Recomendaciones

Ya hace unas cuántas temporadas que El llibertí, la obra dirigida por Joan Lluís Bozzo, se convirtió en uno de los grandes éxitos de la cartelera. Suficientes, en realidad, para haberse ganado un reencuentro con el público que la disfrutó en su momento y, al mismo tiempo, dar la oportunidad de verla a los espectadores que se la perdieron en su momento. Escrita, originalmente, en 1997 por el dramaturgo francés Eric-Emmanuel Schmitt, se trata de un vodevil filosófico que ironiza sobre las contradicciones de un intelectual adúltero al que le encargan escribir un artículo sobre la moral. El carismático talante de Abel Folk es la principal virtud de este montaje que juega tanto con los enredos amorosos como las batallas […]

Hace mucho tiempo que las dinámicas tóxicas de oficina y los diferentes maltratos laborales forman parte de la ficción teatral. A veces con el foco puesto en el sistema y otras en las relaciones humanas, el hecho es que esta temática nos ha traído, a lo largo del tiempo, obras tan memorables (y diversas) como Glengarry Glen Ross o El método Grönholm. En este caso, Bull parece seguir, en parte, la línea de estos dos ejemplos, centrándose, no obstante, en la violencia cotidiana y, en concreto, en el abuso entre compañeros ante una situación de competencia extrema. Dirigido con solvencia por Pau Roca, el montaje no esquiva la incomodidad sino, al contrario, pone al espectador ante las circunstancias que, contundentemente, […]

La compañía Sutottos llega a La Villaroel con Inestable, una comedia ganadora de premios en el ámbito del off bonaerense. En esta breve comedia (de poco más de una hora), Andrés Caminos y Gadiel Sztryk encarnan a dos hombres que comparten piso. Ante una situación tan simple, en Inestable se presenta un seguido de cuadros característicos de las comedias de lo absurdo, los cuales hacen que el público estalle de risa en varias ocasiones. La pareja argentina resulta ser un cóctel de obsesiones compulsivas que hacen su vida imposible e inestable por cosas que nadie consideraría tan importantes como ellos lo hacen. De este modo, la obsesión por saber si han cerrado la puerta con llave al entrar al piso, […]

Una especie superior vive camuflada entre nosotros. Tienen la capacidad de meterse en nuestra cabeza y controlar lo que vemos, lo que pensamos, lo que sentimos, lo que hacemos. Y también las enfermedades que padecemos. Ellos son más que sapiens, súper sapiens, una actualización del sistema operativo humano que, eso sí, existe de momento solo en edición limitada. […] Lee la crítica completa aquí

La productora Sixto Paz trae a la sala La Villaroel un texto de Mark Barklett: Bull. Se trata de una obra en la que se habla sobre el llamado mobbing, aquí denominado bullying (palabra con la que se juega para relacionarlo con el ámbito taurino, que condicionará la puesta en escena). La obra cumple con lo que promete: en una hora aproximadamente, el público asiste a una verdadera sangría en la que un empleado es destripado por sus compañeros; demostrando así la crueldad que existe en el mundo empresarial y la competitividad exacerbada que se lleva en las grandes compañías internacionales. De manera acertada, Sixto Paz relaciona la temática de la obra y su título (Bull y el acoso laboral) […]

La veritat és que Sixto Paz Produccions no em deixa mai de sorprendre en les seves propostes. Aquest cop penso que fins hi tot s’ha superat. Des del meu punt de vista, aquesta proposta és realment genial !!! “Bull” és una obra del dramaturg britànic Mike Bartlettque, estrenada l’any 2013, que ens parla d’assetjament, en aquest cas laboral, però que el podríem ubicar en qualsevol altra tipus d’assetjament, com podria ser l’escolar o el de relacions de parella. Primer de tot fixem-nos en el títol de l’obra “Bull”, com el seu autor és anglès, traduïda al català significa brau; si seguim jugant amb la paraula, bull és l’inici de la paraula bullying, que traduït al català significa assetjament . “Bull” […]

Sixto Paz s’ha anat convertint en els darrers anys en una companyia de prestigi i a la qual val molt la pena seguir la pista. De fet, encara tinc molt present el seu muntatge de Pulmons a l’antiga Sala Beckett d’ara fa quatre anys, el qual ja marcava els punts forts i característics que tindria el seu teatre. En aquesta ocasió, s’endinsen en un text de Mike Bartlett per tal de parlar del linxament i dels papers que cadascun de nosaltres adopta socialment respecte els altres. Concretament, el text planteja el tema amb encert i proposa amb molta mala llet una situació en la que d’alguna forma ens farà sentir identificats i reflexionar al seu voltant. Així, a través dels […]

Et vindré a tapar en el teatro La Vilella es toda una experiencia. En primer lugar, sorprende que una obra de esta temática (la guerra civil española o, mejor dicho, la posguerra) no llegue a la hora de duración. Es una dosificación acertada, hace que cada minuto encime del escenario tenga mucho más poder i significado posteriormente. De esta manera, no hay tiempo para que el público desconecte o se pierda dentro del texto. Por tanto, una obra que está condicionada por el poco tiempo de representación plantea algunos retos que la dirección de Roger Ribó sabe resolver satisfactoriamente. En tan poco tiempo, es difícil presentar una obra como Et vindré a tapar, que sucede en diversos escenarios (ninguna ciudad […]

