Recomendaciones

El Teatre Eòlia recull el testimoni de Malamine Soly, Dabo Malang i Yacine Diop, tres joves senegalesos que expliquen la seva experiència migratòria a “P.A.U Paisatges als ulls” de Carolina Llacher. Ells no són actors, sinó persones que van travessar el mar Mediterrani en pastera, arriscant les seves vides en busca de la llibertat que creien que trobarien a Europa. “P.A.U (Paisatges als ulls)” és un projecte que neix davant la necessitat de: narrar històries sobre la migració en primera persona per tal de mostrar la crua realitat que han de viure aquesta gent, fer-nos reflexionar si Europa és o ha sigut en algun moment el paradís somiat, i denunciar el drama que ha de viure tota aquesta gent durant […]

Pere Riera es el autor y el director de La dona del 600, una propuesta teatral muy original. La obra gira alrededor de una familia catalana y sus vivencias con un coche Seat 600. Este motivo principal ya se puede apreciar des del principio, debido a que toda la escenografía está centralizada en el 600. Este decorado está muy bien trabajado, ya que es muy completo con la combinación de diferentes elementos lumínicos, sonoros y visuales. La originalidad del texto es evidente, pero esta necesita de algo más para conseguir que la obra funcione. Y es que la propuesta del director es brillante, porque consigue tratar temas trascendentales, como las relaciones familiares o la muerte, desde un punto de vista […]

Entrem al Teatre Eòlia a veure P.A.U (Paisatges als ulls). Carolia Llacer ha escrit i dirigit aquest espectacle per persones que han fugit de casa seva, que han hagut de creuar el mar per buscar la seva pròpia llibertat. Aquests dies hem celebrat la caiguda del mur de Berlín, però oblidem que hem construït un nou mur en la nostra societat i aquest obra parla de les persones migrades d’origen africà que han travessat el Mediterrani per trobar la seva nova vida. Ens trobem amb la història de 3 personen que escoltem i ens posem en la seva pell. Han creuat el Mediterrani per trobar una nova llar i que ara són els nostres veïns. Una història necessària i que […]

Torna a escena després del seu pas pel teatre Condal la temporada passada. IMPRO SIDE STORY, una producció de la companyia Les Improvisables formada per un elenc d’artistes vinculats al teatre musical. Rai Borrell i Roger Julià protagonitzen aquest nou espectacle acompanyats d’altres artistes. Avui, nit d’estrena a la sala gran del Gaudí, han estat a escena, Rai Borrell, Roger Julià, Africa Alonso, Jordi Coll i Xavi Duch. En entrar al teatre ofereixen als espectadors un paperet vermell on cal escriure una frase breu sobre el tema que voldríem que és tractes, paperet que es deixa dins un barret abans d’entrar a la sala. Tres actors, Rai Borrell, Africa Alonso i Jordi Coll, acompanyats al piano per Roger Julià, inicien […]

Podríem definir Romeu i Julieta —també Hamlet— com l’obra impossible. En primer lloc, perquè Julieta té només 13 anys (l’edat de Romeu mai se’ns desvetlla). Podria considerar-se, aquest, un detall banal (res és banal a les obres de Shakespeare) o entendre’s com una circumstància pròpia de l’època quan, en realitat, és tot el contrari: les dones de finals del segle XVI es casaven, de mitjana, als 26 anys. Si no obviem aquest detall i li sumem un altre fet sorprenent (que els protagonistes de l’obra es casen menys de 24 hores després d’haver-se conegut), ja tenim un plantejament que genera moltes incògnites i no menys reptes a l’hora d’entendre i desenvolupar el conflicte d’aquesta historia i, el més important, construir […]

AVIS A NAVEGANTS al final de la meva opinió. Pensem, estem a punt de deixar els 30 i encetar els nous 40 anys. Deixar endarrera aquesta nova adolescència que no volem deixar escapar. I amb aquesta premissa ens enganxa i atrapa des del primer minut. Qui no vol recordar aquells moments de la joventut i veure el que ens divertia en tot moment. Tenim records musicals, records en segons quins cartells enganxats a la paret de la nostra habitació. I amb aquest monòleg veiem la nostra segona joventut amb moments divertits i a la vegada tràgics (que no ho són tant). Però arribar als 40, sembla que tenim nous reptes per assumir. Es com sortir dels quinze anys i anar […]

Sempre és un autèntic plaer anar a veure qualsevol espectacle de Joan Vázquez. Des de que vaig descobrir a Joan Vázquez que intento no perdrem cap dels seus espectacles. Alguns fins hi tot els he vist dues vegades. “Something ‘s Coming” (Almeria Teatre), “Paquito Forever” (Almeria Teatre i Can Ratés), “Ciutat de gespa” (El Maldà i Teatre Gaudí),“Monday#Monday” (Teatre Eòlia) “20 anys no són na” sorgeix de l’espectacle “Monday#Monday” que vam poder veure al Teatre Eòlia fa uns mesos enrere. Us deixo el següent enllaç per si voleu llegir la meva recomanació https://es.teatrebarcelona.com/recomendacion/mondaymonday-joan-vazquez-neus-monico-fernandez-160243 Sota la direcció artística de Roger Julià, els arranjaments musicals de Gerard Alonso, rodejat de del seu públic més fidel, dels seus amics i d’alguns companys de […]

