A.K.A. (Also Known As) → La Villarroel
1/04/2018
Una profunda reflexió dels efectes de la xenofòbia

Ahir a la Sala Flyhard vam poder gaudir d’A.K.A. un monòleg que parla de l’afirmació de la identitat durant l’adolescència i dels efectes del racisme o la xenofobia.

A.K.A. (Also Known As) escrit per Daniel J. Meyer, està protagonitzat per Albert Salazar i dirigit per Montse Rodríguez Clusella.

“Vaig escriure aquesta obra en una nit… no sé ben bé el motiu. Simplement, em va sortir de dins”, ha explicat Daniel J. Meyer.

Carlos és un jove adolescent que comparteix amb nosaltres el seu dia a dia, la seva realitat, l’escola, les sessions de teràpia, la seva música, els seus balls, la relació amb els seus “viejos”, els amics, el seu primer amor. I ho fa des de la intimitat de la seva habitació, l’espai on ell és ell mateix, mentre espera que l’avisin per sopar.

De cop, tot el que ha construït es veu trastocat pels seus orígens als quals ell no ha donat mai importància, però sembla que la resta de la societat, sí.

Nosaltres no serem simplement espectadors, passarem de sobte de ser els seus col·legues i còmplices a convertir-nos en jutges… serem en definitiva, la societat que li mostrarà la seva real identitat, que incidirà cruelment en la seva història.

És la primera vegada que l’Albert Salazar protagonitza un espectacle en què ell és l’únic protagonista. Nosaltres l’havíem vist treballar en diverses propostes escèniques (L’HERÈNCIASUEÑO DE UNA NOCHE DE VERANO, o PARADISE), però amb aquesta interpretació ens ha deixat literalment estabornits i absolutament enamorats del seu treball. L’Albert ens ha ofert un monòleg que ens ha fet riure, vibrar i emocionar, una interpretació que per si sola justifica veure l’obra.

La seva entrega i la seva identificació tan brutal, amb el personatge, la transmet de tal manera, que ens emocionem amb ell quan parla de “la màgia” en tocar per primera vegada la mà de la Clàudia, la noia que estima. I vibrem amb ell quan balla o espera il·lusionat una resposta de WhatsApp.

Sense saber-ho, ens adonem que ens mira directament als ulls i ens adopta temporalment, perquè ens converteix en els seus “viejos”, almenys per aquesta funció.

El text de Daniel J. Meyer és esplèndid, fresc i dinàmic amb un llenguatge que s’identifica plenament amb el de l’adolescent, i al mateix temps un text molt dur que mostra la fragilitat de qualsevol persona davant una societat que li és hostil. Els perjudicis derivats de la classe social, el color de la pell, la seva sexualitat o la religió que poden fer que una persona sigui “exclosa” de la societat en la qual ha viscut sempre.

… i és que com ja hem comentat abans, A.K.A. ens ofereix una profunda reflexió dels efectes del racisme o la xenofòbia.

Una esplèndida direcció de Montse Rodriguez Clusella i una posada en escena immillorable que, amb la il·luminació i espai sonor de la mà de Xavi Gardés, aconsegueixen un espectacle magnètic.

Com podeu deduir, hem sortit de la sala entusiasmats.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Todo lo que necesitas para ir al teatro

A.K.A. (Also Known As)

A partir de 17,00€
Comprar Entradas
A.K.A. (Also Known As)

El espectáculo multipremiado A.K.A (Also Known AS) vuelve el mes de mayo de 2020 a la ciudad de Barcelona, en La Villarroel. Un monólogo escrito por Daniel J. Meyer, protagonizado por Albert Salazar y dirigido por Montse Rodríguez Clusella.

