Recomendaciones

Hamlet, otra vez? Pues sí, y por suerte. La temporada pasada la compañía valenciana Bambalina Teatre Practicable nos acercó una Celestina, que a mí, apasionado del libro, me pareció quizá la más humana (pasional y visceral) que he visto… con 2 actores y títeres. Ahora, apuesta igualmente valiente o temeraria, este Hamlet, con un sólo intérprete y 10 títeres, como la soledad interior del príncipe acompañada de espectros. Pese a que conozcamos, sea a través del texto o de las incontables adaptaciones (desde Laurence Olivier a El rey león, de Kenneth Branagh a la propuesta del año pasado en el Lliure…) al príncipe ¿trastornado? por la muerte/asesinato de su padre en la podrida Dinamarca, este Hamlet de Bambalina nos sorprende. […]

Ahir dijous vam assistir a l’estrena del sisè muntatge de la Companyia Laboratorio Teatro, ALLENDE, un homenatge a Salvador Allende, amb direcció i posada en escena de Jessica Walker. En aquest treball, Jessica Walker tracta un tema que va viure en primera persona durant la seva infància i adolescència a Santiago de Xile, com ella mateixa diu en començar l’obra. …… “Una deuda pendiente con el Chile quebrado de mi infancia y las voces y cuerpos de hombres y mujeres, niños y ancianos mutilados, muertos y desaparecidos. 1973 ó 2019 ¿En que año estamos?, se preguntan las mujeres de la obra “ .…. Una proposta que és un homenatge a la persona que hi havia darrere del polític Salvador Allende […]

Esperant Godot és la primera obra de teatre de l’absurd que he vist. Tenia grans referències, però tot i això, pot ser que al no ser conscient des del principi del gènere teatral que proposa Beckett em costés una mica connectar amb la dinàmica del text. L’obra gira tot el temps entorn de l’espera, una llarga i interminable espera. Una escenografia sòbria, seca, perquè estem enmig del desert, esperant, on no hi ha res més que dos personatges que romanen l’arribada d’un tal Godot. Aquesta sensació, d’avorriment? no es prolonga gaire més de deu minuts, ja que en el moment que t’endinses en la dinàmica de l’obra gràcies a les bones interpretacions de Nao Albet i Pol López que et […]

Resulta siempre reconfortante ver como se reivindica la figura de Virginia Woolf, cada vez más, a través de adaptaciones teatrales y cinematográficas. En este caso, ha sido la directora Carme Portaceli la encargada de llevar a escena Mrs. Dalloway, una de las novelas más populares de la escritora inglesa, con un resultado bastante efectivo. La obra hace un recorrido sobre la vida de la protagonista, mezclando recuerdos y pensamientos, durante los preparativos de una fiesta que organiza para su marido. La dramaturgia de Michael De Cock, Anna Maria Ricart y Carme Portaceli rescata algunos de los fragmentos literarios más interesantes y con gran calado emocional a pesar de que, quizás, resulta un poco confusa y difícil de seguir. De esta […]

Actualment la Sala Badabaloc està realitzant un festival anomenat CATBASUR. Aquest festival internacional de teatre unipersonal comença amb ganes de promocionar la producció de teatre català i exportar-ho fora de les nostres fronteres. El seu nom, tal com indiquen ells, és l’unió de Catalunya, Buenos Aires i América del Sur. I tot dintre de la celebració del 5è aniversari de La Badabaloc Teatre. Aquest cop he arribat a Mirta gràcies al festival CATBASUR, ja que ha portat aquest espectacle durant 5 anys i no he pogut anar-hi abans. Ens trobem amb un petit monòleg que de mica en mica creix. Amb tocs de clown, de musical (amb molta conya) fa una paròdia amb molts clixés que anem gaudint per la […]

Una proposta de la companyia «Gracias a Ramon», escrita per Jordi Cadellans i interpretada per Marc Ribera i Sergi Cervera. La peça està codirigida per Jordi Cadellans i Raül Tortosa. HERE COMES YOUR MAN vol donar visibilitat a les persones que han patit discriminació i violència durant els anys escolars, i que han estat més de vint anys amagant-ho, per la vergonya i la por. Persones que ara s’atreveixen a denunciar els fets que els hi van marcar per sempre. Els exalumnes d’una escola religiosa es troben per retre un homenatge a la persona que va ser el seu tutor. A dos d’aquests exalumnes, en Morales (Marc Ribera) i en Torres (Sergi Cervera) els hi toca compartir habitació a la […]

Tornem de nou a un espectacle que ja s’ha estrenat però que no hem tingut temps de veure-ho en el seu dia. Aquest cop tornem a veure l’espectacle del pallasso, l’actor, el showman Guillem Albà. I en definitiva és això, teatre visual, gestial, titelles i clown, molt clown. Calma!, és el nou espectacle de l’OFF de la Villarroel. Un espectacle que ens vol fer un viatge per desconnectar del nostre dia a dia, del nostre stress. I una cosa no hem d’oblidar, que Guillem sedueix el públic en el primer moment. En aquests moments que el nostre sistema immunitari i nerviós pren el control del nostre cos. Aquest moment en que tenim dificultats per defensar el nostre cos, és quan […]

