Recomendaciones

L’hora blava podria ser qualsevol moment del nostre món, en aquest cas és el d’un espai sense localització i atemporal. Fet a destacar, ja que ajuda a l’espectador a no sentir-se influenciat pel context, a més, l’escenografia austera i discreta és la justa i necessària per fer imaginar als ulls dels espectadors la resta de l’estança per donar-li encara més un toc de personalització diferent i fer-la diferent. La companyia La Santa incorpora uns efectes de llum i so ideals per situar el moment de l’escena i ambientar millor el text. El duet d’artistes t’acompanyen a viure tots els sentiments possibles; bogeria, esperança, amargura, amistat… Però la cosa no queda aquí, i és que a més, el text amaga un […]

Carlota Subirós torna a la Sala Petita del TNC amb una obra d’Àngel Guimerà. Ara fa un any ho feia amb “Maria Rosa”, una de les peces teatrals més coneguda i representada del dramaturg català. En aquesta ocasió la Carlota ha triat l’obra “Sol solet”, un dels textos menys coneguts d’aquest autor. Des de que es va estrenar al Teatre Romea l’any 1905, no se n’havia tornat a fer cap versió fins ara. “Sol solet” pertany a la segona etapa de l’obra literària d’Àngel Guimerà. De temàtica més contemporània, l’autor focalitza la mirada en drames realistes que fan referència a la problemàtica social en la que viuen les capes més humils de la societat catalana. D’aquesta època destaquen algunes de […]

“Mala broma” és una comèdia negra escrita per Jordi Casanovas i dirigida per Marc Angelet, que pren com a referents “La trampa final” d’Ira Levin, o “La Huella” d’Anthony Shaffer, dues obres on l’intriga, l’humor i la mala bava van agafats de la mà. El punt de partida d’aquest muntatge és el retrobament de dos vells amics que feia temps que no es veien, l’Ernest (Ernest Villegas) i l’Òscar (Òscar Muñoz), i la relació que hi ha entre ells i l’Anna (Anna Sahun), la dona de l’Òscar. D’aquest retrobament entre els dos amics, surt la idea de fer-li una broma a l’Anna, però no pot ser una broma innocent, la broma s’ha de portar a l’extrem, l’Òscar ha d’aconseguir fer […]

Carlota Subirós proposa amb Sol solet un muntatge opressiu, asfixiant, carregat de mirades creuades i veus que ressonen en el buit, sobre un escenari rònec i fred, amb un sol ben rodó que sembla no escalfar i un repartiment en estat de gràcia encapçalat per uns magnífics Mercè Aránega, Laura Aubert, Roger Casamajor i Javier Beltrán. Una obra que parla de la soledat i de la família, de l’amor i la passió, amb una relació tòxica i malsana que, en alguns moments, pot arribar a resultar massa incòmoda. Més informació a Somnis de teatre

A la segona part de la seva trilogia Mira (que ens està oferint l’Àtic 22 del Teatre Tantarantana), Cametes Teatre aborda un moment anterior en el temps a la narració de la primera part, La capsa de cafè, el procés de malatia i mort de la mare d’aquestes quatre germanes. Un text encertat, una posada en escena meticulosa i unes interpretacions entregades inunden de veritat i honestedat un muntatge que omple els ulls de llàgrimes sense remei. Més informació a Somnis de teatre

El Col·lectiu La Santa culmina amb L’hora blava els seus tres anys de participació al Cicló del Tantarantana, i ho fa posant la cirereta a una feina sempre interessant, meticulosa i gens acomodada. L’acció es situa a un far on el faroner, que fa anys que viu sol, rebrà la visita d’un biòleg que suposarà un daltabaix a les seves rutines. Un text que parla de llibertat personal i de compromís, que planteja tots els dubtes sobre què suposa viure en societat i prendre o no partit. Un text clarament polític però presentat en forma de thriller, emocionant i angoixant per moments, amb unes interpretacions que atrapen des del primer instant. Molt recomanable. Més informació a Somnis de teatre

A pesar de que el teatro joven (o para jóvenes) resulta muy difícil de definir, es importante, al menos, que existan propuestas en la cartelera que hablen el lenguaje de los adolescentes, que plasmen sus inquietudes, problemas y, en definitiva, expliquen historias donde ellos puedan sentir reflejado su universo generacional. Escrita por Daniel J. Meyer (Abans), A.K.A. es un relato magnífico, fresco y dinámico pero también muy duro sobre la identidad y la fragilidad del individuo ante una sociedad hostil. Con el racismo y la xenofobia como telón de fondo, el espectáculo hace una profunda reflexión sobre los prejuicios con gran autenticidad y huyendo de los tópicos. Esta nueva incursión en el monólogo dramático de la directora Montse Rodríguez (Ricard […]

