De seguida que vaig veure anunciada l’obra de “El Llibertí” vaig guardar-me un forat a l’agenda. No me la volia perdre. Recordo la primera vegada que la vaig veure, de fet encara guardo les entrades i el programa. D’això fa deu anys!!! El muntatge no ha variat gaire, s’ha utilitzat la mateixa escenografia i vestuari , fins hi tot la fotografia del programa és la mateixa que la de 2007. El mateix director Joan LLuís Bozzo , però amb un repartiment diferent. Els personatges principals, Madame Therbouche i Denis Diderot, que eren interpretats per la Laura Conejero i en Ramon Madaula ara els fan l’Àngels Gonyalons i l’Abel Folk. Seria injust entrar en comparacions i dir que aquest o aquesta ho ha fet millor q, però si m’agradaria destacar la increïble feina que fan l’Abel Folk i l’Àngels Gonyalons en els seus respectius papers.
Un text irònic, intel·ligent i divertit , inspirat en una anècdota real, i en uns personatges reals.
A Denis Diderot, escriptor i filòsof de la Il·lustració, se li demana d’escriure un article sobre el què és la moral, per poder ser publicat a l’Enciclopèdia. Diderot intentant trobar una descripció correcta sobre què és la moral, se n’adona que no la pot definir d’una sola manera. Fins hi tot, veu que dins la mateixa definició en pot sortir un altra totalment contradictòria a aquesta. Finalment arriba a la conclusió que la moral pot tenir diferents significats segons si es tracta de definir-la entre lo bo i lo dolent, entre el be i el mal, o entre la bellesa i la lletjor.
”El Llibertí” d’Éric Emmanuel Schmitt està considerada com una de les comèdies més alegres i divertides d’aquest autor. Una comèdia classificada com a vodevil filosòfic que ens parla sobre el concepte de la moral, els límits entre la llibertat i el llibertinatge, la guerra de sexes i els seus rols, les falses aparences, i la inversió de valors on la dona adopta una posició avantatjosa davant l’home, passant de ser objecte a ser subjecte, i a l’inrevés. Extraordinari el monòleg final de Madame Therbouche sobre el poder de les dones sobre els homes, que deixa fascinat a Denis Diderot i a tot el públic assistent.
Una comèdia que va in crescendo a mida que avança la representació. En un principi somrius, al final acabes rient de valent.