Recomendaciones

Fa poc més d’un any, al TNT 2016 vam poder veure l’espectacle anomenat “PACÍFICO #3 EXTRAÑOS MARES ARDEN” de Txalo Toloza i Laida Azkona. Enguany ha estat programada a Escena Poblenou 2017, el Festival de creació contemporània que ha celebrat la seva 16ª edició. Ara l’espectacle es diu «EXTRAÑOS MARES ARDEN» i s’ha presentat en dues versions, una més de teatre convencional, similar a la que vàrem poder veure fa un any i aquesta a la que vam decidir anar aquesta vegada, la versió «Asado», un dinar col·lectiu on ens hem trobat 40 persones al voltant d’una taula compartint un asado, dinar típic xilè. Ens reben Txalo Toloza, la seva dona Laida Azkona i la seva petita, en un espai […]

CASI NORMALES (Next to normal) el musical de Brian Yorkey i música de Tom Kitt, va ser estrenat a Broadway el 2009 i ha estat guanyador de tres premis Tony, incloent la «Millor Música» de Musical i un premi Pulitzer. Després de la seva estrena a Estats Units, el musical s’ha interpretat en més de 20 països arreu del món. Ens explica la història d’una família que lluita per ser «normal», i ens parla, fet inèdit als musicals, de les malalties mentals, de l’abús dels psicofàrmacs i del suïcidi. Els personatges que apareixen són absolutament versemblants i les situacions explicades poden formar part del nostre dia a dia. La no acceptació de la pèrdua d’una persona estimada genera un trastorn […]

Quatre personatges, cap d’ells massa equilibrat. El Mick és una espèci d’enterramorts alcoholitzat, al Mairtin, que també li fot a l’ampolla, li han encarregat que l’ajudi, la Mary és una addicta al bingo i al poiteen, una mena de whiskt irlandès, i el Thomas és el policia del poble que només pretén assemblar-se al Colombo, el detectiu de la sèrie. Se’n pot fer res de tot això? Doncs el Martin McDonaugh n’ha fet una obra de teatre, l’Ivan Morales l’ha dirigit i junt amb el Pol López, l’Oriol Pla, la Marta Millà i el Xaxi Sáez, els ha quedat una comèdia negra i irreverent que de vegades fa riure i altres esgarrifar. No us la perdeu. Crítica completa » http://bit.ly/2zu7bqg

La crisis económica ha dado para muchas obras de ficción en la última década pero parece que, con el tiempo y una cierta de distancia, poco a poco, empiezan a llegarnos planteamientos más simbólicos, sutiles e sugerentes propios de una mirada más reposada. Islandia es uno cuento adulto sobre el viaje iniciático de un adolescente a través de las entrañas más oscuras del sistema financiero. En busca de su madre, el joven se traslada de Reykjavik a Nueva York donde se enfrentará a la codicia, el engaño y el abuso de personajes derrotados y malogrados por un régimen capitalista injusto y obsoleto. La contraposición entre el protagonista y sus interlocutores resulta interesante, especialmente, gracias a la excelente construcción de sus […]

No us podeu perdre l’espectacle “TENORS” , un espectacle còmic musical que es pot veure a la sala La Claca del Teatre Gaudí fins el 12 de novembre. Es tracta d’una proposta molt i molt divertida i del tot imprescindible. Una proposta que s’agraeix, perquè et fa oblidar per uns instants tot el que està passant al nostre voltant. És un no parar de riure !!!. Al menys és el que a mi m’ha passat avui. Feia temps que no reia tant, ni amb tantes ganes. “Tenors” és una idea original de Miquel Cobos i Ezequiel Casamada i dramatúrgia de Toni Sans, Albert Mora, Ezequiel Casamada i Miquel Cobos. La direcció escènica la signa Toni Sans i la direcció musical, […]

Amb La noia de la làmpada, l’actriu Marta Aran debuta com a dramaturga i directora, i el cert és que no podria haver-ho fet millor. Per a la seva opera prima ha triat un tema interessant com la maternitat i li ha concedit un enfoc valent, interessant, intel·ligent i extremadament pertinent. Lara Díez (una de les actrius de Polònia) interpreta l’Alba, una dona embarassada que veu com aquest fill pot complicar la seva vida i posar en risc la seva carrera professional. Amb unes interpretacions excel·lents, una bona posada en escena i material de sobres per a un postfunció d’allò més interessant, La noia de la làmpada és un d’aquells muntatges a què ens té acostumats la Flyhard, petits en […]

Eugene O’Neill està considerat un dels fundadors del teatre estatunidenc modern, però amb els anys les seves obres han quedat una mica antiquades i no acaben de funcionar si no es mesura bé el to i la intensitat de les propostes. En el cas de Desig sota els oms, a més, O’Neill va recórrer a les bases de la tragèdia grega i les va transportar a paisatges del seu país, com va passar també amb A Electra li queda bé el dol. Aquesta barreja de tragèdia i melodrama pot resultar perillosa, perquè convida a la desmesura i cau en ocasions en el fulletó més tronat. Al TNC, Joan Ollé ha optat per una estètica preciosista (en ocasions, una mica folklòrica) […]