Per l’obra amb un text impecable, pel tema, que tot i estar escrit fa seixanta anys, sembla que ens l’hagin fet a mida pels catalans d’avui, per l’escenografia, la il·luminació, el vestuari… i especialment pel que explica i com ho explica. És la història d’un desencís, el desgast, l’erosió i l’enfonsament d’una família al llarg de vint anys, una família que era un sol bloc de granit al voltant del comunisme. Tots els actors formidables sota la direcció de Ferran Utzet. No us la perdeu. Crítica completa » http://bit.ly/2HIp7Sr

Pablo Finamore i Román Lamas han llegit bé Horacio Quiroga, tan bé com per insuflar en la Badabadoc l’aire de soledat, intempèrie i admiració per la selva que gravita en els contes del contista uruguaià. El salvaje descriu el moment traumàtic en què l’ésser encara amb trets simiescs s’adona que s’allunya dels qui fins ara pertanyien a la seva mateixa espècie, i s’adona també de la soledat en què es troba. Finamore s’explica des de la fisicitat, la del salvatge que se’n sap i que pren consciència que podrà ser víctima o victimari, i que el seu cos és, de moment, l’única prova de sí mateix. Finamore es toca contínuament, com qui vol cerciorar-se que efectivament existeix, que és. Tal […]

El personatge fantasmagòric que interpreta Montse Bernad ens convida a imaginar-nos que som a una festa que hem organitzat nosaltres mateixos. Aquest és l’inici d’aquest espectacle de creació col·lectiva dirigit per Roger Ribó, de qui hem vist fa poc, també a La Vilella, Et vindré a tapar. La invitació a la imaginació és una invitació al teatre, és clar, i una declaració d’intencions del que )e(espai en construcció vol de nosaltres, els espectadors. En aquest sentit, l’obra és una creació col·lectiva en què hi han participat la companyia esmentada però també el públic, que haurà d’implicar-se d’una manera o altra en el resultat final. La Cristina (Blanca Solé) i en Ricard (Xavier Pàmies) viuen una història d’amor més o menys […]

Ya hace unas cuántas temporadas que El llibertí, la obra dirigida por Joan Lluís Bozzo, se convirtió en uno de los grandes éxitos de la cartelera. Suficientes, en realidad, para haberse ganado un reencuentro con el público que la disfrutó en su momento y, al mismo tiempo, dar la oportunidad de verla a los espectadores que se la perdieron en su momento. Escrita, originalmente, en 1997 por el dramaturgo francés Eric-Emmanuel Schmitt, se trata de un vodevil filosófico que ironiza sobre las contradicciones de un intelectual adúltero al que le encargan escribir un artículo sobre la moral. El carismático talante de Abel Folk es la principal virtud de este montaje que juega tanto con los enredos amorosos como las batallas […]

Hace mucho tiempo que las dinámicas tóxicas de oficina y los diferentes maltratos laborales forman parte de la ficción teatral. A veces con el foco puesto en el sistema y otras en las relaciones humanas, el hecho es que esta temática nos ha traído, a lo largo del tiempo, obras tan memorables (y diversas) como Glengarry Glen Ross o El método Grönholm. En este caso, Bull parece seguir, en parte, la línea de estos dos ejemplos, centrándose, no obstante, en la violencia cotidiana y, en concreto, en el abuso entre compañeros ante una situación de competencia extrema. Dirigido con solvencia por Pau Roca, el montaje no esquiva la incomodidad sino, al contrario, pone al espectador ante las circunstancias que, contundentemente, […]

La compañía Sutottos llega a La Villaroel con Inestable, una comedia ganadora de premios en el ámbito del off bonaerense. En esta breve comedia (de poco más de una hora), Andrés Caminos y Gadiel Sztryk encarnan a dos hombres que comparten piso. Ante una situación tan simple, en Inestable se presenta un seguido de cuadros característicos de las comedias de lo absurdo, los cuales hacen que el público estalle de risa en varias ocasiones. La pareja argentina resulta ser un cóctel de obsesiones compulsivas que hacen su vida imposible e inestable por cosas que nadie consideraría tan importantes como ellos lo hacen. De este modo, la obsesión por saber si han cerrado la puerta con llave al entrar al piso, […]

Una especie superior vive camuflada entre nosotros. Tienen la capacidad de meterse en nuestra cabeza y controlar lo que vemos, lo que pensamos, lo que sentimos, lo que hacemos. Y también las enfermedades que padecemos. Ellos son más que sapiens, súper sapiens, una actualización del sistema operativo humano que, eso sí, existe de momento solo en edición limitada. […] Lee la crítica completa aquí

La productora Sixto Paz trae a la sala La Villaroel un texto de Mark Barklett: Bull. Se trata de una obra en la que se habla sobre el llamado mobbing, aquí denominado bullying (palabra con la que se juega para relacionarlo con el ámbito taurino, que condicionará la puesta en escena). La obra cumple con lo que promete: en una hora aproximadamente, el público asiste a una verdadera sangría en la que un empleado es destripado por sus compañeros; demostrando así la crueldad que existe en el mundo empresarial y la competitividad exacerbada que se lleva en las grandes compañías internacionales. De manera acertada, Sixto Paz relaciona la temática de la obra y su título (Bull y el acoso laboral) […]