Una opinión de Miquel Gascon Baz
Miquel Gascon Baz

Himmelweg

Himmelweg

16/12/2017

L’horror del nazisme en la nostra memòria

Inspirada en un fet real, la visita organitzada per la propaganda nazi, el juny de 1944, de representants de la Creu Roja Internacional a un camp de concentració, concretament al camp de Theresienstadt.

Una obra que partint d’un esdeveniment històric no tracta de reconstruir uns fets del passat, sinó que vol parlar del present i sobretot ens alerta sobre el futur. No vol en cap cas, explicitar la violència que tots hem vist mil i una vegades en el cinema o en el teatre, Com hem pogut llegir, Mayorga, amb aquesta proposta vol que la violència sigui la que cada un de nosaltres, espectadors, siguem capaços d’imaginar. Fins al límit que siguem capaços d’assumir. A Himmelweg únicament hi ha la referència del fum i del tren, la resta és la violència que habita la nostra memòria.

Tres personatges, el comandant del camp, una persona culta amb la qual podem arribar a tenir complicitat, però és el botxí, com podem entendre el botxí?? Un personatge que ha d’obeir als seus comandaments i no es qüestiona el que fa, només lluita per creure que ha estat escollit per una missió. Però ell sap perfectament el que fa, sap que la vida o mort dels presoners està a les seves mans. Excel·lent la interpretació de Raimon Molins que interpreta un paper dins  la seva pròpia mentida i passa de la fredor inicial al paroxisme final i a la “bogeria”. Una persona manipulada i manipuladora.

La representant de la Creu Roja, paper que interpreta Patrícia Mendoza amb un grau de credibilitat impressionant. Avui dia viu angoixada per l’informe que va redactar explicant el que havia vist en aquell camp de concentració, però conscient que no va voler veure més enllà dels seus ulls, perquè analitzant-ho sap que allò que va veure era una enorme mentida. Mostra la seva confusió i perplexitat davant el descobriment d’una realitat que va tenir a prop i va ser incapaç de veure.

I el cap de la comunitat jueva sobre el que recau la responsabilitat de manipular a la resta de membres de la seva comunitat per fer que la mentida ideada pel comandant sigui creïble als ulls de la representant de la Creu Roja. Guillem Gefaell broda el seu personatge. Ell és el col·laborador forçat que descobreix, terroritzat, com pot influir en la vida o la mort dels seus companys.

Les tres interpretacions han estat realment extraordinàries, però ens ha impressionat especialment la de Raimon Molins, perquè sense cap mena de dubte es tracta d’una de les millors que hem vist en els últims anys.

La utilització dels titelles en la posada en escena, dóna encara més credibilitat a l’enorme manipulació de tots plegats. Tots som titelles manipulades per altres.

Magnífica la direcció de Raimon Molins i la conjunció de l’audiovisual, la il·luminació, els titelles, l’escenografia i per descomptat, i com ja hem dit, les interpretacions.

Si voleu veure la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ


Todo lo que necesitas para ir al teatro

Himmelweg

Himmelweg es una obra producida por la Sala Atrium, con dramtúrgia de Juan Mayorga y dirección de Raimon Molins. Inspirada en el hecho real sucedido en junio de 1944, la propaganda nazi organizó una visita de representantes de la Cruz Roja Internacional en el campo de concentración de Theresienstadt.

SINOPSIS

Inscrito en el terreno del teatro histórico y político, se levanta sobre un triunvirato de personajes: una delegada de la Cruz Roja a la que se encarga inspeccionar un campo de concentración, el comandante del campo Nazi quien orquestra una farsa ideada con antelación y el jefe de la comunidad judía que no sabe si está trabajando para la salvación de su pueblo o si está cooperando con los verdugos. A la delegada de la cruz roja se le presenta ante los ojos una mentira aceptable ideada por el comandante del campo con “la ayuda” del jefe de la comunidad judía donde intentan demostrar que las condiciones son óptimas y que el día a día se desarrolla en un ambiente de normalidad y tranquilidad.

Una fábula del pasado que sirve para hablarnos de la actualidad, para reflexionar sobre cómo nuestras mentes se ven moldeadas a conveniencia de los estamentos de poder. El espectáculo no pretende únicamente plasmar la dura realidad de los campos de concentración, sino provocar una reflexión más general sobre la propaganda, los medios de comunicación y el trato de los sucesos en la prensa internacional. ¿Qué sabemos en realidad de los acontecimientos de los que nos informan cada día? Es una obra que toma un hecho histórico para hablar del presente y sobre todo nos avisa de un posible futuro que ya ha sucedido. Una obra que habla, entre otras cosas, sobre la invisibilidad de la violencia, la manipulación de las víctimas, o la moralidad.

Fotos

HimmelwegHimmelwegHimmelweg

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Hebert

    La Creu Roja va visitar un camp de concentració. No van veure l’horror sinó un lloc gairebé idíl·lic. Es van empassar el teatre que els van muntar o no van voler anar més enllà? Si van ser víctimes, perquè s’han de justificar?
    Amb nomes tres actors -esplèndids-, projeccions i titelles i sense recórrer a l’exhibició explícita de la violència ni a provocar la llàgrima, ens esclata al davant tot l’horror del passat i perquè no, del present. La manipulació, la comoditat de deixar-nos enganyar, l’horror a tocar de casa. Joc de manipulacions, d’enganys creguts i fingits.