José Pascual Abellán ens presenta un tema tan delicat com suggerent, el qual s’ha plasmat en una història en la que resulta difícil posicionar-se i en la que ens obliga a reflexionar al respecte alhora que les entranyes dels personatges queden al descobert de forma brillant. En aquest sentit, els diàlegs adquireixen un punt de realitat molt alt, els quals són defensats per uns actors que transmeten els diferents matisos del dilema emocional en el que es troben. D’aquesta manera, l’autor es mostra franc amb les dues parts implicades en la història, deixant-les parlar sense prendre partit i permetent a l’espectador plantejar-se les diferents postures presentades alhora que els personatges van seguint el seu propi camí. L’autor ens mostra algunes […]

Resulta sorprendente cómo la fórmula de poner en escena una obra de Mouawad bajo la dirección de Oriol Broggi continúa funcionándole tan bien a La Perla 29, después de haberla repetido ya en tantas ocasiones. Más allá de las razones comerciales, se tiene que reconocer que los textos del autor libanés encajan a la perfección con el buen gusto y la sensibilidad visual de Broggi a la hora de abordar la tragedia humana. Esta vez, el espectáculo ha sido codirigido por Ferran Utzet y vuelve a tratar temas tan universales como la familia, la muerte, el luto y el dolor emocional. La sublime mezcla entre testigo y poesía, ahora, en forma de monólogo, atraviesan el corazón del espectador como un […]

La companyia Espai en construcció s’acosta en les relacions personals en la seva segona producció, un treball de creació col·lectiva en el que es mostren tres concepcions diferents i actuals de les relacions de parella. La Cristina –Blanca Soler-i el Marc –Xavier Pàmies– viuen una historia d’amor força típica, amb escenes convencionals de comèdia romàntica i acompanyada per l’amistat de la Júlia – Maite Bassa-. El principal interès de la funció recau en l’enigmàtic i fantasmagòric personatge, molt ben encarat, de la Montse Bernad. Sense que es digui exactament què és el que interpreta, la personificació d’alguna cosa semblant a la por, les expectatives o la falta de confiança en un mateix es converteix en l’epicentre de la trama i […]

Una proposta amb dramatúrgia del mateix Alberto San Juan, que pretén ser un relat fragmentari i subjectiu que repassi els principals cicles de lluites populars que s’han viscut a l’Estat espanyol. Acompanyat a la guitarra per Fernando Egozcue que és l’autor de la música que interpreta (tret de les cançons ja conegudes), han aixecat una proposta que en els moments actuals que estem vivint, ens ha fet posar la pell de gallina. Un recorregut històric des de la segona República fins a l’actualitat, mitjançant textos, poesia, fragments de discursos, articles de diari o cançons. Amb versos de Lorca, Cernuda, Miguel Hernández, Jorge Reichmann, Gloria Fuertes, Albert Pla, …. fragments de discursos de Franco o el General Mola o el General […]

Cuando Alberto San Juan aparece en el escenario por primera vez ya adivinamos una presencia escénica imponente, un carisma sin fisuras y un espíritu libre y provocador. De hecho, el actor ya hace años que se caracteriza por sus espectáculos reivindicativos y por no tener precisamente pelos en la lengua. En España ingobernable hace un repaso de aquellos movimientos populares que, durante la historia reciente del país, han ido poniendo contra las cuerdas al estado y sobre todo al gobierno de turno. Cómo si fuera un tipo de conferencia-concierto, el actor acaba mezclando textos de Federico García Lorca, Miguel Hernández, Gloria Fuertes o Ángela Figuera Aymerich con canciones de Serrat o Albert Pla. Todo ello para demostrar la fuerza de […]

“Si jo no hi fos (la festa seria més divertida)” és el nou espectacle de creació col·lectiva de la Cia. Espai en Construcció, que podeu veure al teatre La Vilella. És la segona obra de la companyia: La primera “Et vindré a tapar” va ser tot un èxit de públic i de crítica; fins hi tot molts la vam tornar a veure en altres espais on es va representar. Roger Ribó, director, juntament amb les tres actrius Maite Bassa, Montse Bernad i Blanca Solé, i l’actor Xavier Pàmies (membre de La Trama Produccions) han construint una magnífica peça, un espectacle d’aquells que en diem rodó. En aquesta proposta de nou la música hi és present durant tota la funció, però […]

De mica en mica em vaig incorporant al món teatral, però amb més calma que abans. Al Romea hem tingut a Alberto San Juan, un home estimat a Catalunya, que junt amb un guitarrista extraordinari, Fernando Egozcue, han desgranat un seguit de reflexions acompanyades de música sobre Espanya, no com a terra sinó com a Estat, estat ingovernable. San Juan es belluga bé per l’escenari i transmet aquella sensació d’estar improvisant, de naturalitat, d’empatizar amb el públic, i ho fa explicant, recitant i fins i tot cantant, amb una complicitat amb el seu guitarrista, que enamora. Encara sou a temps de veure’l. No us el perdeu. Crítica completa » http://bit.ly/2yHaJbx

Aquesta es una proposta escènica que inclou tres històries independents, relacionades amb les precarietats més significatives de la societat en la qual vivim. Amb tendresa i humor ens porten a reflexionar sobre el nostre entorn i les nostres actituds davant situacions que veiem i acceptem sense qüestionar-les. En aquest cas, malgrat que són tres peces de curta durada deslligades entre si, tenen si mes no, un fil narratiu que les uneix, la precarietat en la que han crescut i viuen la generació de l’actual joventut a casa nostre. En conjunt el que ens expliquen a l’escenari ens ha satisfet, encara que nosaltres creiem que hagués estat bé que aquest lligam fos una mica més visible, potser entrellaçant-les en una seqüència […]