Recomendaciones

Una sirena (o és una metàfora?) ens dóna la benvinguda i ens condueix dins i fora de l’aigua pel món dels mites relacionats amb la Mediterrània. Ella és Ilona Muñoz, actriu, ballarina i professora de teatre…..i malauradament és la que potser vàrem trobar més sobreactuada … no ens la vàrem acabar de creure. Les seves històries s’entrecreuen amb les experiències d’una cineasta documental, l’Alba Sotorra (Premi Gaudí al millor documental amb ‘Game Over’), que ens parla de les guerres que tenim actualment al nostre davant i de com d’insensibles ens hem tornat a les imatges de violència i mort que veiem cada dia a la televisió. Ella mateixa explica com n’és capaç de filmar les imatges sense trasbalsar-se com si […]

15 actors i 7 músics i un equip de preparació acurat, apassionat, fa que aquest espectacle s’ompli d’energia i de sentiments a flor de pell. La producció d’El despertar de la primavera no estalvia en mitjans humans, artístics, tècnics. Excel·lent la factura musical (Gustavo Llull), coreogràfica (Ariadna Peya) , interpretativa, direcció (Marc Vilavella), il·luminació (Dani Gener) , posada en escena, escenografia. Vull ressaltar les escenografies, en un espai gens fàcil, amb tants actors, amb pocs elements. Va tant a favor de la interpretació, del text i del subtext , tant a favor de l’argument, que seria inconcebible sense elles. Felicitats Ariadna Peya! L’adaptació al català de David Pintó, com sempre, tant encertada. Aquest Romeu i Julieta universal, dramàtic i tràgic, […]

«Això, amic meu, tan sols ho sap el vent» deia Dylan. Jo m’ho pregunto perquè al mantenir l’escenografia del Fabià Puigserver, feta en un teatre petit, a la gran del Montjuic m’ha semblat una mica desangelada. En quan a la resta m’ha semblat massa llarga i se m’ha fet pesada. 28 anys són molts anys en teatre i mantenir tota la producció tal com es va fer el 1989 penso que no ha estat un encert. Homar l’ha dirigit, suposo, collat per la manera en que «es va fer» i tot ha estat una mica marcat pel passat. Des de la nostàlgia, perfecte, però des del 2017 penso que ha estat un error. Crítica completa » http://bit.ly/2je8fqx

El 1933, Lorca estrena «Amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín», un text que barreja el líric i el grotesc, i explica la història de Don Perlimplín (un Manuel Veiga ajustadíssim i imaginatiu en els matissos, i que, per cert, també s’ocupa de la dramatúrgia de la introducció de l’obra), un home d’edat avançada orgullós d’haver conservat la solteria durant tota la seva vida, que és convençut por la seva criada Marcolfa (divertidíssima Anna Briansó) perquè es casi amb la seva veïna Belisa (una Almudena Lomba portentosa), una jove adolescent a qui la seva mare (Jordi Sanosa, mare, autor i follet) entrega gairebé a la força. La farsa esdevé tragèdia quan, durant la nit de noces, Perlimplín confessa […]

Todas las familias con niños de 0 a 3 años deberían correr para comprar una entrada de ‘Cinemúsica’! La productora de teatro familiar ‘Viu el Teatre’, nos presenta este nuevo espectáculo ‘Cinemúsica’, que viene del exitoso ‘Pintamúsica’ que ya ha recorrido medio país con su propuesta de mezclar las artes visuales y la música en directo, dirigida, especialmente, para los más pequeños. Ahora parten de la idea, que me parece brillante, de hacer un espectáculo con fragmentos de películas de Cine Mudo. Los espectadores contemporáneos al primer cine no entendían muy bien cómo funcionaba esto de aquellas primeras fotografías en movimiento que ‘aparecían’ sobre una pared o pantalla blanca. Aún así, observaban atentos y se dejaban llevar por la ilusión […]

Aquest espectacle de creació va ser presentat al Circol Maldà en 2013 durant 4 dies i ara ha tornat a la Sala Fènix únicament també per 4 dies. Una proposta de gran bellesa literària i amb música en directe. Una autèntica alenada de sensibilitat i calidesa per començar una freda setmana. Segons ens explica en Pep Tosar, ha fet una tria dels textos dels grans autors de la poesia mallorquina del segle XX que escrivien en llengua catalana. Ens presenta un recorregut cronològic a través de 12 poemes. Ell posa veu parlada i cantada, en alguns moments acompanyat de la guitarra, en companyia de María Lorea que canta i toca el piano. Pel que fa a la música han seleccionat […]

Dissabte vaig anar al Lliure de Gràcia a veure “Davant la jubilació” de Thomas Bernhard, una obra dirigida per Krystian Lupa. Vaig flipar!!! Si us haig de ser sincera, és la primera vegada que veig un muntatge dirigit per Lupa. Si us he de ser encara més sincera, haig de reconèixer (i em cremen les galtes) que era la primera vegada que en sentia parlar d’aquest director polac. Ara sé que Krystian Lupa és un dels grans referents de l’escena europea. “Davant la jubilació” ha estat la primera vegada que Krystian Lupa ha dirigit una obra amb actors catalans. Us imagineu quina feina tan complicada haver de dirigir tota l’obra amb un traductor al costat? Lupa només parla alemany. La […]