Sinopsis

Ganador del Premio TB de la temporada 2017-2018 en las categorías de Mejor espectáculo de pequeño formato, Mejor dirección (Montse Rodríguez) y Mejor texto original (Daniel J.Meyer)

Carles. 15 años. Bueno… Acaba con 16 años. Habla catalán y castellano. O todo a la vez, mezclado, como puede, como quiere. Adoptado cuando tenía 3-4 años. No se acuerda. Familia de clase media. Usa el Tinder. Y… conoce a Clàudia. Se enamora de Clàudia. Clase media-alta. Catalana. Burguesía catalana. Todo va bien. Primera noche que tendrán sexo… bueno… harán el amor. Hay mucho de amor. Todo se va a tomar por el saco. Aparece la prima. Coitos interruptus. Clàudia no le responde más las llamadas. Aparece la policía en casa. Juicio. ¿Por qué? Es moro. O al menos lo parece. Bueno… “en realidad”, porque Clàudia era menor. Pero en realidad porque es moro, no es de aquí. ¿Quién eres? ¿Quien la gente cree que eres? ¿O eres el que sientes? ¿O una mezcla? ¿Importa quién eres? ¿Quién fuiste? ¿O el que pareces ser? La obra trata de Carles, del amor, de quién es, de su identidad, de su historia. Pero nosotros no seremos espectadores, seremos sus oyentes, cómplices y jueces… en definitiva, seremos la sociedad que dice quién es, cuál es su identidad y quien incide en su historia.

Vídeo
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • Òscar Lafuente
    12345

    La he visto este domingo en Rubí, después de perseguirla durante varios meses. Siempre se me escapaba o me quedaba sin entradas.
    Realmente merece todos los premios ganados. El actor, lo hace muy bien y la obra en si, es muy buena. Muy dura, pero muy necesaria

    29/10/2019
  • Jose Domingo Costa Perez de Tudela
    12345

    Es una pasada Bravo, bravo , bravisiiiimo

    24/03/2019
  • Jordi Casas Duocastella
    12345

    Poc em queda per afegir a les nombroses opinions positives que acumula A.K.A. Hom només pot rendir-se al talent d’Albert Salazar per plasmar la vida d’un adolescent, amb nombrosos canvis d’estat d’ànim, amb un ritme frenètic però que sap aturar-se quan cal.
    Un text brillant que tracta de tu a tu l’espectador i el posa davant del mirall de la xenofòbia. Una obra imprescindible.

    12/02/2019
  • Victor Vila
    Victor Vila
    12345

    Espectacle vital per entendre els nostres temps, especialment des de l’aspecte més formal.
    Si bé és cert que la dramaturgia cau en uns quants tòpics ‘pel·liculeros’, cal remarcar l’enorme capacitat de la Montse Rodríguez i, en especial, de l’Albert Salazar de saber omplir de sensacions a tot un pati de butaques.
    Un must!

    02/01/2019
  • mariá jose fábregas barbera
    12345

    Una actuació impressionant i emocionalment impactant

    28/12/2018
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    La interpretació d’Albert Salazar és un huracà. He quedat absolutament enamorada del seu treball. La vitalitat i hiperactivitat que mostra i transmet dalt l’escenari, deixant-se la pell, física i emocionalment. La seva entrega i mimetització tan brutal amb el personatge ja justifica el veure l’obra. Una interpretació excel·lent que et captiva. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/05/06/a-k-a-also-known-as/

    28/09/2018
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Avui a la Sala Flyhard he estat gaudint i no us podeu ni imaginar com, d’aquesta petita joia escrita per Daniel J. Meyer i magníficament dirigida per Montse Rodríguez. Es tracta d’un monòleg encara que en aquest cas preferiria dir-li, una obra per a un sol actor, que ens parla d’identitat i ho fa en boca d’un adolescent de 15 anys, que amb el pas del temps descobreix que és adoptat i no va néixer al nostre país, del seu dia a dia, les seves pors, la relació amb els pares, els amics, el lligam a les xarxes socials, la xenofòbia i racisme que pateix, i l’amor per Claudia. I tot això Albert Salazar, es posa a la pell de Carlos per explicar-ho al públic com si estiguéssim en una teràpia de grup i clar, fer-nos còmplices. No vull desvetllar més perquè tota l’obra és una muntanya russa de sensacions que passa del drama al riure en un segon i prefereixo ho descobriu anant a veure-ho. La interpretació d’Albert Salazar a qui havia vist no fa gaire amb Paradise, només hi ha una forma de qualificar-ho, BRUTAL, si si així en majúscules. Un imprescindible que us asseguro no us deixarà indiferents. Fins el 30 d´abril.

