A Wasted transpires teatre, t’hi embolcalles en la lluita i la tragèdia dels tres actors. Ets una mica l’amic a qui enyoren, a qui retreuen que no hi sigui prou, a qui estimen. WASTED no és superflu, no és inútil, diu a crits que no està tot perdut. Wasted és un exercici de supervivència, de superació, de tocar fons i sortir a respirar. La crueltat i la tendresa van de la mà a Wasted. Donar-los la mà és, per el públic, un exercici de realisme sobre el que viuen alguns joves, un cop de puny per a qui vulgui lluitar per un món més amable, i una excitació actoral en la que hi aboquen desbocament, a raig i sense contemplacions, damunt l’ànima d’un públic que aprèn dels seus mots i els seu silencis, de la música que de vegades fa mal, de les cançons rapejades que colpegen la consciència i l’inconscient.
La crònica ampliada a Companyia de teatre i cultures