Recomendaciones

Antes de La força oculta no había visto ningún espectáculo de Ivo van Hove, de manera que no puedo contextualizar este montaje en su obra global, pero como espectáculo encontré que tenía una gran virtud y un gran inconveniente: la virtud es que la puesta en escena era de las que dejan boquiabierto; el inconveniente, que la historia que explicaba era una auténtica frivolidad. Una historia colonial en que la única cosa que vemos es a colonizadores quejándose del calor, los bichos y de que los indígenas son unos supersticiosos irracionales no se puede vender como un choque de culturas. Una historia colonial que no da la versión de los colonizados quizás resultó muy rompedora a principios del siglo XX […]

Loscorderos·sc i Za! presenten, dins del Grec, una original proposta que barreja elements sonors amb un llenguatge teatral modern, fusionats a través d’una posada en escena carregada de personalitat pròpia. Es tracta d’una experiència teatral que comença des del moment que l’espectador entra per la porta de la sala, aconseguint atrapar-nos i aportant un ritme que no frena fins que sortim. De fet, se’ns proposa assistir a una conferència, la qual ens oferirà un humor absurd i surrealista brillantment executat. Sens dubte, es tracta d’una proposta que no deixarà indiferent a l’espectador, ja sigui a favor o en contra, en la que els quatre interprets es deixen la pell per fer sortir endavant un espectacle molt ben orquestrat. Potser, el […]

Quatre dones en una habitació. Procedències diferents, ideologies diferents, moments vitals diferents i, en definitiva, diferents maneres d’entendre la vida i la mort. A fora, una revolta. Però la peça no és un debat conceptual sobre què està bé i què no. Ens trobem davant d’un text interessantíssim que avança en espiral i que, com una gran aixada, a cada passada fa un solc més gran a la intimitat d’aquests quatre personatges i ens permeten veure allò què viuen i també com ho viuen (recorda molt a textos de la Caryl Churchill) El distanciament creat pels comentaris que fan els personatges d’allò que diuen i fan combinat i trenat amb una interpretació de caràcter més realista exigeix a les actrius […]

Perquè costa prendre-li la mida a una cosa tan gran. Per començar l’obra és desmesurada, passen coses molt fortes i per ser escrita a cavall del canvi de segle (de XIX a XX) la visió de l’autor sobre el colonialisme és profètica, però no, no és teatre polític, és drama pur que aprofita per deixar al seu lloc als colonialistes. Ivo van Hove és un director excepcional i la companyia Toneelgroep Amsterdam funciona com una màquina de cosir. Ara afegim-hi un muntatge extraordinari amb el finançament adequat i el resultat és el que hem vist: un espectacle d’aquells fora del comú. Jo mai havia vist un tsunami dins un teatre. A fe que ha valgut molt la pena. Crítica completa […]

Quan arribem ens assabentem que existeix un canvi important de repartiment i que ni més ni menys la protagonista principal que assumeix el rol de Mimí, no el pot fer la soprano prevista que era Tatiana Monogarova, en teoria per malaltia i que serà substituïda per Dinara Alieva. Per sort després veurem que el resultat d’aquesta substitució és totalment satisfactori, però acostumen a sovintejar massa aquests canvis sobtats dels protagonistes, cosa que creiem no és normal.De l’òpera poca cosa he de dir, que ja no se sàpiga, una òpera considerada de les més fàcils per les persones no acostumades al bel canto i de música bellíssima, que sempre acaba emocionant-nos de nou, per molt que sapiguem fil per randa el […]

La Partida la vaig veure a la Fira de Tàrrega. Us deixo la meva valoració que vaig escriure el 12- Setembre- 2015. A “LA PARTIDA” conviuen i dialoguen el futbol i la dansa. 5 ballarines, 5 futbolistes i un àrbitre. Lloc: un camp de futbol, el públic assegut a les grades. Comença una peculiar partida de futbol amb regles pròpies. No es tracta d’una fusió entre aquestes dues disciplines, sinó un diàleg entre elles. La intenció de la creadora és que els dos grups “enfrontats” siguin el màxim d’antagònics possible, per això en aquest projecte s’ha triat a homes futbolistes i dones ballarines. La Companyia segueix en la seva labor de combinar la dansa contemporània amb els seus antagònics; aquesta […]

Queco Novell protagonitza “Confessió d’un expresident” al Capitol dins de la programació del Grec Festival de Barcelona d’enguany. No es tracta d’un espectacle amb grans escenografies, ni d’importants efectes d’il·luminació, etc…, però si d’un text que boníssim, obra del dramaturg italià Davide Carnevalli, en forma de monòleg, que no deixa indiferent a ningú. Aquest monòleg teatral dirigit per Xavier Ricart, presenta una visió irònica sobre la desconnexió de la classe política amb el poble. Queco Novell és l’expresident, un polític imaginari d’un país qualsevol. Podria ser J.C Wasmosy, M.Suharto, J.Chirac, J. Estrada, B.Yeltsin, A.Fujimori, Jordi Pujol, S.Berlusconi, R.Rato, fins hi tot el reelegit Rajoy…. tants i tants noms d’una llista interminable de polítics corruptes que el poble ha elegit i […]