    08/04/2018
  • Mireia grau camps
    12345

    Et captiva desde el primer moment, vius la vida del Carlos en primera persona t’emocionen les seves descobertes, t’inquieten els seus neguits i pateixes la seva dissort. la música, la il.lluminació acompanyen la història i els estats d’ànim del protagonista. l’actuació de l’Albert Salazar,copiant les paraules del seu personatge, “Pura Màgia”, un text directe i punyent que fa pensar molt i una direcció que fa que no vulguis perdre ni un segon del que passa a l’escenari, sens dubte per mi un imprescindible.

    03/04/2018
  • s
    s
    12345

    De lo mejor que hay ahora en cartel…magnifico actor.

    31/03/2018
  • Ignasi
    12345

    Amb un ritme pausat i intens cap dels temes que tracta et deixen indiferent……… molt recomanable!!!

    30/03/2018
  • Melania
    12345

    He de començar dient que no sóc persona de teatre, però A.k.a m’ha hipnotitzat des des de la primera imatge, des de la primera nota, des del primer moviment. Començo observant un univers aparentment tranquil i el Carlos, un adolescent típicament quinètic, per acabar viatjant a un univers totalment remogut i a un adolescent que s’ha anat tornant més serè que l’univers on l’han dut per una força injusta. L’autor, Daniel J. Meyer, crea de manera magistral un fluxe entre text i moviment que Albert Salazar executa a la perfecció. A.k.a m’ha fet voler més teatre!

    30/03/2018
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Pocas obras me hacen reír, me sorprenden, me hacen tener que esconder la lagrimita que se me escapa por la mejilla, me fascina y me hace salir entusiasmado. Y A.K.A ha conseguido todo eso.
    De la mano de Albert Salazar disfrutamos del camino de Carlos, un chaval como cualquier otro. Con sus problemas de adolescencia, sus primeros amores, su intento por buscar un hueco en la vida.
    Nos lo cuenta en la intimidad. Como si fuéramos uno de sus amigos, y de la inociencia con la que comenzamos poco a poco vamos siendo conscientes de la dura que es la vida y las vueltas que puede dar.
    Un aplauso muy grande para todo el equipo pero en especial a Albert: actúa, baila, llora, ríe, canta. Lo hace todo! Es espectacular!!

    19/03/2018
  • Daniel Delgado
    12345

    AKA la vius hipnotitzat per l’excelsa interpretació de l’Albert Salazar. És impossible fer-ho millor!. L’ Albert és perfecte en el text i en els silencis i ho és igualment en els matisos, en la ràbia, la suor, el desconcert, l’energia, la tendresa, el ball…
    I és quan ja estàs al carrer, retornat del “trance”, que penses en un text/història que en una pretesa senzillesa porta al llenguatge contemporani temes clàssics i profunds com la pertinença, la construcció d’un mateix a l’adolescència, la mirada de l’altre, el racisme o la injusticia. Penso que en Meyer ens cola un Von Trier gens pretensiós i plagat de veritat.
    I evidentment agraeixes una direcció potentíssima, plena de sabiesa i intenció que et manté completament immers en allò que passa.
    Un resultat rodó al que caldria afegir una selecció musical excel.lent. Impresdicible

    18/03/2018
  • sanbu
    12345

    Muy buena.
    Un tema muy actual, un montaje muy original y una interpretación espectacular.
    Una obra dirigida a un público joven que se sentirá identificado y a los padres de estos que también va a ver en el protagonista a sus hijos adolescentes.
    Tierna y dura.
    Me ha encantado.

    16/03/2018
  • Montse
    12345

    Molt bon muntatge, de petit format i molt proper, i una interpretació brutal. Enhorabona.