Aquesta proposta, JUGUEM A LA VERITAT d’Eric Assous està dirigida per Ricard Borràs. La traducció del text és de la Iraida Sardà, l’actriu protagonista. Un text del realitzador, guionista i dramaturg nascut a Tunísia el 1956, i resident a França, Eric Assous, que va obtenir el Pemi Molière l’any 2010, per aquest text “l’illusion conjugale” (Juguem a la veritat). Després d’uns anys de matrimoni, la Joana (Iraida Sardà) proposa al Pere (Lolo Herrero) el joc de la veritat sobre petites relliscades extramatrimonials. El joc, en un principi intranscendent, es va complicant i emergeixen sospites, gelosies i acusacions de tota classe. Tots dos estan jugant una partida de cartes quan decideixen descobrir la carta amagada de les infidelitats, ell n’acaba confessant […]

Fer 40 és, potser, adonar-nos de quanta raó tenien els pares quan deien allò de “gaudeix ara, que ja veuràs de gran”, mentre nosaltres, incrèduls, comptàvem els dies per arribar a l’edat adulta i ser lliures, segurs de que res podia ser pitjor que l’angoixa de no saber si aprovaríem el proper examen de mates o de si els meus sentiments per la noia o el noi de torn serien mai correspostos. Ramon parla d’aquesta eterna joventut a la que ens aferrem amb ungles i dents, i de la crisi existencial que ens cau a sobre quan ens adonem que per moltes pastanagues ecos i suplements probiòtics que prenguem, les nostres cèl·lules envelleixen cada dia i la nostra energia ja […]

Hoy en día es muy complicado encontrar un espectáculo de comedia en el que se consiga que, al terminar, más de un centenar de personas en pie aplaudan durante minutos. Víctor Parrado lo consiguió hace unos días tras su show El Peliculero, el cual va mucho más allá de la simple comedia y genera un ambiente de complicidad que lleva al público a vivir una experiencia muy parradista. Víctor Parrado ya demostraba con su anterior show, La noche de Parrado, que su humor y su filosofía vital son muy distintas a lo habitual en el mundo de la comedia y del stand up comedy. No es de extrañar, por tanto, el planteamiento de El Peliculero basado en muchas más cosas […]

Dos hijos vuelven a la casa familiar donde vive su madre. Para su sorpresa y shock se encuentran a un joven, viejo conocido, instalado allí para ayudar a la madre en un proyecto editorial. Se nota la tensión y se mastica el conflicto desde el primer momento. Los tres jóvenes se buscan, se encuentran, se rehúyen… marcados por recuerdos del pasado. Es una obra de una gran violencia, no por lo que vemos o se dice sino porque aquello es un polvorín y todos están a punto de encender la mecha. Y todos saben que el mínimo gesto, una mala respuesta, provocará una batalla que reabrirá heridas aparentemente cicatrizadas y donde se cuestionará la verdad oficial de sus vidas. Y […]

Primacía de la forma (magnífica y creativa puesta en escena) sobre el fondo (poco espacio para las pasiones, cuando son el motor de la obra). Eché de menos la absoluta pasión adolescente presente en los diálogos pero no en la relación entre Romeo y Julieta. Que no se miren, no se encuentren sus ojos en toda la obra ha de querer transmitir algo que no me llegó (tal vez, jugando a crítico, que ¿más que enamorados el uno del otro lo están del enamoramiento en sí?). Así, la sensación fue de haber visto un muy buen montaje teatral más que «vivir» la historia de amor de los protagonistas, ni el antagonismo de las familias ni… Parece que no me haya […]

Aquest passat divendres vuit de novembre, vam fer cap al Teatre de l’Aurora d’Igualada amb un petit grup d’espectadors de la Nau Ivanow per assistir a l’estrena de L’AMIC RETROBAT, la tercera producció pròpia d’aquesta sala. És un enorme orgull per aquest petit Teatre d’Igualada, que aquest espectacle molt aviat es programarà en temporada al Teatre Nacional de Catalunya del 4 al 22 de desembre. Un reconeixement a l’esforç que des de fa molts anys és dur a terme en aquest petit teatre, per programar arts escèniques fora de la influència de la metròpoli de Barcelona. L’AMIC RETROBAT (títol original en angles: Reunion) va ser escrita l’any 1971 per l’autor alemany resident a Anglaterra, Fred Uhlman (Stuttgart 1901- Londres 1985). […]

¿Quién no quiere un final feliz …? ¿A quién no le gustaría encontrar respuestas a las preguntas de la vida…? ¿Quién no querría una segunda oportunidad, aunque fuera por un instante …? ¿Quien no se dejaría la piel por descubrir donde nace la inquietud que hace que el alma queme …? ¿Quién no querría que las cosas fueran diferentes …? En la habitación vacía, todo es posible. Pagando, claro. Todo tiene un precio. Y si accedes, si comprendes su funcionamiento, sabes también que en un futuro alguien puede reclamar tu presencia. Tú puedes acabar siendo la presencia mágica, tal como real había sido en su momento la presencia que tú reclamas ahora. De hecho, imaginamos cada día. Y en nuestra […]

I dijous, d’un «paisaje» a un «paisatge», del Teatre Lliure al Teatre Eòlia per tal de veure aquesta proposta sobre la migració, P.A.U. PAISATGES ALS ULLS que ja es va poder veure en aquesta mateixa sala durant una setmana del mes de març. Una proposta escrita i dirigida per Carolina Llacher i protagonitzada per tres persones que no són actors, són persones que ens expliquen la seva experiència com a immigrant a Europa, i a la ciutat de Barcelona. Carolina Llacher és sociòloga, dramaturga, actriu i professora d’Eòlia i amb aquesta peça ens proposa una història, que cal escoltar, per entendre perquè hi ha persones que decideixen creuar el mar, deixant enrere país, família i amics, buscant un futur. Per […]