Recomendaciones

No me l’he cregut. És un thriller «laboral», però les coses que han passat, a les empreses no passen. No puc dir en quins errors ha caigut Toni Cabré perquè un spoiler en una obra d’aquesta mena ho rebenta tot, però a mi no m’ha convençut. Un altre problema me l’ha creat Òscar Molina, el director, i és que part de l’obra ha funcionat a crits, i com deia la meva àvia «no pre cridar es té més raó». Crítica completa » http://bit.ly/1TmoaQu

Es tracta d’un treball de fi de carrera de la primera promoció de l’escola superior d’art dramàtic Eòlia. No sé pas que ens va passar, però sincerament vàrem estar ben a punt de marxar de la sala, quan tot just portàvem una mitja hora de representació i és que no ens interessava gens el que veiem i sobretot alguna de les interpretacions la trobàvem exagerada, sobreactuada i gens creïble; sabíem que es tractava d’un espectacle d’actors novells que estan començant, però precisament per això mateix la vàrem trobar en general, excessivament poc treballada. El text i també la direcció d’aquesta proposta teatral és responsabilitat de Jordi Prat i Coll; hem de reconèixer que malgrat que la proposta definitivament no ens […]

Sabíem a priori que era una mica surrealista i que calia deixar-se portar per on l’autora i directora Saara Turunen ens volgués portar, i això és el que vam fer en entrar a la sala i ocupar els nostres seients. BROKEN HEART STORY és un conte que ens parla de l’art i de l’amor. Una escriptora (Carla Torres) que se’ns presenta amb bigoti, «perquè així tot és més fàcil», vol ser una dona independent, no vol assolir el paper que socialment li està assignat a una dona, que contempla enamorar-se i formar una família. Però una part de si mateixa vol ser aquesta dona, somia a ser una «Pretty woman» que acaba trobant l’home de la seva vida. I és […]

Com d’important és ser guapa? I qui va ser l’imbècil que va inventar els miralls? Pretty és la història d’una parella que entra en crisis arrel d’un comentari inoportú entre dos amics sobre la parella d’un d’ells, que casualment és amiga de la parella de l’altre, la qual al sentir la conversa entre tots dos, va i li explica a l’amiga el que ha escoltat. Aquest és començament de la fi. Neil Labute és possiblement l’autor teatral contemporani que més escriu sobre les afilades i inquietants relacions humanes, sobretot les relacions de parella. Les seves obres són molt reconegudes. Les històries que escriu són drames sense escrúpols, però presentades en forma de comèdia. És la primera vegada que Pretty es […]

Nacidos para bailar está producido, dirigido y coreografiado por Los Vivancos, una compañía formada por siete hermanos: Elías, Judah, Josua, Cristo, Israel, Aarón y Josué. Todos están formados en el arte, en la danza y en la música. Aparte cuenta con la participación de un gran equipo creativo, encabezado por el compositor cinematográfico Joan Martorell, que ha adaptado las composiciones originales como Metallica, Deep Purple o Lehonard Cohen al rock sinfónico de Los Vivancos. Nacidos para bailar es el final de una trilogía, presentada en forma de concierto, en el que se combina el flamenco, la música metal y una orquesta sinfónica, con interpretaciones musicales en directo, un vestuario espectacular, efectos de luz impresionantes y una elaborada producción técnica. La […]

El espléndido equipo de La Perla 29 ha ido puliendo, a lo largo del tiempo y de sus montajes, una particular estética basada en el buen gusto tan influyente que después otras compañías han querido imitar sin acabar nunca de conseguir los mismos resultados. Dirigida por Oriol Broggi, como viene siendo habitual, Els cors purs es una nueva demostración del fascinante poderío visual de sus producciones, donde la poesía del movimiento, el espacio sonoro y la música forman un envoltorio perfecto para el trabajo de los actores. La obra está basada en la novela Mary de Cork de Joseph Kessel, un drama situado en la Irlanda de principios del siglo XX. La analogía con España, por la presencia de la […]

El dramaturg i director Ferran Joanmiquel i l’actor David Martínez han sumat els seus dos respectius projectes de teatre social, Cos a Cos i La Nave Va, per produir l’obra “El rey del Gurugú”. El prestigiós fotoperiodista Samuel Aranda els ha assessorat amb el seu coneixement dels campaments del Gurugú; assegurant que és el lloc més dur on ha estat mai. Gurugú és el nom castellà d’una muntanya (de fet un volcà extingit) el puig de la qual forma el punt més alt de la península del cap de les Tres Forques, a la costa nord del Marroc al costat de Melilla. Una barrera formada por dos tancats de més de sis metres d’alçada i 12 kilòmetres de llargada, separa […]

NUESTRAS MUJERES (Nos femmes, 2013) d’Éric Assous, dramaturg tunisià, va ser un èxit comercial a França, i va ser portada al cinema. Aquesta producció està dirigida per Gabriel Olivares, un director de moda a l’escena madrilenya que a l’inici d’aquesta temporada tenia sis obres en cartell, dirigides per ell. Els tres amics són Max (Antonio Garrido), que és radiòleg i solter, Paul (Gabino Diego), que és reumatòleg, està casat i té dos fills i Simon (Antonio Hortelano), que està casat i és propietari de dues perruqueries. Fa 35 anys jugant a cartes un cop a la setmana. Quan arriba Simon, està visiblement alterat perquè ha discutit i ha matat la seva dona. Els hi demana ajut i és en aquest […]

