Recomendaciones

Amb “Requiem” l’Ester Bellver fa un homenatge al seu pare. I ho fa des de la sinceritat, explicant les seves vivències des de la seva infantesa fins el moment de la mort i l’enterrament del seu pare. Ester Bellver fa un salt en el temps i reviu totes les fases vitals de la seva vida; unes vegades amb nostàlgia i d’altres amb més duresa i dolor; etapes de la vida que per a molts dels presents ens són del tot familiars. L’obra sorgeix de la pròpia experiència personal de l’Ester Bellver. Des de, la malaltia del seu pare, del temps que va estar acompanyant-lo a l’hospital i de quan va haver de buidar la casa després de la seva mort. […]

Al final hem assistit de nou al teatre, aquest cop a l’Almeria Teatre on fa uns anys vam veure “Flor de Nit, el Cabaret”. Una revisió de la producció de Dagoll Dagom en petit format, però amb molta qualitat. I entre els personatges que vam poder tornar a recordar, va ser “Paco Alonso “Paquito, bailaor, cantaor, actor i transformista català que va començar la seva carrera al Paral·lel als anys 50 i que ens va enamorar amb Joan Vázquez. Aquest personatge ha volgut sortir de Flor de Nit i presentar-se directament al públic. Amb totes les lluentors necessàries per un públic apassionat.Ens situem en el Paral·lel, plé de plomes, folklore i tradició és el primer que ens vé al cap […]

Han passat els anys, però encara tenim fresca a la memòria la història de NADIA, la jove afganesa a la qual una bomba va canviar la vida. Una vida que ens va explicar ella mateixa en forma de documental escènic. Una proposta que signava la companyia La Conquesta del Pol Sud, i que ara ens presenten la segona peça de la que serà una trilogia. La Companyia La Conquesta del Pol Sud, creada el 2010, està formada per Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer i a CLAUDIA tornen a combinar el llenguatge teatral amb la investigació periodística. La Claudia Victoria Poblete Hlaczik viu a Buenos Aires, treballa com a enginyera de sistemes i li agrada molt llegir, sobretot llibres de […]

Fosc. Comença la muntanya russa: Benvinguts a l’essència més pura d’una dona neuròtica comuna. D’entrada el que més destaque d’aquest monòleg és just això: com és capaç de captar l’essència del que és la neurosis i transmetre-la al 100%. I com l’actriu és capaç d’interpretar-la d’una manera tan verídica. En aquets 60 minuts he passat pels estats pels que et fa passar la persona neuròtica: tendresa, cansament, risa, irritació,…He sentit ganes de dir-li que és cansina i d’abraçar-la, li hauria cridat que espavile i deixe de compadir-se no se quantes vegades i d’altres m’he sentit plenament identificada i m’ho hauria cridat a mi mateixa. Pur nervi, pura inseguretat, pura indecisió, pur desequilibri. Exasperant i atractiva. Així és i això és […]

És de por? És el primer que em pregunta la meva amiga al primer minut. Li responc que no, però la veritat, que segons com es mire, podríem dir que si…Ens trobem una vegada més davant una adaptació de tot un clàssic, un Shakespeare, un rei Lear. Però ben diferent a les versions que he vist fins ara. D’entrada, sols un personatge en escena: el bufó. Però això sols és d’entrada. Poc a poc anem sumant personatges: el rei, les seves 3 filles, Kent, el rei de França…tot i que a l’escenari continua havent sols una persona. Un actor que lluita per sobreviure, les seves filles, un amic que decideix abandonar i marxar al camp…i a l’escenari una persona. Un […]

L’obra “Elefant terrible” que es pot veure a la Sala Beckett és una reflexió sobre els perill que hi pot haver del mal us i consum de videojocs, jocs virtuals,…Una alerta per a aquells joves i no tan joves (menors que ja no juguen amb trencaclosques, jocs de construcció o un elefant de peluix), que es poden passar hores i hores davant d’un ordinador, videoconsola o aparell similar, immersos dins d’un joc que els acaba per engolir, endinsant-los en mons ficticis, del que difícilment poden escapar. L’addicció als videojocs és un problema actual de la societat humana. És important destacar que els videojocs, per si sols, no suposen un perill si se’n fa un ús adequat. Així doncs, l’addicció no […]

M’encanten els musicals de petit format que es poden veure a casa nostra. Per això intento no perdre-me’n cap. Pot ser diré una bajanada, però… fins hi tot m’agrada molt més anar a veure els musicals que es presenten a les sales petites, que els que ens ofereixen sales mes grans, perquè tot i que compten amb més pressupost, no acaben de tenir el nivell dels grans musicals que es poden veure fora de Barcelona. Dit això, no em podia pas perdre “Tick, tick… Boom!”, primer perquè es un musical de petit format on tens els actors a tocar i la música és en directe, i perquè tots tres actors que hi surten m’encanten!!! “Tick,tick…Boom!” és un musical on llibret, […]

