Recomendaciones

Ens apropem al teatre La Gleva, on ens conviden a apropar-nos a l’obra i al poeta Jaume Gil de Biedma amb els seus texts i la música en directe de Sílvia Comes. . S’ha de dir que sóc profà en l’obra de Gil de Biedma i en la lectura de la poesia. En aquest muntatge ens apropem al poeta i al personatge que el mateix Pep Munné ha recreat per a gaudiment de tots nosaltres. Ens presenta una conversa entre el dos Gil de Biedma per un recorregut per la vida i la seva obra amb molta cura. Els poemes i fragments del diari es van alternant amb la guitarra i la veu de Silvia Comes per donar forma al […]

El Romancero gitano es una obra poética publicada por Federico García Lorca en 1928. Compuesta por dieciocho romances, los poemas tratan temas como la noche, la muerte, el cielo, la luna y, en general, la cultura gitana que el autor asume como el elemento más representativo de su Andalucía. Es en este universo oscuro, mágico y tan bello donde la actriz de indescriptible talento Nuria Espert ha decidido adentrarse, haciendo un homenaje a uno de sus poetas preferidos y haciéndose un regalo a ella misma y a su público. De la mano de Lluís Pasqual como director, el resultado es un sencillo recital repleto de intensidad, momentos emotivos y una delicadeza verdaderamente cautivadora. El espectáculo no es casi nada más […]

Dilluns dia 13 de gener era nit d’estrena al Teatre del Liceu, nit d’estrena «relativa», ja que la producció d’AIDA de Giuseppe Verdi, és la producció històrica que nosaltres ja hem vist en diferents ocasions els darrers anys, amb els telons de Josep Mestres Cabanes, escenografia estrenada l’any 1945 i recuperada l’any 2001 per commemorar el centenari del naixement del compositor. En aquesta ocasió, la històrica escenografia de telons pintats ha estat adaptada per Jordi Castells. Aquests telons pintats continuen sent una obra mestra de l’escola catalana d’escenografia. amb un domini impressionant de la perspectiva i el concepte estètic del naturalisme. Aquesta obra es va salvar en l’incendi del Liceu del 1994, quan es va perdre quasi tota l’obra que […]

Concha Velasco anuncia que se retira de las tablas tras mas de 60 años haciéndonos disfrutar con sus interpretaciones y lo hace con una obra escrita y dirigida por su hijo Manuel M. Velasco. Rodeada por el veterano Jordi Rebellón y los nóveles Abad, Alvarado y Medina nos lleva de la mano por una vuelta a la vida en la que cambia de un asunto a otro con mucho ritmo (nunca sabe una cuanto tiempo durará como fantasma) y algo menos de sentido. Se nota el cariño de un hijo dirigiendo y escribiendo para su madre. Es enternecedor ver todo el amor que es esconde tras cada palabra escrita por Manuel y dicha por su madre. Toda la obra tiene […]

La primera escena me transportó al conocido dúo cómico Vani Manili. Y no es porque uno de los componentes del grupo (Miquel Malirach) estuviera en el escenario sino que el tipo de humor era muy parecido al que vimos en el teatro Principal de Barcelona hace unos dos años con la pieza “Lo nostre no funciona” junto con Jofre Borràs. En esta ocasión Manuel Dueso ha escrito y dirigido esta deliciosa pieza teatral en la que se presentan 16 situaciones medio absurdas y verdaderamente reales utilizando el humor en todas sus vertientes: negro, inglés, escatológico, poético, absurdo pero siempre inteligente. Y es esto lo que da sentido y prestigio a la obra. No es nada fácil hacer humor de los […]

“Pensem” és un espectacle còmic-humorístic, irònic i sorprenent, escrit i dirigit per Manel Dueso, i interpretat per Carme González, Miquel Malirach i Manel Dueso. Pensem i reflexionem de la mà de tres actors que es desdoblen en més d’un personatge. Personatges que van i venen durant les 16 escenes de la que està format aquest joguet escènic. Ells són en Mat i el Met, la Loli, la Lali i la Leli, la Neni i en Blasi. Les escenes estan numerades tot i que no segueixen cap ordre numèric. Podem passar de l’escena número 17 “L’amor mòbil” a l’escena número 8 “A cal dentista”, a l’escena número 46 “La sanitat pública”, …., així successivament fins arribar a l’última escena, que curiosament […]

Una proposta estrenada el 18 de febrer de 2015 a «La Badabadoc», i que nosaltres la vam poder veure el 15 de març de 2015 a la ja tristament desapareguda sala teatral LA VILELLA, espai a la que ens unia entranyables llaços d’amistat personal, fins i tot abans d’inaugurar-se físicament, i on hem pogut veure alguna de les millors experiències teatrals d’aquesta última dècada. Una llàstima i fins i tot vergonya aliena, que les institucions públiques de Catalunya hagin abandonat econòmicament una de les iniciatives amb més qualitat cultural de la nostra ciutat. Tornem a veure-la, a més a més aprofitant que aquest diumenge després de la representació s’ha celebrat un col·loqui amb les seves protagonistes. BLANCA DESVELADA és una […]

