Fa gairebé 15 anys vaig veure a Broadway el musical Nine, el qual estava protagonitzat per Antonio Banderas en el paper de Guido Contini i les diferents dones estaven interpretades també per actrius conegudes. Sens dubte, em va meravellar en tots els sentits i des de llavors m’he convertit en un enamorat d’aquest musical. No obstant, anys després vaig veure la pel·lícula que va fer Rob Marshall, protagonitzada per Daniel Day-Lewis, i em vaig portar una gran decepció per la molt discutible adaptació que es va fer, la qual diferenciava i remarcava a través del muntatge el món intern del protagonista i el real. De fet, m’ha succeït tot el contrari quan he anat a veure al Maldà Les dones de Guido Contini, una petita gran joia que ens mostra la història de Guido a partir dels temes de Nine i en el que el protagonista del musical queda en segon terme per deixar parlar a totes les dones de la seva vida a través de les conegudes cançons de l’obra.
L’espectacle està ideat i interpretat per Mariona Castillo, la qual té la difícil tasca d’interpretar tots els papers de la funció acompanyada només d’un pianista. L’actriu ho dona tot i aconsegueix que la representació brilli amb una veu que s’adapta perfectament a cada personatge i tema musical, alhora que sap com transmetre els matisos de cada personatge. En aquest sentit, la direcció és molt àgil i sap com aprofitar al màxim el magnific espai que ofereix la sala del Maldà, la qual resta preciosa gràcies a la cuidada il·luminació que l’atorga un caire oníric, majestuós i de gran bellesa. Així, tot s’adapta a la preciosa partitura de Nine, magníficament interpretada i amb una excel·lent adaptació per a piano en la que no es troba a faltar en cap moment la banda sencera, al mateix temps que se li dona veu pròpia a l’espectacle. Sens dubte, una aposta carregada de talent, enginy, personalitat i bellesa.