La companyia Paradisso 99 presenta el seu segon projecte “Gossos de neu” , text guanyador de la Primera convocatòria Laboratori d’Arts Escèniques Tísner (2017), escrit i dirigit per Begoña Moral.
Hivern. Gener de 1960.França.Un accident. El cotxe en el que viatja la família Gallimard i l’escriptor Albert Camus xoca contra un arbre. Albert Camus i el seu editor i amic Michel Gallimard moren a l’acte; la dona i la filla de Gallimard, Janine i Anne, seuen al darrera. Les dues sobreviuen a l’accident.
“Gossos de neu” és el que s’esdevé després de l’accident per a dues dones: l’Anne, la filla de Gallimard, i Judith (representació de Maria Casares) l’amant d’Albert Camus.
Dues dones unides davant la pèrdua. Dues dones unides davant una mateixa pregunta: Perquè?
Un perquè que amaga al darrera dos motius diferents; mentre una busca una raó que doni sentit a l’accident, l’altre busca una resposta davant el dubte d’una possible participació voluntària en els fets.
Dos personatges que ens són presentats en dos espais superposats, un real i l’altre imaginari. Dos camins connectats pel moment i el succés. Dos maneres de passar el seu propi dol.
L’Anne (Blanca Garcia-Lladó) és present, ens narra els fets, es qüestiona quines van ser les circumstàncies reals de l’accident: uns neumàtics gastats?, l’asfalt…no estava mullat, una carretera sense trànsit. Què va passar?
La Judith (Núria Rocamora)ens mostra el seu dol de manera més onírica, mitjançant un viatge imaginari a Groenlàndia, el lloc on suposadament s’havien de trobar els dos amants si alguna vegada decidien escapar-se junts. La Judith s’abandona al somni, el seu dolor el veiem des del seu subconscient. Ella necessita retrobar-se amb el seu amant, Albert Camus (Genís Sendra) per poder aclarir dubtes, tancar ferides i acomiadar-se. Necessita fer-li una pregunta. “La pregunta” que la tortura per dins.
A part del text que és magnífic, el que més m’agradat d’aquest muntatge són les interpretacions i la manera com ho han volgut transmetre. Aquest joc entre el moment present i l’oníric l’he trobat fascinant. Mentre l’Anne ens parla directament mirant-nos als ulls, la Judith ho fa mitjançant el moviment i tots els simbolismes que va deixant al llarg de la representació.
La utilització del llenguatge físic, una combinació entre moviment i dansa, les imatges reals projectades de l’accident, el text documentat , el text de creació, la música i la interpretació, tot en un mateix muntatge, ha estat realment fascinant.
Tot i que haig de reconèixer que no és una proposta fàcil d’entrada, la bellesa de l’escenografia, el text i les interpretacions t’enganxen des de un bon principi.
Penso que “Gossos de neu” és un d’aquells muntatges que s’haurien de veure en més d’una ocasió per poder arribar a entendre amb més profunditat tot el que ens vol transmetre.
Teatre arriscat. Teatre en estat pur. Imprescindible!!!