Helen Keller (1880 -1968 ) va ser una activista, escriptora i professora nord-americana sordcega. La primera persona sordcega que va obtenir una llicenciatura universitària.
Va publicar el seu primer llibre el 1902, “La història de la meva vida” redactat per John Albert Macy. Basant-se en aquest llibre, un any més tard, William Gibson escriuria l’obra de teatre “El miracle d’Anne Sullivan” , que en el 1962 en va fer una adaptació pel cinema. La pel.lícula que porta el mateix títol que la novel.la, va ser dirigida per Arthur Penn i va guanyar dos Oscar.
Anne Mansfield Sullivan (1866 – 1936), va ser una mestra nord-americana.
-L’obra de teatre “El miracle d’Anne Sullivan” es centra en les setmanes que van des de l’arribada de l’Anne Sullivan a la casa dels Keller, fins el moment en què la Helen comprèn quin és el significat de la paraula aigua.
Dues setmanes per aconseguir un miracle.
-Amb tota mena de detalls, des de l’escenografia, vestuari, efectes sonors, banda sonora, il·luminació…, l’Empar López ens ha transportat en el temps, i ens endinsa dins la pel·lícula de William Gibson.
-L’escenografia que ens presenta Pablo Paz, és la casa d’una família acomodada, amb grans finestrals i jardí. El detall de fer funcionar una bomba d’aigua manual durant la representació m’ha semblat genial, a part de ser un dels elements claus dins de l’obra.
-El vestuari i complements són d’època i en ells es pot veure a la classe social que pertany cada personatge.
-El repartiment està format per vuit grans actors. Però m’agradaria destacar-ne tres: l’actriu Míriam Escurriola, en el paper d’Anne Sullivan (l’educadora), la Mar Ferrer, en el paper de Helen Keller (la nena sord muda) i l’actor Pep Barceló en el paper de l’Arthur Keller (el pare). Tots tres han fet una feina increïble, sobretot la Mar Ferrer que han estat en tot moment molt versemblant fent un paper gens fàcil d’interpretar. La Mar ha sigut capaç de transmetre durant tota la representació les diferents etapes emocionals per les quals passa el seu personatge (ingenuïtat, inseguretat, por, desesperació, alegria,…). En un principi podem veure en ella a una persona sense modals, salvatge i fins hi tot agressiva, que gràcies a aprendre a comunicar-se, acaba convertint-se en una persona educada i disciplinada, capaç de seguir unes normes de convivència.
-La música és una part molt important dins d’aquest muntatge. Per una banda contribueix a produir una atmosfera emocional entre l’obra i l’espectador, i per un altre serveix per unir les divisions que es produeixen en l’escena durant la representació. “Helen Alone”, “The Train”, “Lullaby” o l’emotiu “Epilogue: Helen and Annie”, són alguns dels temes que sonen al llarg de l’obra, les mateixes que el compositor americà Laurence Rosenthales va compondre per la pel.lícula “El miracle d’Anne Sullivan”.
Altres efectes sonors que s’han utilitzat per l’ambientació de l’obra han estat: el soroll del carruatge i el trotar dels cavalls.
-Un dels millors moments és el combat escènic entre l’Anne i la Helen, una coreografia dirigida per l’entrenadora teatral Valentina Callandriello, en el que no han calgut paraules.
-La proposta teatral d’El miracle d’Anne Sullivan n’és l’exemple de com una obra de teatre es pot convertir en un projecte d’acció sociocultural, ja que ens fa reflexionar sobre una sèrie de valors que són del tot imprescindibles per creixa com a persones: valentia, coratge, paciència, constància, treball, amor, …. Penso que a part també busca conscienciar-nos i fer-nos emfatitzar amb un col·lectiu social que malauradament no tenen les mateixes facilitats que nosaltres; gent que lluita diàriament per sentir-se integrats dins un mon al que també hi pertanyen. Deixem-nos d’etiquetar, fugim de les falses compassions, del excés de protecció i fem que les coses siguin més fàcils per qui no les té.
Recomanable per a tot tipus de públic.
***/****