Jonathan Larson escribió Tick, tick… Boom! como monólogo musical y autobiográfico, pero después de su prematura muerte -justo antes de estrenar Rent en el Off Broadway- la productora Victoria Leacock le encarga al escritor David Auburn que reconvierta la obra en una pieza para tres personajes. Y así es cómo ha llegado hasta nosotros… Una pieza que nos habla del éxito y del fracaso, de la América de los noventa, del Sida, de las relaciones personales y laborales… y en definitiva, del amor por la música. Ferran Guiu ha tenido en cuenta esta última idea y ha ideado un montaje simple y efectivo, en el que las canciones son las protagonistas. Unas canciones, por cierto, que pasan del rock a […]

Cada vez, afortunadamente, vemos más propuestas de creadores jóvenes en busca de nuevas dramaturgias y formas de expresión que plasmen la esencia de su generación. En este caso, Eric Balbàs y Roger Torns presentan una pieza teatral inspirada en los videojuegos y la realidad virtual que arriesga valientemente a pesar de obtener un resultado un poco irregular. Elefant terrible tiene el valor de haber sido gestado como un experimento con la implicación, durante el proceso artístico, de un grupo de adolescentes. Desgraciadamente, la primera parte del montaje es confusa y difícil de seguir. Parece jugar con elementos del thriller ciberpunk pero su exceso de misterio esconde, en realidad, una debilidad narrativa que impide que el relato arranque. Por suerte, la […]

Hay muchos estilos de comedia y muchos recursos diferentes para hacer reír al público, pero siempre he pensado que cuando los actores (los actores, no los personajes) se ponen a reír en escena para buscar la complicidad de los espectadores quiere decir que algo no funciona… Sobre todo si el recurso es postizo y buscado, como parece que pasa en este montaje de Prefiero que seamos amigos, obra del humorista francés Laurent Ruquier. Una obra que no disimula su débil punto de partida ni su errática evolución, pero que seguramente funcionaría si se hubiera tomado más seriamente y no como una antigua revista de Lina Morgan, donde sí estaban permitidos y aceptados determinados recursos que aquí rechinan un poco. No […]

94 minuts es una historia de amor que no se parece a ninguna que hayáis visto antes. Sílvia Navarro firma un texto que, sin renunciar al humor ni a las emociones, huye de lugares comunes, tópicos y estereotipos para explicar una historia de amor que intenta ser perfecta utilizando el método científico. Dos personajes bien dibujados y con mucha alma, interpretados por unos magníficos, Anna Carreño y Adrià Diaz, son los protagonistas de una dramaturgia que juega con el tiempo, el espacio, la narratividad y los referentes en un ejercicio tan inteligente como divertido. Uno de esos espectáculos que te deja con una sonrisa en los labios y con ganas de más. ¡No os lo perdáis! Más información en Somnis […]

Soy de las que, cuando hablamos de musicales, tengo la tendencia a huir de los grandes montajes para sumergirme en el pequeño formato, donde es más difícil engañar al público y la espectacularidad queda supeditada a la emoción. Tick, tick… ¡boom! vuelve a demostrar que es así, que el buen perfume va en frasco pequeño, y que cuando tienes un reparto tan bueno como el que forman a Xavi Duch (Sugar), Lu Fabrés y Marc Pociello, acompañados de música en directo y con un libreto firmado por el autor de Rent, Jonathan Larson, no hace falta mucho más para acertar. Más información en Somnis de teatre

My low cost revolution utiliza un lenguaje original, transgresor, divertido y excéntrico para llevar a escena las contradicciones a que se enfrenta cualquiera de nosotros a la hora de ser consecuente con nuestras ideas. Hacer la revolución es complicado y llevar nuestras ideas políticas hasta las últimas consecuencias algo prácticamente imposible en un mundo donde el sistema es más fuerte que el individuo. Con una dramaturgia cargada de compromiso, mensaje y sentido del humor, imágenes potentes y unas actrices que se dejan la piel, My low cost revolution es una magnífica muestra de teatro alternativo, rebelde y contemporáneo. Todo un acierto. Más información en Somnis de teatre

La relectura que de El rei Lear fa aquests dies Felipe Cabezas a la Sala Fènix és un muntatge ple d’encerts, el primer de tots, el punt de vista: la història d’aquest rei i les seves tres filles ens l’explica el bufó del rei. El bufó no deixa de ser un actor, un còmic, la qual cosa permet l’autor i protagonista del monòleg prendre distància i riure’s una mica de tothom, inclòs ell mateix. Com dèiem, és un actor, i això li dona l’oportunitat de reflexionar al voltant del seu ofici, del del bufó, però també del d’en Cabezas, mitjançant escenes que interrompen breument la història, en les que l’actor se surt del personatge i deixa espai a l’home que […]

La comedia romántica es un género muy influido por el mundo cinematográfico pero, sin embargo, puede tener muy buenos resultados si se sabe jugar bien con sus mecanismos. No es el caso, desgraciadamente, de Prefiero que seamos amigos que nace de un punto de partida tópico (pero funcional) para, después, no saber qué hacer con él. La idea de una mujer enamorada de su mejor amigo está muy gastada a pesar de que puede ser efectiva si se usa para generar gags originales, frescos o con personalidad propia. Por desgracia, el texto del francés Laurent Ruquier lleva la historia hacia un lugar extraño y totalmente irrelevante para el conflicto central para, finalmente, resolverlo todo de forma apresurada y gratuita. Quizás […]