La nova proposta de Sixto Paz Produccions té una vocació més comercial que les que podien tenir «Pulmons», «L’efecte» o «història», fet que ja vam intuir a la roda de premsa. El text de Neil Labute (escrit l’any 2008), dirigit per Marilia Samper utilitza un diàleg molt proper, natural, i que aprofita una paraula, una entonació com punt de partida per desenvolupar una escena. Sens dubte un text ben escrit però que no aprofundeix en el tema que pretén plantejar, el de l’obsessió per la bellesa, pel cos amb les mides i el pes just. Malgrat això podem dir que ha estat una proposta divertida, simpàtica i fresca. Una bis còmica amaga el drama d’unes relacions de parella o d’amistat […]

Haig de confessar que Harold Pinter és un dels meus dramaturgs preferits. Penso que els seus textos són extraordinaris, on les paraules i els silencis es barregen amb mestria. L’ambigüitat i diferents lectures en les seves obres, ens porten a un veritable joc escènic, en que no hi ha distinció entre el que és real i el que no ho és, ni entre el que és veritat i el que és falç. És realment fascinant la capacitat que té aquest dramaturg de provocar en cada espectador les seves pròpies conclusions, les diferents lectures i maneres d’interpretar una mateixa obra. Sempre que surto de veure un Pinter em dic el mateix: és un geni !!! L’Amant és una barreja de comèdia […]

Amb mèrits compartits. Per començar Friedrich Von Shiller, l’autor d’una de les filigranes del romanticisme. A continuació Sergi Belbel amb una adaptació (i reducció) magistral. A continuació amb Max Glaenzel i Mercè Paloma (escenografia i vestuari) i per acabar amb tots els actors que han estat en el seu paper exacte per fer-nos sentir les sensacions que ens han fet vibrar fins a tocar el cel amb les mans. Gran nit de teatre amb un Lliure ple de públic entusiasta, rendit davant l’excel·lència. Ah, els clàssic ben fets… Crítica completa » http://bit.ly/1Xd4KAi

Amb Sixto Paz vam gaudir com mai amb Pulmons, i repetint un parell de cops. Posteriorment amb Història I ara ens porten a la Villarroel el seu nou muntatge a la Villarroel amb Pretty. Tot i que la història que ens expliquen és insuficient, com a mínim s’ho han dut al seu propi camp. El que ens falla per un costat l’han pogut reforçar amb unes bones interpretacions i amb uns personatges portats fins a l’absurd. Em quedo amb la parella de Pau Roca i la magnífica Sara Espígul. Tot i que l’estrella a escena és Sara Espígul i pot ser el punt guanyador de l’obra. Quan surt la gent riu sense cap tipus d’objecció. I a més …

Com altres vegades anar al teatre sense saber exactament el que vas a veure és la millor opció. I aquest ha estat el cas. L’únic que sabia és que era una obra magnífica i que t’has de deixar portar sense cap tipus d’inconvenient. Amb una narració sense cap ni peus, i vas entrant en aquesta farsa sense cap complexitat. Hi ha moments que m’ha semblat entrar en els somnis de Dale Cooper de Twin Peaks. Fins i tot la dona del tronc s’ha convertit en la dona de l’aspirador. Per cert, aquest ha estat el personatge i moment més hilarant. I el nan del somni? Quan surt? Però hi ha molt més a Broken Heart Story

Poco a poco y a base de reírse de ellas mismas, Las Glorias Cabareteras han forjado una serie de mitos a su alrededor (teatros que las vetan, intentos de censura y boicot contra ellas, salas que cierran después de una actuación suya…) que las han convertido en todo un referente del cabaret underground. Su (supuesta) carrera maldita, no obstante, ha generado dos elementos importantes. Por un lado, las pocas oportunidades que tenemos de verlas en directo se han convertido en todo un acontecimiento que, en algunas ocasiones, como esta despedida de la sede de Gràcia de la Sala Beckett, será recordada como histórica por los asistentes. Por otro, han adoptado la voz envenenada de los arrinconados que las permite, sin […]

Da la sensación que Victoria es fruto de un encargo, o más bien dicho de una intención oculta: la de volver a repetir el éxito de aquella Barcelona de Pere Riera. El problema es que Pau Miró -hasta ahora más preocupado por historias y personajes contemporáneos- no es un autor que satisfaga a públicos de todo tipo. Hay que reconocer que en esta obra se le adivina un gran esfuerzo por encontrar escenas y atmósferas que convenzan a todo el mundo, pero el tono general de la pieza -y en especial, su dirección- resulta demasiado solemne y el ritmo no atrapa del mismo modo a todos los espectadores. La barbería acaba resultando demasiado aséptica y la frialdad del conjunto, sólo […]