Recomendaciones

Se trata de una apuesta muy original de teatro documental en el que el autor de los hechos y de la historia es el autor del texto y actor de la obra: Marcos Hourmann. El actor se representa a sí mismo y esto le añade fuerza y credibilidad. La dirección de Alberto San Juan y Víctor Morilla transforman unos hechos que podrían ser contados en cinco minutos en una narración autobiográfica. Los hechos: un médico de urgencias ayuda a morir a una mujer en situación terminal. La narración autobiográfica: proyecciones de vídeos y fotografías de sus orígenes argentinos, de sus padres bailando tangos, aspectos de su infancia y adolescencia, la enfermedad y muerte de su padre. Los recuerdos personales emotivos […]

“Fuga” de la companyia La Klandestina, escrita i dirigida per Montse Albàs, és la tercera obra que es pot veure a la Sala Fènix, dins la programació dedicada a la memòria històrica. La Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser el conflicte més sanguinari que es va viure a Europa occidental després de la Primera Guerra Mundial (1918). Assassinats sistemàtics, tortures, violència i molta brutalitat. Molts dels que ho varen viure ja han anat desapareixent per edat. Era la generació dels nostres besavis, els pares dels nostres avis. La meva generació encara en sabem algunes històries del que va passar, i no gràcies als estudis acadèmics, ni a la voluntat d’alguns governants, que prefereixen oblidar i mirar cap a un altra […]

Aquesta és la proposta que Carla Torres Danés ha fet del text de Lutz Hübner, QÜESTIÓ D’HONOR. En entrar a la sala ens trobem un escenari circular amb els espectadors distribuïts al voltant. A terra, pintats, una mena de grafitis i, dipositats, uns elements blancs etiquetats com les proves dels crims que veiem a les pel·lícules. Al fons un gronxador. Al sostre unes roses cap per avall. Al centre dues estructures cúbiques que semblen blocs de pedra. Tota la sorprenent escenografia és de Júlia López i Melià i Aitor Rodriguez Cabrerizo. Magnífica la idea del cotxe teledirigit. Lutz Hübner (Helibronn-Alemanya 1964), basa aquesta obra en un cas real que va ocórrer a la ciutat de Hagen en 2004. Utilitza sempre […]

Un text, del dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig, traduït al castellà per Albert Tola. El passat dia 13, a la roda de premsa, la van presentar com una proposta que oscil·la entre el vodevil estrident i la sàtira corrosiva, on es qüestiona la relació entre l’anomenat tercer món i el món occidental. La companyia La Cantera Exploraciones Teatrales, va néixer a Madrid l’any 2003 i actualment està dirigida i coordinada per Jorge Sánchez, Marta Cuenca i Anahí Muñoz. Roland Schimmelpfennig (Göttingen 1967) és un dramaturg alemany autor d’un gran nombre d’obres, entre les que hem pogut veure “El drac d’’or” (Teatre Akademia 2014), i la versió catalana de “Peggy Pickit ….” (El Maldà 2017), ambdues dirigides per Moisès Maicas. L’any 2006 […]

LA CASA DE LES ARANYES és un text del valencià Paco Zarzoso, sorgit de l’encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya i de l’Institut Valencià de Cultura. Amb direcció d’ell mateix i de Lurdes Barba. Uns personatges distanciats de la societat, atrapats en un lloc inhòspit i solitari, i, que estan fortament marcats per les cicatrius que els lliguen als seus malsons, a les vivències que voldrien deixar enrere. La casa de les aranyes està situada just davant de la casa de les dàlies, dues cases aïllades en un territori que va quedar ocupat per un pantà, que alberga un poble en el seu interior. El clima de la comarca va canviar absolutament quan la construcció de la presa hidroelèctrica va […]

La Compañía “La Klandestina” nos presenta una pieza dentro de un ciclo sobre Memoria Histórica. En forma de pequeño formato, Fuga es una pieza teatral que es capaz de transmitir una gran emoción y provocar una profunda reflexión. Basada en diferentes textos sobre la mal llamada Guerra Civil (La Guerra civil al Monstsec de F. Sanchez Agustí, Els combatents anònims de J. Ripoll, Cartes des del front d’E. Vila, Cartes a Màrius Torres de J. Sales, la Compañía teje una historia actual llena de recuerdos y nostalgias. Un nieto con una intensa y tierna relación con un abuelo, un abuelo que le habla de un bisabuelo desaparecido al final de la guerra y visto huyendo hacia Francia con la imagen […]

Tarantino y feminismo son dos conceptos que cuesta unir, puesto que el director norteamericano se ha destacado siempre por un cine testosterónico y una visión del mundo bastante masculina… incluso cuando ha escrito remarcables personajes femeninos (el personaje de Uma Thurman en Kill Bill o el de Jennifer Jason Leigh en Los odiosos ocho). En este texto de Carolina Corvillo y Ricard Reguant se ha tomado como referente Reservoir Dogs y se han atribuido a un grupo de mujeres las características masculinas de una serie de actores muy conocidos, desde Robert de Niro a Samuel L. Jackson. La idea es hacer un ejercicio de empoderamiento femenino pero también un homenajee cinéfilo de primer orden. Lástima que el concepto quede diluido […]