    La primera part és la que vaig trobar més interessant, amb tocs de teatre documental. La responsable de l’Informe explica què va veure, què no es va atrevir a indagar, què li explicava el comandament, aparentment il·lustrat. I la culpa amb què viu, en part imposada, per no haver vist què passava. Hauria canviat la realitat si ho hagués fet? És igual pecar per omissió que per acció? Patricia Mendoza transmet molt bé el sentir-se culpable i culpada per no haver vist més enllà del que li ensenyaven. No obrir la porta del final del Himmelweg la perseguirà per sempre.
    Una altra part, un pèl massa llarga, on veiem el comandant en una espiral de monòleg reiteratiu cada cop més violent on va caient la màscara de la cultura, que tant ràpid associem com a antídot de la barbàrie. Raimon Molins se’n surt de no caure en la paròdia o el cliché, tot i els crits en algun moment.
    També el veiem “convèncer” a un dels jueus de la necessitat de fer una gran representació que amagui al món la realitat. I que aquest faci que els altres presoners també amaguin la veritat dels trens,el fum… Podien negar-se? És col·laboracionisme, voler sobreviure?

    En resum, una obra que sense recòrrer a la violència explícita, tantes vegades vista, ni al sentimentalisme de pel·lícula, té molt dolor, culpa i patiment.

    17/12/2017

  • 12345

    Aria Paco

    Intensa, intel·ligent. Potser una de les recreacions més rodones d’un general nazi que he vist, la de Raimon Molins. La repetició de frases i motius compleix a la perfecció la comesa de dibuixar-nos una psicologia i una moral que han hagut de fer malabars per humanitzar el que estan fent. Una d’aquelles obres que dóna molt més amb molt menys del que et donen grans produccions a grans teatres.

    14/12/2017

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Gran text de Juan Mayorga i una posada en escena magnífica a la Sala Atrium. Els tres intèrprets estan genials. Totalment recomanable.

    11/12/2017

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Sembla ser que en alguns camps de concentració nazis hi havia unes rampes que portaven a les càmeres de gas i que els guardians anomenàvem eufemísticament Himmelweg (camí al cel), títol d’aquesta obra. La peça és molt dura pel tema, doncs has d’anar assistint a la preparació de la farsa i els assajos de l’escenografia que preparen davant la visita del personal de la Creu Roja. Només hi han tres personatges: la delegada de la Creu Roja, el comandant del camp i “l’alcalde del poblat”. La resta de personatges han estat titelles. Jo no he vist l’obra feta tota amb actors, però m’ha semblat que representada d’aquesta manera no perd res de credibilitat. Els titelles no deixen de ser un objecte manipulat que amb la seva humanització, omplen d’esperit l’obra

    08/12/2017

  • 12345

    Raquel Velázquez Velázquez

    Muy buena como texto dramático, pero también interesante desde el punto de vista de la representación y la puesta en escena: pequeña ruptura de la barrera entre espectadores y actores, simultaneidad de escenas, uso de proyección audiovisual y marionetas!! Excelente la interpretación del comandante!!

    01/11/2015

  • 12345

    ignasi tomás lopez-doriga

    30/10/2015

  • 12345

    Xavier Montagut Rodríguez

    Siempre he admirado el trabajo de los actores, me parece un trabajo harto difícil, pero en este caso la proximidad con ellos es tan grande, que aún te parece más complicado. La actuación de los tres actores es brillante, te llega y emociona. La puesta en escena con el uso de video y marionetas es una de las partes que más me gustaron. Por otro lado el argumento, duro, porque la historia que explican es así, además de la historia real, también sirve de reflexión sobre el papel que jugamos cada uno en nuestras vidas.

    16/10/2015

  • 12345

    Maria Rosa Duran Albareda

    Ahir vaig poder veure, gràcies a vosaltres, HIMMELWEG, de Juan Mayorga, a la Sala Atrium, una peça interessant argumentalment i amb una posada en escena aparentment senzilla però bastant agosarada. I el que més m’ha agradat és la reflexió al voltant de la ficció, sovint, de la vida. Us la recomano.

    15/10/2015

  • 12345

    Marta Malagon

    Un d’aquells espectacles que no et deixa indiferent un cop surts de la sala.
    L’argument és dur i les interpretacions dels actors fan que encara ho sigui més. És especialment destacable la relació entre el comandant alemany i l’alcalde jueu, no només com està escrita sinó com està meravellosament interpretada. És una obra llarga però val molt la pena de veure-la.
    Vaig guanyar les entrades al sorteig, així que moltes gràcies!

    24/11/2013

Artículos relacionados

Juan Mayorga: "La proliferació de relats sobre l'Holocaust pot tenir un costat pervers i banalitzant"

Juan Mayorga: "La proliferació de relats sobre l'Holocaust pot tenir un costat pervers i banalitzant"

28 novembre 2017

Himmelweg no és una obra convencional. No és una obra més sobre l’Holocaust. Aquí no s’hi ve a plorar a llàgrima viva. Ni a redimir-se sentint-se al costat de la víctima. El dramaturg Roger Bernat diu que quan anem a veure una obra, sobretot històrica o política, busquem confirmar-nos en la nostra postura, fer-ne un acte militant. Juan Mayorga ens ho posa més difícil.

Leer más... e

Juan Mayorga: "La proliferació de relats sobre l'Holocaust pot tenir un costat pervers i banalitzant"

Juan Mayorga: "La proliferació de relats sobre l'Holocaust pot tenir un costat pervers i banalitzant"

28 octubre 2015

Himmelweg no és una obra convencional. No és una obra més sobre l’Holocaust. Aquí no s’hi ve a plorar a llàgrima viva. Ni a redimir-se sentint-se al costat de la víctima. El dramaturg Roger Bernat diu que quan anem a veure una obra, sobretot històrica o política, busquem confirmar-nos en la nostra postura, fer-ne un acte militant. Juan Mayorga ens ho posa més difícil.

Leer más... e