Laura Mihon, l’autora del text, va arribar a Espanya el 1992 quan tenia 4 anys. Venien de Romania on la dictadura de Ceaucescu havia caigut feia tan sols 3 anys. Es van establir de forma temporal però es van acabar quedant. Laura es va criar a Espanya però mantenint una estreta relació amb el seu país d’origen on visitava anualment als seus familiars de Bucarest. Ha escrit aquesta obra, alimentant-se de la seva pròpia historia però també ha recollit part de totes les històries que li han explicat els seus pares i avis, viscudes per ells mateixos o els seus coneguts. Després de la caiguda del comunisme, un arxiver (excel·lent Pau Sastre) custodia milers de dossiers personals de l’època de […]

Una recomanació que deixa amb bon gust, un bombó que podem perdre sense cap problema després d’aquestes dates d’empatx en tots els sentits. No patiu que no tenim una obra on han posat un parell de cançons, per colar-nos com teatre musical. I ara que estem amb la cartellera amb diferents propostes de teatre musical, arriba El despertar de la primavera (Spring Awakening) amb més força. Podem dir que és un dels millors musical que tenim actualment a la cartellera. L’adaptació realitzada al català ha estat afortunada en aquest cas. Amb el talent d’uns protagonistes joves i acompanyats del contrapunt del caràcter que ens demostra Roser Batalla i Mingo Ràfols. Amb tot, aconsegueixen sorprendre’ns i demostrar el seu bon fer. […]

Aquest dissabte passat ens vàrem apropar novament al Mercat de les Flors, ja que teníem moltes ganes de veure aquesta proposta de la que ha estat nomenada nova directora del Mercat pels pròxims quatre anys, Àngels Margarit; teníem curiositat de veure la seva última creació coreogràfica, malgrat que en teoria es tractava d’un treball dedicat al públic familiar, cosa que un cop vista, ens costa molt d’entendre. Doncs potser el que menys ens va agradar és precisament la coreografia, encara que com s’explica en el paràgraf anterior és un espectacle «en construcció» i per tant encara no es considera acabat. Una coreografia complexa que en bona part té com a elements bàsics, les fustes que els ballarins transformen en una […]

El Despertar de la Primavera me ha sorprendido gratamente. Sin grandilocuencia ni grandes pretensiones, el musical consigue, gracias al talento de todo el equipo y a una muy buena ejecución de esta obra del Off-Broadway, conservar un buen ritmo durante las más de 2 horas que dura, enganchando al público de principio a fin. Sus jóvenes actores y sus músicos nos demuestran que no se necesitan grandes escenografías, pelucas por un tubo o millones de luces para que un musical funcione: la escenografía es escueta, aunque está muy bien utilizada; el vestuario es simple, pero da buen resultado; las actuaciones de los jóvenes actores y actrices son muy buenas; además realizan las coreografías con mucho ritmo y poética; y a […]

Bajo la apariencia de dulce e inocente comedia clásica de enredos, a Les Noces de Fígaro se esconde un texto lleno de filosofía vital, crítica social y reivindicaciones feministas que el esta vez director Lluís Homar no pasa por alto. Para el montaje que celebra los 40 años del Lliure, Homar utiliza una minimalista pero efectiva puesta en escena y un reparto fantástico. Especialmente destacables están Mar Ulldemolins y Marcel Borràs, que muestran su parte más jovial, alegre y juguetona. Estas características no impiden que las tres horas de representación sean reducibles ni que el final musical, que de entrada parece la mejor manera de terminar el espectáculo, tenga ciertas deficiencias en las voces y la coreografía. Unos últimos 5 […]

Geronimo Stilton és el rosegador més famós de la literatura infantil, periodista i director de l’Eco del Rosegador, el diari més venut a Ratalona, capital de l’illa dels Ratolins. Un musica per públic familiar,l dirigit per Lluís Danés, amb música de Xavi Lloses i llibret d’Enric Llort. Una innovadora posada en escena, que a nosaltres, adults, se’ns acabarà fent una mica reiterativa, ja que està fonamentada en projeccions d’imatges que recreen l’entorn en què es desenvolupa cada una de les proves que ha de resoldre Geronimo Stilton. Les projeccions es fan sobre unes estructures amb forma de formatge que en un inici representa la casa del ratolí, mil·limètricament encaixades i d’una gran plasticitat. Un vestuari molt acolorit i fantasiós, una […]

Ens situem als anys 30, en un país d’Europa amb un règim feixista. El context no és gaire agradable. A més, li hem de sumar una parella formada per una dona que fa penitència per un error del passat i un noi amb una malaltia mental que el fa totalment dependent d’ella. Partim d’una història dramàtica de base. Aquest és l’argument de “La nit de Helver”. De fet, aquesta nit del títol és el punt d’inflexió de les vides d’aquestes dues persones, la Karla i en Helver. El guió són punyals que a poc a poc van penetrant en la teva ànima, paraules que no tindrien ni la meitat de sentit si no fos per les interpretacions d’Alba Florejachs i […]

La solvencia como productora de Sixto Paz a la hora de sacar adelante proyectos interesantes ya hace tiempo que ha quedado demostrada con montajes como Pulmons o L’efecte, por citar sólo un par de ejemplos. En esta ocasión, con un texto original de Jan Vilanova Claudín, presentan una obra sobre el papel de los individuos en la historia, de cómo la memoria o la necesidad de crear un relato con el que resulte más fácil identificarse interfieren en nuestra percepción de los hechos pasados. El tema planteado resulta muy interesante a pesar de que, en algunos momentos, toma un curso un poco demasiados teórico. Afortunadamente, tener a un profesor de universidad en la trama sirve de excusa y soluciona, en […]