El Teatre Borràs ha estat un espai d’èxit per a moltes comèdies teatrals, les quals han estat en cartell un bon grapat de mesos. L’última és Sota teràpia, la qual ha funcionat molt bé durant mesos, tot repetint l’esquema de les anteriors. No obstant això, el text pretén anar més enllà de la simple comèdia, amagant un rerafons social que no desvetllaré pels que encara no l’han vist. Tot i això, l’obra segueix el mateix esquema que les seves predecessores i es troba faltar risc en ella, optant per seguir la mateixa fòrmula fins al final i provocant en l’espectador una sensació de deja vu. En aquest sentit, l’obra funciona i compleix amb el seu comès, però li manca personalitat per tal de diferenciar-se d’altres productes comercials que ja hem vist.
El text presenta una varietat de personatges atractius que funcionen perfectament entre si, els quals son ubicats en situacions que provoquen el riure de l’espectador durant gran part de l’obra. A més, la direcció àgil de Veronese col·labora en aquest sentit, però igual que el text neda sempre sobre segur i segueix la fòrmula que ja ha funcionat moltes vegades. D’altra banda, els actors fan un bon treball i defensen amb encert els seus personatges, havent-hi una bona química coral que acaba d’ajudar a que l’espectador passi una bona estona al teatre, que no és poc.