    16/02/2018
Artículos relacionados
Els Premis Max anuncien els finalistes de la seva 22a edició

Els Premis Max anuncien els finalistes de la seva 22a edició

2 Abril 2019

El comitè organitzador de els Premis Max de les Arts Escèniques ja ha donat a conèixer el llistat complet dels finalistes de les 19 categories a concurs de la seva 22a edició. Dels 358 […]

‘A.K.A.’, ‘Àngels a Amèrica’, ‘Travy’, ‘La importància de ser Frank’ i ‘Els jocs florals de Canprosa’, candidates al Max

‘A.K.A.’, ‘Àngels a Amèrica’, ‘Travy’, ‘La importància de ser Frank’ i ‘Els jocs florals de Canprosa’, candidates al Max

15 Febrer 2019

A.K.A., Àngels a Amèrica, Temps salvatge, Els jocs florals de Canprosa, Travy i La importància de ser Frank són algunes de les obres candidates als XXII Premis Max de les Arts Escèniques. Un total de 119 espectacles […]

Montse Rodríguez: "Posar en escena un text és com pintar una obra"

Montse Rodríguez: "Posar en escena un text és com pintar una obra"

12 Desembre 2018

Redacció: Iván F. Mula / @ivanfmula Llicenciada en interpretació per l’Institut del Teatre, fa un temps que Montse Rodríguez va començar a sonar com una de les directores més interessants […]

A.K.A. i Cabaret, grans guanyadores dels Premis Butaca 2018

A.K.A. i Cabaret, grans guanyadores dels Premis Butaca 2018

26 Novembre 2018

A.K.A. i Cabaret han estat les grans guanyadores de la XXIV edició dels Premis Butaca, uns guardons que escullen exclusivament els espectadors a través d’una votació online. En concret, A.K.A. ha […]

'Temps salvatge' i 'Sopa de pollastre amb ordi' lideren les nominacions als XXIV Premis Butaca

'Temps salvatge' i 'Sopa de pollastre amb ordi' lideren les nominacions als XXIV Premis Butaca

16 Octubre 2018

Temps Salvatge, del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb direcció de Xavier Albertí, i Sopa de pollastre amb ordi, de la companyia LaPerla 29 amb Ferran Utzet, lideren les nominacions als XXIV Premis Butaca de Teatre de Catalunya, amb vuit i sis, respectivament. […]

RBLS: un festival per "tancar l'abisme entre teatre i adolescents".

RBLS: un festival per "tancar l'abisme entre teatre i adolescents".

8 Octubre 2018

– Redacció TeatreBarcelona De l’11 al 16 d’octubre, coincidint amb l’inici del curs escolar i amb el de la temporada teatral, RBLS Festival Teatre Jove celebrarà la seva segona edició amb l’objectiu […]

'La importància de ser Frank' i 'A.K.A.', grans guanyadores dels Premis TB 2018

'La importància de ser Frank' i 'A.K.A.', grans guanyadores dels Premis TB 2018

16 Setembre 2018

La importància de ser Frank i A.K.A. han estat les grans guanyadores de la primera edició dels Premis TB, uns guardons que han volgut reconéixer, amb la participació dels col·laboradors i usuaris de […]

El Teatre Lliure presenta la nova temporada

El Teatre Lliure presenta la nova temporada

30 Juny 2018

Racisme, immigració, desarrelament, feminisme, memòria històrica, recerca d’una nova veritat, denúncia de les noves mentides, revolució com a utopia imprescindible, confrontació orient/occident , amor i desamor, recerca de la pròpia […]

Montse Rodríguez i Daniel J. Meyer presenten a la Flyhard un monòleg sobre la identitat

Montse Rodríguez i Daniel J. Meyer presenten a la Flyhard un monòleg sobre la identitat

14 Març 2018

“Vaig escriure aquesta obra en una nit… no sé ben bé el motiu. Simplement, em va sortir de dins”, ens explica el Daniel J. Meyer, autor de l’obra que estrena […]

Únete a TB
Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.