Segur que alguna vegada a la teva vida t’has parat a pensar si el que estaves fent era el que t’agradava, si no haguessis preferit encaminar la teva vida cap a una altra direcció, que què passaria si deixessis de banda el que estaves fent i amb un rampell que surt de no sé on comencessis una nova vida… bé, d’acord, potser no ho has pensat mai, però sí que has vist milions de pel·lícules on això passava. La producció de David Selvas pren aires cinematogràfics i narra la desesperació i resiliència de dos personatges que, de la mà, es deixen estimar pel públic i protagonitzen una comèdia metaromàntica plena d’impossibles. L’energia que desprenen Ivan Massagué i Marta Bayarri és […]

Quizás por el tipo de monólogos cómicos a los que estamos acostumbrados a encontrarnos en la cartelera, a veces, propuestas con una dramaturgia más elaborada y una cierta profundidad resultan una grata sorpresa. Mirta en espera es, en este sentido, un buen ejemplo de espectáculo unipersonal esencialmente humorístico que, sin salir del género, consigue llevarlo algo más allá. La actriz, dramaturga y directora Ángela F. Palacios plantea una historia alrededor de un personaje a la espera de un cambio importante: conseguir convertirse en una gran actriz, encontrar el amor y, en definitiva, ser feliz. Unos deseos y una actitud vital con la que, desgraciadamente, es muy fácil identificarse. Palacios dota a la pieza de un ritmo ágil donde su carisma […]

Ahir dilluns 20 de gener, a la Sala Flyhard vam poder gaudir d’una joia, l’òpera prima d’Eu Manzanares, «LO NUESTRO«, un text seleccionat per la mateixa sala entre un centenar de propostes presentades en la convocatòria 2019-2020. Eugenia Manzanares havia escrit, fins ara, guions per a la televisió i el cinema i l’hem vist participar en muntatges com a actriu a «Estat decepció» en aquesta mateixa sala en 2018 o «Digue’m la veritat» al Museu Arqueològic dins del Grec 2015. LO NUESTRO no és el seu primer text dramatúrgic, però si el primer que s’estrena en el circuit professional. La petita Sala Flyhard, amb escenografia de José Novoa, s’ha convertit en el menjador de la família Guerrero Fernández, i els […]

El Jove Teatre Regina acull la versió més «moderna» fins al moment del clàssic d’Àngel Guimerà. L’adaptació, fidel a l’original, canvia l’origen d’Àgata per un de més actual: ser una refugiada que s’aventura a creuar el mar amb una barca. La seva procedència, les seves creences i el seu aspecte seran l’eix vertebral del rebuig que rep per part del grup d’amics del poble costaner on arriba. La història transita per diferents tipus de relacions, molts cops definides per la violència no verbal de l’un cap a l’altre. Així doncs, una proposta que mostra que no sempre l’amor és correspost i que les paraules se les emporta el vent. L’escenografia ben buscada, jugant amb tot d’elements del mar; icones significatives […]

Vaig anar a veure aquest espectacle per una recomanació. La idea de poder anar a veure un musical en petit format sempre és d’agrair, ja que pots trobar petites joies amagades i que molt sovint passen desapercebudes. La idea de veure com podien posar en escena una obra que parla de la societat i del racisme sempre podia sorprendre. Al final ens vam trobar amb una proposta que no qualla. Tal com vam comentar a la sortida, semblava més un taller de teatre o un treball de final de curs. A l’inici no sabia que pensar-hi, però vam donar una oportunitat a la proposta. Se,blava que podria sorpendre’ns als final però no va ser així. Amb alts i baixos vam […]

El primer metge condemnat per eutanàsia com a protagonista absolut. Aquesta obra ens explica el seu cas, com va succeir i els possibles motius que li van portar a pendre aquesta decisió. La mort de la mare, posteriorment el patiment del pare i la seva mort. Altres casos que ha comentat sobre l’eutanàsia i el suïcidi assistit. Tot per finalitzar amb la decisió final per part del públic. S’ha de dir que independentment del que penso (estic totalment a favor) ja es veia com ningú el declara culpable. Al final de la funció, s’ha fet un petit col·loqui. La pregunta que tothom es fa i en un moment determinat li han fet ha estat “Ho tornaria a fer?” “Celebraré mi […]

Una proposta de Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla. CELEBRARÉ MI MUERTE, parla de l’eutanàsia i al mateix temps és una biografia del protagonista, Marcos Hourmann, un metge que no és actor, i es va veure involucrat en un fet que li va canviar la vida, a ell i a la seva família. El 28 de març de 2005 la vida del cirurgià Marcos Hourmann va canviar per sempre. De matinada, Carmen, una pacient de més de vuitanta anys va arribar al servei d’urgències de l’hospital on treballava. Sotmesa a un gran patiment físic, el pronòstic només li donava unes hores d’esperança de vida. La pacient i la seva filla li van demanar que acabés definitivament amb el […]

Tres en escena. Ángela, Felipe y el silencio. Y entre los tres, un juego escénico casi hipnótico. Estás mirando, como espectador, los ojos del intérprete como si esperaras de él o de ella el siguiente movimiento. Sigues el diálogo y hay una pausa, una espera que habla por sí misma, que tiene su peso en todo ello, que se necesita para entender la psicología de los personajes, que dice tanto como el mismo diálogo. Una partida de ajedrez muy bien jugada, con alternancias de fuerzas bien compensadas. La dirección y la interpretación de un argumento casi esquemático en apariencia como éste convierten la obra en una experiencia teatral magnífica. Es estimulante seguir los ojos de Ángela cuando su cabeza funciona; […]