Una nova llum, a la foscor de l’obra d’en Guimerà

Sol Solet

Sol Solet
30/03/2018

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) ens ofereix SOL SOLET, una obra poc coneguda de l’escriptor Àngel Guimerà. La seva directora, Carlota Subirós, ha decidit donar “una nova llum” al text, que no es representa en públic des de 1904.

Tal com ens van explicar a la roda de premsa, aquesta és una obra molt fosca, contràriament al que dóna a entendre el seu lluminós títol. Una obra que es belluga entre la llum i l’ombra, que ofereix una mirada sobre la foscor de l’ànima, sobre el desig que destrueix, que engendra violència. Sobre el desig de trencar la solitud i apropar-se a l’escalfor del sol solet de la cançó.

Uns personatges que es troben en solitud acompanyada, una família formada per Gaetana (esplèndida com sempre, Mercè Arànega) i els seus fills Hipòlit (Roger Casamajor) i Bernabé (Ramon Pujol). Munda (magnífica Laura Aubert) és la neboda de la matriarca i està promesa al fill gran. L’arribada a la casa de Jon (extraordinària interpretació de Javier Beltrán) trencarà l’aparent equilibri.

Un personatge aliè a la família, el Sr. Querol (Oriol Genís) i els personatges de la llum (Laia Duran) i l’ombra (Antònia Jaume) completen el repartiment.

Carlota Subirós ha reduït l’elenc original de l’obra a sis personatges, afegint els dos personatges femenins que representen la llum i l’ombra, que volen exercir una particular mirada sobre la protagonista femenina que desferma els instints i els desitjos dels dos homes.

Una proposta amb una agosarada posada en escena, on pràcticament no hi ha cap element escenogràfic tret del focus de llum, un piano (la part musical ha estat composta i interpretada per Roger Casamajor) i algunes cadires.

La il·luminació de Carlos Marquerie és fonamental en aquesta proposta profundament fosca, amb uns personatges foscos per dins.

El focus mòbil va posant llum a tot allò que no veiem o que se’ns vol ocultar. El personatge de l’ombra subratlla les frases o paraules més contundents que segurament no «escoltaríem».

Un espai sonor perfectament dissenyat per Damien Bazin que significa les escenes més colpidores i dramàtiques.

Els personatges sempre presents a escena, es mouen per l’enorme espai creat per Max Glaenzel, amb una acurada coreografia de la mateixa Laia Duran. Un escenari enorme que es torna opressiu per les persones que ho habiten.

Un esplèndid muntatge, diferent, que manté hipnòticament la nostra mirada.

Per veure la nostra ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Volver a Sol Solet

¡Enlace copiado!