Els espectacles d’improvisació estan tan arrelats a Barcelona com els vermuts de diumenge o els carteristes del metro. Els podem veure tant en la seva versió més clàssica, en la que el públic aporta estímuls escrits en un paper i els actors generen històries, com en esbojarrades versions temàtiques de por, d’amor, d’època… i, havia de passar, també de musicals. El codi del gènere musical, on tothom ho fa i ho diu tot cantant, és un pou de petroli per a la conya, i la companyia capitanejada per Rai Borrell (Improadway, Dead Line, La Plaça del Diamant…) en treu litres per segon, en aquesta proposta divertidíssima, imprevisible i frenètica.
Al repartiment s’hi alternen professionals de trajectòria i vis còmica reconeguda, com Xavi Duch (Sugar, Spamalot, Wild Party, El Petit Príncep), Jordi Coll (Grease, Hair, El Petit Príncep), Judit Martín (Improshow, Cia. Dejabugo, Versió RAC1, Polonia), África Alonso (Rent) o Toni Vinyals (Scaramouche, Mar i Cel, La Flauta Màgica). Tots reparteixen joc amb generositat, tant si segueixen el fil que proposen les consignes del públic com les enginyoses intervencions dels companys per enrevesar unes històries que ja de per sí tenen la dificultat d’haver-se de narrar amb una dramatúrgia i partitura creada al moment.
L’èxit del format és tot es fa per primer i últim cop. Els microsegons de màgia que es generen quan veus un intèrpret que accepta un nou input i el converteix en acudit, al moment, provoca una fartada de riure gairebé orgàsmica, un què-sé-jó nerviós que et fa celebrar la fita amb la més gran de les riallades. Així que el millor del format és que, hi vagis tantes vegades com vulguis, les històries seran sempre noves, i la diversió serà tan intensa com la primera vegada. No deixis escapar aquesta anada d’olla
