La he visto este domingo en Rubí, después de perseguirla durante varios meses. Siempre se me escapaba o me quedaba sin entradas.
Realmente merece todos los premios ganados. El actor, lo hace muy bien y la obra en si, es muy buena. Muy dura, pero muy necesaria

Es una pasada Bravo, bravo , bravisiiiimo

Poc em queda per afegir a les nombroses opinions positives que acumula A.K.A. Hom només pot rendir-se al talent d’Albert Salazar per plasmar la vida d’un adolescent, amb nombrosos canvis d’estat d’ànim, amb un ritme frenètic però que sap aturar-se quan cal.
Un text brillant que tracta de tu a tu l’espectador i el posa davant del mirall de la xenofòbia. Una obra imprescindible.

Espectacle vital per entendre els nostres temps, especialment des de l’aspecte més formal.
Si bé és cert que la dramaturgia cau en uns quants tòpics ‘pel·liculeros’, cal remarcar l’enorme capacitat de la Montse Rodríguez i, en especial, de l’Albert Salazar de saber omplir de sensacions a tot un pati de butaques.
Un must!

Una actuació impressionant i emocionalment impactant

La interpretació d’Albert Salazar és un huracà. He quedat absolutament enamorada del seu treball. La vitalitat i hiperactivitat que mostra i transmet dalt l’escenari, deixant-se la pell, física i emocionalment. La seva entrega i mimetització tan brutal amb el personatge ja justifica el veure l’obra. Una interpretació excel·lent que et captiva. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/05/06/a-k-a-also-known-as/

Avui a la Sala Flyhard he estat gaudint i no us podeu ni imaginar com, d’aquesta petita joia escrita per Daniel J. Meyer i magníficament dirigida per Montse Rodríguez. Es tracta d’un monòleg encara que en aquest cas preferiria dir-li, una obra per a un sol actor, que ens parla d’identitat i ho fa en boca d’un adolescent de 15 anys, que amb el pas del temps descobreix que és adoptat i no va néixer al nostre país, del seu dia a dia, les seves pors, la relació amb els pares, els amics, el lligam a les xarxes socials, la xenofòbia i racisme que pateix, i l’amor per Claudia. I tot això Albert Salazar, es posa a la pell de Carlos per explicar-ho al públic com si estiguéssim en una teràpia de grup i clar, fer-nos còmplices. No vull desvetllar més perquè tota l’obra és una muntanya russa de sensacions que passa del drama al riure en un segon i prefereixo ho descobriu anant a veure-ho. La interpretació d’Albert Salazar a qui havia vist no fa gaire amb Paradise, només hi ha una forma de qualificar-ho, BRUTAL, si si així en majúscules. Un imprescindible que us asseguro no us deixarà indiferents. Fins el 30 d´abril.

Et captiva desde el primer moment, vius la vida del Carlos en primera persona t’emocionen les seves descobertes, t’inquieten els seus neguits i pateixes la seva dissort. la música, la il.lluminació acompanyen la història i els estats d’ànim del protagonista. l’actuació de l’Albert Salazar,copiant les paraules del seu personatge, “Pura Màgia”, un text directe i punyent que fa pensar molt i una direcció que fa que no vulguis perdre ni un segon del que passa a l’escenari, sens dubte per mi un imprescindible.

De lo mejor que hay ahora en cartel…magnifico actor.

Amb un ritme pausat i intens cap dels temes que tracta et deixen indiferent……… molt recomanable!!!

He de començar dient que no sóc persona de teatre, però A.k.a m’ha hipnotitzat des des de la primera imatge, des de la primera nota, des del primer moviment. Començo observant un univers aparentment tranquil i el Carlos, un adolescent típicament quinètic, per acabar viatjant a un univers totalment remogut i a un adolescent que s’ha anat tornant més serè que l’univers on l’han dut per una força injusta. L’autor, Daniel J. Meyer, crea de manera magistral un fluxe entre text i moviment que Albert Salazar executa a la perfecció. A.k.a m’ha fet voler més teatre!

Pocas obras me hacen reír, me sorprenden, me hacen tener que esconder la lagrimita que se me escapa por la mejilla, me fascina y me hace salir entusiasmado. Y A.K.A ha conseguido todo eso.
De la mano de Albert Salazar disfrutamos del camino de Carlos, un chaval como cualquier otro. Con sus problemas de adolescencia, sus primeros amores, su intento por buscar un hueco en la vida.
Nos lo cuenta en la intimidad. Como si fuéramos uno de sus amigos, y de la inociencia con la que comenzamos poco a poco vamos siendo conscientes de la dura que es la vida y las vueltas que puede dar.
Un aplauso muy grande para todo el equipo pero en especial a Albert: actúa, baila, llora, ríe, canta. Lo hace todo! Es espectacular!!

AKA la vius hipnotitzat per l’excelsa interpretació de l’Albert Salazar. És impossible fer-ho millor!. L’ Albert és perfecte en el text i en els silencis i ho és igualment en els matisos, en la ràbia, la suor, el desconcert, l’energia, la tendresa, el ball…
I és quan ja estàs al carrer, retornat del “trance”, que penses en un text/història que en una pretesa senzillesa porta al llenguatge contemporani temes clàssics i profunds com la pertinença, la construcció d’un mateix a l’adolescència, la mirada de l’altre, el racisme o la injusticia. Penso que en Meyer ens cola un Von Trier gens pretensiós i plagat de veritat.
I evidentment agraeixes una direcció potentíssima, plena de sabiesa i intenció que et manté completament immers en allò que passa.
Un resultat rodó al que caldria afegir una selecció musical excel.lent. Impresdicible

Muy buena.
Un tema muy actual, un montaje muy original y una interpretación espectacular.
Una obra dirigida a un público joven que se sentirá identificado y a los padres de estos que también va a ver en el protagonista a sus hijos adolescentes.
Tierna y dura.
Me ha encantado.

Molt bon muntatge, de petit format i molt proper, i una interpretació brutal. Enhorabona.