és autora teatral i professora de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i a l’Escola Superior de Coreografia de Barcelona. Autora de molts textos del que nosaltres hem pogut veure entre d’altres «La màquina de parlar» (Maldà, 2017) (vegeu la ressenya) o «L’onzena plaga» (Espai Lliure 2015) (vegeu la ressenya). L’obra parteix de la voluntat de parlar d’un tema rabiosament actual, la pedagogia i la nova concepció més humanística de l’educació, dels pros i contres dels nous sistemes d’ensenyament. Fins a on arriba la sobreprotecció que […]

Peeping Tom, sota la direcció de Gabriela Carrizo i Franck Chartier, explora les pors i desitjos de la infància a Kind, la tercera peça de la trilogia sobre la família. És el primer espectacle que veig de la companyia belga i puc corroborar el que m’havien avançat: suposen un abans i un després en la teva percepció de la dansa. Déu n’hi do quina pedregada tenen aquests artistes dins del cap! Peeping, en anglès, significa mirar d’amagat… res més adient. En aquest muntatge et sents partícip voyeur d’un viatge per paisatges onírics, on la guía turística és una trastocada nena mezzosoprano amb tints del Resplandor, Twin Peaks i La Hora Chanante. En escena uns intèrprets multiracials i intergeneracionals fan versemblants […]

Ahir dimecres, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, vam viure un dels espectacles del Festival Grec més energètics i optimistes en molt de temps, TAYLOR MAC, un tastet, una versió reduïda del seu espectacle “A 24 Decade History of Popular Music (Abridged)”. Taylor Mac (California 1973), és actor, dramaturg, artista de performance, director, productor, cantant, compositor i un crític de l’escena novaiorquesa. El vam conèixer dilluns a la roda de premsa al Palau de la Virreina, on vam descobrir una persona reivindicativa, molt critica amb el president del seu país, molt incisiva en els seus comentaris i molt lliure. L’espectacle original recull la història dels Estats Units a través de la música, 240 anys d’història, i 246 cançons […]