La passada temporada ja vàrem poder veure aquesta proposta, ara farà uns 11 mesos i recordem que ens va agradar molt (aquí podeu veure aquella valoració); malgrat això, estàvem encuriosits dels canvis que el seu autor i director Roc Esquius, li havia donat a aquesta nova versió.
De fet l’únic actor que repeteix és Isidre Montserrat, que té la sort de repetir un paper molt divertit, que és sense cap mena de dubte un bombonet, perquè és el personatge més incrèdul i que més rebutja d’entrada la pretensió de què el seu amic estigui parlant seriosament … i segurament és el que representa millor al públic de la sala que es queda astorat davant de què el protagonista es vulgui anar a viure a Mart per no tornar.
El canvi que més hem notat en aquesta nova adaptació del text, és que així com en la primera versió s’utilitzava un seguit de flaix-backs constants al llarg de la representació, ara el text es veu gairebé seqüencialment en el temps, a no ser la primera escena que ens introdueix breument per tornar al passat. Malgrat que l’anterior versió ens va agradar molt, creiem que aquest canvi facilita molt la comprensió de l’argument a un públic majoritari, que potser no estan acostumats a veure la història trencada amb continus canvis en el temps.
També ens demostra novament que una de les parts més importants de l’èxit d’una proposta teatral és la dramatúrgia o el text, perquè si aquest té qualitat, ja té molt de guanyat, amb independència de quins actors interpretin els protagonistes de la història, evidentment si aquests, com és el cas, s’impliquen amb gran professionalitat. Les interpretacions dels 4 actors ens han agradat també moltíssim i no sabríem dir sincerament quin «cast» ens ha convençut més de les dues versions.
Si desitgeu llegir la valoració original, només heu de clicar AQUÍ