És la segona vegada que he anat a veure “A mi no me escribió Tennesee Williams “, i us puc assegurar que és la segona vegada que surto molt emocionada del teatre. És realment impressionant la interpretació de Roberto G. Alonso. Pell de gallina i llàgrimes d’emoció. El que té de bo, de tornar a veure una obra, és que sempre hi descobreixes nous detalls: ja sigui en la interpretació, en alguns gestos, mirades, en l’escenografia descobrint objectes amagats, alguns fins hi tot plens de simbologia; o en el text i la música, amb petites picades d’ull, que moltes vegades ens passen desapercebuts, com ha estat el cas d’aquesta obra, en la que cada cançó, cada coreografia i moltes frases […]

És una comèdia musical escrita i dirigida per Xavi Morató i el compositor Joan Olivé, que ironitza sobre la figura, els conflictes i polèmiques del president Donald Trump, i de molts del seu entorn com la seva dona Melania Trump, Merkel, Macron, Kim Jong-Un,… Malauradament no ha estat el que m’esperava. Tret d’algun gag divertit, aquest espectacle no m’ha acabat de convèncer. Una comèdia que personalment no m’ha fet riure, bé menteixo, he rigut amb el cameo de de la Lloll Bertran en el paper de la Theresa May ( membre del Parlament britànic), i amb la interpretació de Mingo Ràfols de Kim Jong-Un (President del Partit del Treball de Corea i líder suprem de la República Popular Democràtica de […]

La Jasmin Vardimon Company ocupa, des de fa més de vint anys, un lloc destacat dins de l’escena britànica en teatre- dansa contemporània . El seu estil personal compta amb el reconeixement internacional. El “Pinocchio” de Jasmin Vardimon que s’ha pogut veure al SAT (Sant Andreu Teatre), és una versió en forma de teatre-dansa del conte clàssic original homònim de Collodi. Una adaptació visual i tècnicament espectacular adreçat a tots els públics. Un espectacle alegre i imaginatiu, en la que veurem com la famosa marioneta, creada per Gepetto, s’embarca en un viatge fantàstic, ple d’aventures i desventures, per convertir-se finalment en un nen humà, de carn i ossos. “Pinocchio” de Jasmin Vardimon és un espectacle multidisciplinari, que combina teatre físic, […]

“Siempre a la verita tuya” és un espectacle escrit, dirigit i interpretat per l’actor Manuel Veiga. Es tracta de la segona part de la Trilogia de teatre social que té com a nexe comú a tres grans figures artístiques de la cultura flamenca: Carmen Amaya, Lola Flores i Paco Candel. Tres figures a les quals l’actor sent una gran admiració, i ha volgut homenatjar, individualment, en cadascun dels seus espectacles. La primera part de la trilogia “Jar- Carmen Amaya in memoriam”, la vaig veure al 2013 a l’Akadèmia Teatre. Es tractava d’un espectacle en el que Manuel Veiga homenatjava al poble gitano, al barri de Somorrostro (actualment desaparegut) i a la figura de Carmen Amaya. Recordo aquell espectacle com si […]

El dia 14 de marc de 2013 la Sala Fènix va obrir les seves portes, i des de llavors ha anat trobant el seu lloc, i adquirint una personalitat pròpia basada en el teatre de màscares, les titelles per adults, el clown gestual, el teatre d’objectes i la poesia. També s’ha fet un lloc en el món de la programació infantil. CABARET VICTORIA és la seva primera producció, una obra teatral en format de breus històries basades en la literatura fantàstica del segle XIX. I ara la tornen a oferir, dins de la programació especial per celebrar el cinquè aniversari de la sala. Felipe Cabezas, ànima artística de la sala, és el director teatral i conductor de la proposta amb […]

Amb Bull, Sixto Paz torna a posar la mirada en un autor britànic, després d’haver dut a escena el Tender Napalm de Philip Ridley. En aquest cas, el text escollit és de Mike Bartlett, una obra curteta i incisiva que interroga l’espectador des d’abans de començar, ja que, tant l’imprescindible escrit de Pau Roca (director) al programa de mà, com una veu en off que ens convida a preguntar-nos si a la vida som dels que toregen o dels que som torejats, i del que no ens adverteix és de que qualsevol de les dues opcions ens deixa en una situació gens desitjable: fas mal o et fan mal? Tres companys de feina esperen el seu cap que ha de […]

Martina Cabanas, autora del text i directora del muntatge, ha posat el focus en la generació dels nascuts al voltant de 1980, i per tant, coetanis del neoliberalisme que Ronald Reagan i Margareth Thacher van imposar a mig món. Una generació desil·lusionada, conscient que no se’n sortirà i sabedora que el futur no està en les seves mans. Una generació que sent el pes insuportable d’una societat que només té ulls pel mercantilista i desprecia tot allò que no generi un benefici immediat. Pau Zabaleta, Maria Cirici i Artur Rodríguez han volgut obrir-se camí, d’una o altra manera, en el món del teatre, però les seves expectatives s’han vist frustrades i han estat incapaços de donar un cop de timó […]