AQUELLA NIT, un text del dramaturg David Greig traduït per Cristina Genebat i dirigit per David Selvas. David Greig (Edimburg, 1969), és dramaturg i director artístic del Lyceum d’Edimburg des del 2015. “MIDSUMMER” (AQUELLA NIT) és una comèdia romàntica, estrenada a Edimburg en 2008, amb música i cançons de Gordon McIntyre, adaptades i interpretades pels músics Aurora Bauzà i Pere Jou (TelemannRec.). Ens explica la història de l’Helena (Marta Bayarri) i el Bob (Ivan Massagué). Ella és una advocada de divorcis que manté una relació amb un home casat. Ell és divorciat i malviu fent negocis del tot il·legals. Viuen a Edimburg on sempre plou. Una nit de divendres, tots dos sols en un bar, es coneixen i decideixen emborratxar-se […]

Va ser a l’Espai Scanner de l’Istitut del Teatre on es va presentar per primera vegada “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I” (2010). Es tractava del projecte d’un grup d’amics acabats de graduar a l’Institut del Teatre. D’aquest projecte va néixer la cia La Calòrica i el muntatge teatral “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I” que es va estrenar al Versus Teatre l’any 2010. Aquest muntatge ha estat guanyador del premi del públic en el Festival Escenia de Foios (València) 2010 i del premi del jurat en el Festival Escenia de Foios (València) 2011 Actualment, la companyia està formada per en Xavi Francés, l’Aitor Galisteo-Rocher, l’Esther López, l’Albert Pascual, en […]

Avui començarem pel final, dient que aquesta peça és un IMPERDIBLE, una d’aquelles propostes on veus que text, interpretacions, vestuari, escenografia, caracterització, posada en escena, direcció, il·luminació, espai sonor, música … TOT, mereix la màxima puntuació, siguin estrelles, manetes d’aplaudiments o cargols. I cal que us afanyeu perquè estarà al Lliure de Gràcia NOMÉS fins al 31 de Gener. La primera producció d’aquesta FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE MUERTE DE LA REINA ISABEL I va estrenar-se l’any 2010 a l’Institut del Teatre. Amb aquest espectacle va néixer una companyia, La Calòrica, formada per aquell grup d’artistes que volien fer teatre treballant la reflexió política i el sentit de l’humor en els seus espectacles. I ara, per celebrar els seus 10 […]

“Iaia, memòria històrica” es un homenaje a tantas y tantas mujeres que, desgraciadamente, ya no se encuentran entre nosotros o están perdiendo los recuerdos. Así, además de experiencia teatral, es un ejercicio de memoria histórica de la de verdad. Alba Valldaura, directora, autora e intérprete es la iaia (la de Alba, pero son muchas), que nos cuenta su vida mediante recuerdos diseminados, con una naturalidad total. Una vida como tantas pero no por ello menos singular: la guerra civil, el cortejo, la represión, el exilio, el hambre, la cárcel, la alegría del primer amor, la tristeza de la pérdida, la violencia doméstica … Vemos / revivimos sus recuerdos con canciones, teatro gestual, de sombras, de objetos …. Quizás tantos lenguajes […]

La ficción contemporánea, de manera casi irremediable, está condenada a hacer desaparecer los géneros. Cada vez vemos, de forma más habitual, tanto en cine, teatro o televisión, cómo las comedias o las tragedias han dejado de ser puras, así como el terror, la ciencia ficción o los musicales. Hoy en día, los géneros se están mezclando cada vez más, acercándose así a la realidad, cosa que tiene todo el sentido, puesto que la sociedad es compleja mientras que los géneros se inventaron por razones comerciales. Aquella nit sería un buen ejemplo de este mestizaje contemporáneo. A priori, la obra es difícil de definir. En parte, es una comedia romántica, pero, por otro lado, un drama amargo sobre la crisis de […]

Monólogo de humor absurdo, pasado de tuerca, que parte de unas premisas generalmente visuales para deformarlas y autorreferenciarse constantemente. Noguera está obligado a rellenar una hora y media de espectáculo con ideas, al igual que yo debo llenar esta recomendación con unos 300 vocablos. Ya llevo 46, así que parece que lo tengo más fácil que él. Una de las principales bazas que juega el cómico es la de analizar y reírse constantemente de su propio espectáculo. De ahí lo de “humor autorreferencial” en el título, como característica que he querido resaltar junto al atributo de “absurdo”. Podría haber puesto cualquier otra cosa pero he puesto eso. Ya voy por la mitad de la recomendación, donde debería incluir características de […]

Seus i ja et sents captiu en una presó de la postguerra, quan menys t’ho esperes Alejandra et fa pres del seu talent, i és llavors quan comença a teixir-se una història que comunicarà dues vides eternament inseparables. La història no té un principi ni un final, sinó que té diferents moments que es barregen, es coneixen i prenen forma, endavant i enrere, dins d’un cub sense parets. Estem acostumats a veure espectacles amb massa poca escenografia, però en aquest cas, en la necessitat de Blanca per trobar el què de les seves vides, l’estructura d’un cub i una caixa rectangular seran suficients per encarnar els 12 personatges de la ficció. La seva capacitat vocal no tindria el mateix sentit […]

Cada cop m’agraden més les històries de veritat, les que surten de vides reals. Raphaëlle és una d’aquestes. La companyia La conquesta del Pol sud ja fa temps que roda aquest documental en format teatral. Cuidat al detall, Raphaëlle dona visibilitat a la invisibilitat. I posa damunt l’escenari el dret i la fortalesa de ser cadascú com vulgui ser, com es senti. Tant és el gènere. No cal ser homes o dones, o homes o dones trans, podem ser com vulguem i tothom ho hauria de respectar. Aquesta és Raphaëlle, una dona en cos d’home, que vol mostrar-se com ella vulgui. Ell/ella, home/dona, aquest món binari que s’ha construït per una possible majoria, però … que no estem al costat […]