Una proposta estrenada al Festival Temporada Alta Llatino Amèrica 2019, que va passar per Fira Tàrrega, la Mostra d’Igualada, nombrosos escenaris de Catalunya i que ara arriba a Barcelona fent una estada de quatre dimarts en aquesta sala. CALMA ens parla de la pressa en què vivim instal·lats. Vivim en un món cada dia més sorollós i caòtic, on mires al teu voltant i tothom corre, i t’adones que tu també ho fas, i no saps per què. Si aconsegueixes parar un moment i mirar el que estem fent et qüestiones moltes coses, et planteges moltes preguntes … Vivim com realment volem viure? Fem realment allò que volem fer? Volem seguir així o pretenem canviar alguna cosa? Guillem Albà (Vilanova […]

Otro de los grandes estrenos de la temporada teatral madrileña nos lo trae la compañía La Cubana, compañía que, aunque también tiene detractores, es admirada por la mayoría. Entre los que la admiran, un servidor. Cierto es que sólo he visto dos de sus espectáculos, «Cómeme el coco, negro» y ésta de la que les hablo, «Adiós, Arturo«. Y digo yo, ¿porqué no habré visto más? Si es que no paro de reírme. Todo aquello que creen que han inventado los del cine inmersivo y el sing-along (que son la bomba), La Cubana ya lo hace desde hace años en el teatro. El espectador es y se siente parte del espectáculo (que no se asuste nadie que a nadie se […]

Escrita y estrenada al voltant de 1600, aquesta tragèdia de William Shakespeare és un dels clàssics de la literatura universal més representat al llarg de la història. No cal explicar-vos quin és l’argument de “Hamlet”, ja que estic del tot segura que molts de vosaltres heu llegit, o vist alguna versió; si més no, segur que coneixeu o us sona allò de «To be or not to be», un dels monòlegs més famosos de la història del teatre. Dons bé, ara teniu la oportunitat de veure’n una versió feta amb titelles. Cinc actes i més d’una vintena d’escenes a un ritme trepidant. Un text dens, farcit de diàlegs d’una gran complexitat i riquesa lingüística de fàcil entendre. Tot està cuidat […]

Dues òperes, dos drames que són dues cares de la mateixa moneda. Damiano Michieletto (Venecia 1975), un dels directors d’escena més reconeguts, dirigeix el doble programa operístic per excel·lència, format pels dos títols més emblemàtics del verisme: CAVALLERIA RUSTICANA de Pietro Mascagni i PAGLIACI de Ruggero Leoncavallo. Una aclamada producció que el 2016 va guanyar a Anglaterra el Premi Laurence Olivier al millor espectacle operístic. Triangles amorosos, gelosia desfermada, venjança, religió, duels d’honor i violència en les dues històries encreuades que resumeixen el millor de l’òpera verista. El verisme aspira a copsar fragments de vida i per fer-ho s’inspira en la realitat. CAVALLERIA RUSTICANA és una història d’infidelitats darrere la moral de la religió, PAGLIACI és la història d’una companyia […]

Primer m’ho vaig deixar escapar a Fira Tàrrega, pel seu primer pas per Barcelona també va passar i no vaig acudir a la cita. Però aquest cop no s’ha escapat i encara rai, ja que val molt la pena. Mexicatas és un espectacle coral de vuit actrius mexicanes que expliquen en la seva pròpia pell el seu exili per Catalunya, amb la bona dramatúrgia de Sergi Belbel i la direcció d’Antoni Calvo. Podem definir Mexicatas com petites històries, petits tripijocs que comença de forma divertida i que de mica en mica ens deixa reflexionar sobre el que significa marxar de casa, deixar-ho tot i anar a un país que no coneixes, amb un nou idioma i amb una cultura diferent. […]

Money es una pieza teatral producida por una sala humilde y pequeña—la sala Fénix—pero con un potencial amplio. El texto, escrito por Sergio López y dirigido por Jordi Pérez propone un montaje en el que se ilustra la importancia del dinero y que se ubican en una contemporaneidad muy destacada. Mediante solamente dos actores—Albert Requena y Felipe Cabezas—esta representación presenta una estructura de múltiples tramas que se desarrollan—en escena—de forma escalonada. Solamente dos actores para interpretar a una decena de personajes, hecho que supone una dificultad que resuelve con éxito el elenco mediante recursos escenográficos como vestuario, luces, sonidos, el uso de mobiliario, el uso del espacio escénico… Los conflictos que plantea Money son muy interesantes, trepidantes y de naturalezas […]

Com aquella malintencionada pregunta que descol·loca als infants de «qui t’estimes més, el papa o la mama», triar entre gags del Tricicle resulta igual de difícil i compromès. L’enormíssima producció d’aquests tòtems de la comèdia gestual és tan gran i tan perllongada en el temps, que prendre només un bocí t’obre la caixa dels records i desitges tornar a gaudir-los de dalt a baix, sense escatimar ni un gag. Però per obrir boca, val la pena acostar-se a HITS: l’antologia del millor de les seves creacions amb la que s’aparten del focus, després de vendre’s al Mago Pop el Teatre Victòria que compartien amb Dagoll Dagom i Anexa, i de demostrar durant més de 40 anys que són els reis […]

Lo esencial es invisible a los ojos. Este es el mantra en el que, demasiado a menudo, ha quedado reducido El Principito. Y es que paradójicamente, cada vez que esta letanía se repite en merchandising y en bocas de telepredicadores, más se crea el mundo de avaricia y opulencia contra el que Antoine Saint Exupery luchaba. Por suerte, la propuesta de El petit príncep de Manu Guix y Àngel Llàcer vuelve para dar vida y sentido a este mensaje y no para exprimirlo para provecho propio. La obra es una propuesta honesta y sencilla, relativamente fidedigna a la original, y adaptaba en formato musical no para hacer gala de capacidad creativa, sino para servir el texto y aproximarlo al público […]