Després d’uns anys en els que els espectacles inaugurals del Grec venien de la mà de la dansa, el teatre torna a ser l’encarregat d’obrir el festival amb l’única obra que trepitjarà l’anfiteatre enguany. En aquesta ocasió, s’ha escollit un text d’Arthur Miller sobre la caça de bruixes i s’ha apostat per oferir un gran espectacle amb 15 actors a escena i la direcció d’Andrés Lima, el qual aporta dinamisme a un text que resulta una mica dens, la qual cosa es d’agraïr al fer que aquest no es faci pesat. D’altra banda, destaca Lluís Homar amb una interpretació plena de força en la que aconsegueix intimidar amb la seva sola presència i una escenografia molt encertada que es va […]

Para Arthur Miller, el teatro era un arma para combatir todo aquello que le preocupaba o molestaba de su tiempo. Podríamos decir que, como director, Andrés Lima recoge también esta misma filosofía contestataria, como ha demostrado con el espíritu crítico de varios de sus montajes. En este sentido, Les bruixes de Salem, espectáculo inaugural del Festival Grec 2016, resulta, en sus manos, un texto muy adecuado para hablar de temas actuales como la utilización del miedo y el terror como mecanismos del poder para mantener el control y sus intereses económicos. La caza de brujas del macartismo que inspiró esta emblemática obra remite ahora a otras situaciones igualmente oscuras de nuestro país y el momento presente, donde los políticos acusan […]

De nou tot un públic dempeus davant d’un muntatge que recordarem durant i anys, tal com va passar amb “Tragèdies romanes”. Toneelgroep Amsterdam ha passat a ser una de les companyies de teatre més esperades del Festival Grec any rere any. “La força oculta” està considerada l’obra mestre de Louis Couperus, un dels escriptors més prestigiosos de la dramatúrgia neerlandesa. Louis Couperus era nét del Governador General de les Índies Orientals Holandeses i molts dels seus parents treballaven en el govern local. Va escriure “La força oculta” després de visitar les Índies Orientals Holandeses durant els mesos de març de 1899 a gener de 1900 (just el moment més àlgid del domini colonial). Dirigida per un magistral Ivo Van Hove […]

La construcción que se va levantando en medio del escenario durante las dos horas y media de función es uno de los grandes aciertos del montaje. Este espacio -que será casa, iglesia, juzgado, prisión y patíbulo- simboliza la represión y el fundamentalismo, pero también la sociedad cerrada que prefiere vivir de mentiras antes que reconocer los errores y afrontar una verdad que quizás no es la deseada. Es muy sabido que Arthur Miller escribió sobre estos hechos ocurridos en el pueblo de Salem como respuesta a la famosa Caza de Brujas del senador McCarthy. Habían pasado dos siglos y medio entre un hecho y el otro, pero la reacción de la gente ante las presiones o las situaciones complicadas acaba […]

Fa pocs mesos, vam poder veure a les sales de cinema la pel·lícula Sufragistes, escrita per Abi Morgan, autora de l’obra que ara se’ns presenta al Romea. En aquella ocasió, també es feia incís en la visió femenina del poder, tot i que a través d’una batalla ben diferent com evidencia el seu títol. De fet, aquesta visió, enfocada des de diferents angles i històries, sembla ser un tema recurrent en la autora, la qual també va escriure La dama de hierro, el qual seria un exemple més. En aquesta ocasió, els quatre personatges de la funció es troben a escena esperant al dictador d’un país que està a punt de patir una revolució. Es tracta d’una proposta força interessant […]

El ciclo DespertaLab acostumbra a presentar montajes diferentes y arriesgados, y este es sin duda el caso de No hi ha bosc a Sarajevo. Con una narración fragmentada, un buen puñado de personajes y una original mezcla de lenguajes, este es uno de aquellos montajes que entran por la piel, que provocan emociones intensas al público y generan imágenes de gran belleza. Con el trasfondo de la guerra de Bosnia, No hay bosque en Sarajevo trata el tema de la violencia de una manera desgarradora y muy interesante. Con un reparto donde destacan Núria Rocamora, Guillem Motos y Albert Bassas, No hay bosque en Sarajevo es un espectáculo que vale la pena descubrir. Más información (en catalán) en Somnis de […]

Les bruixes de Salem aborda un tema, el del abuso de poder y la coacción, sin duda de actualidad, pero lo hace con un discurso quizás demasiado antiguo y desfasado (especialmente con respecto a la perspectiva de género) que Andrés Lima ha decidido no actualizar ni matizar. El resultado es un montaje correcto, con interpretaciones intensas, donde destacan las de Nausicaa Bonnín, Anna Moliner, Lluís Homar y Borja Espinosa; una escenografía sencilla y funcional y un ritmo que desgraciadamente decae en el tramo final. Un inicio discreto para el Festival Grec de este año. Más información (en catalán) en Somnis de teatre

La inclusión de este espectáculo dentro de la programación del Grec no sé si es la más acertada, pero no se puede negar que estamos ante un texto interesante, una buena dirección y unas interpretaciones de gran dificultad técnica. La densidad de la propuesta, el trasfondo sociopolítico y su austeridad formal la colocan en la línea de otros trabajos de Carme Portaceli, que esta vez ha querido entregarse más que nunca a la estructura sincopada de Abi Morgan, llena de repeticiones y retrocesos muy curiosos. Hemos visto ya muchas obras que vuelven atrás pero aquí el hecho de recular nunca nos reproduce lo mismo; siempre hay pequeños matices, detalles que cambian y que se deforman hacia el final de la […]