Recomendaciones

Nao Albet i Marcel Borràs s’inspiren en John Falstaff, un personatge de ficció que apareix en tres dels drames de William Shakespeare, per crear aquest muntatge hilarant, que gira en torn la falsificació i l’estafa. Probablement quan sentim parlar d’una falsificació, el primer que ens ve al cap és la d’una pintura, el quadre d’un pintor famós; però tot i que l’obra comença entorn a la falsificació d’una pintura, Nao Albet i Marcel Borràs ho porten més enllà, dins el terreny de l’art, com la pintura, la literatura, el cinema i el teatre. Fins hi tot ens colen un fals col·loqui durant la mitja part de la funció, en la que algun que altre espectador hi cau de quatre grapes. […]

Concierto teatralizado a cargo de Virgínia Martínez dirigido por Xavi Casan. Al principio, me pasó como con aquel «Balla amb mi«, me costó entrar por la falta de contexto explícito, que no dramaturgia, que las letras e interpretaciones tienen mucho peso. Por ejemplo, la canción que da título al espectáculo la entendí (lo admito) en el coloquio posterior. Si hubiera conocido antes su historia, ligada a los linchamientos, creo que la hubiera disfrutado más, como otras piezas. Es decir, no quedarme sólo con las muy buenas interpretaciones sino que hubiese agradecido algo de historia de las canciones y épocas para entender y captar mejor el porqué y cuándo fueron escritas y cantadas. Yo que soy muy, muy simple diría algo […]

UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT era una de les propostes del Festival Grec que teníem més ganes de veure, després d’haver escoltat a la seva autora, a la roda de premsa, on ens explicava que l’origen de la peça passava, justament, per una dolorosa experiència personal. L’avortament no desitjat, la mort perinatal, decidir la mort d’un nadó amb greus problemes de supervivència, són temes tabú dels quals no es vol parlar. I, ara, amb aquesta proposta, la Clàudia Cedó ens explica la seva vivència: “Estava embarassada de cinc mesos quan vaig perdre el meu fill. L’embaràs se’ns va complicar i vam haver de prendre una decisió difícil, la de l’avortament, ja que jo estava en risc. Vaig haver de passar […]

Una arriscada i humil proposta de Teatre Visceral i Teatritx, que ens van presentar el passat dia 12 de juny en roda de premsa. Teatre Visceral és una companyia dirigida per Pedro Victory, actor de teatre i televisió, guionista i professor d’interpretació. Teatritx és una companyia dirigida per Josuè Guasch Carbonell, autor d’obres de teatre, professor d’interpretació, expressió corporal i clown. Totes dues tenen la seva seu a Palma de Mallorca. LORCA, QUE TE QUIERO, LORCA, és una proposta escènica que es proposa demostrar com la poesia d’aquest poeta pot influir i canviar les persones si es deixen amarar de la seva sensibilitat, i de com, vuitanta anys després de la seva mort, encara patim situacions de repressió per raons […]

Tot i no ser un gran conegut a casa mostra, Václav Havel va ser un dramaturg i escriptor txec que va arribar a ser el president del seu país durant tretze anys. Obertament, va lluitar contra la repressió i a favor dels drets humans, cosa que va saber transmetre amb intel·ligència en les seves obres, sent perseguit per les seves idees. De fet, les dues peces que es presenten en programa doble i que comparteixen personatge són un clar reflex d’això. En aquest sentit, l’autor utilitza l’humor absurd per reflectir a través de situacions aparentment simples les relacions amb el poder, l’statu quo o el règim, transmetent-ho entre línees. De fet, tot i haver passat 40 anys, l’obra resulta ben […]

Dijous vam assistit a l’estrena de Audiència-Vernissatge, on l’actor Pere Arquillué ha dirigit aquests dos textos en una obra hilerant amb un resultat força engrescador. És una obra que m’ha agradat força, és una obra hilerant on tots els actors estàn genials. Magnífic Josep Julien en el seu paper cap cerveser i marit així com Rosa Gàmimz en el seu paper de dona. Hem d’indicar que els papers son totalment exagerats i portat a un límit extrem. Per aquest motiu s’ha conseguit que l’absurd dels personatges ens agradin igual que la interpretació del actors. L’escenografia és molt sencilla, amb 6 armaris ens endimsem en un petit despatx on la bruticia i les llaunes de cervesa conviuen amb el cap. Quan […]

Seré sincer i diré que he anat a veure Falsestuff perquè em sobrava un abonament del TNC; així, clar i català. No hi he entrat ni pel davant ni pel darrera i a la mitja part he tocat el dos. A casa m’esperaven unes croquetes magnífiques per sopar, i calentes millor. No he entès el perquè de 11 idiomes, no he entès la festa country amb barraca de cartró pedra Far West Esplugues Citu style… i he entés que el millor per a mi era agafar la moto i anar cap a Igualada. Crítica completa » https://bit.ly/2lJz8Wq

Un Musical de petit format, amb guió de la Patricia Resnick i música de la Dolly Parton, va ser estrenat a Broadway el 2008 adaptant la pel·lícula del 1980 «Nine to five», en castellà «Como matar a su Jefe», dirigida per Colin Higgins amb Jane Fonda, Lily Tomlin, Dabney Coleman i la mateixa Dolly Parton. Una de les primeres pel·lícules que tractava obertament les desigualtats de gènere en el món laboral, en clau de comèdia. El projecte va néixer de l’interès de la jove companyia «Epidèmia Teatre» per professionalitzar-se i amb la intenció d’aportar una mirada nova del gènere musical. I ho han fet amb aquesta proposta perquè vivim un moment candent pel que fa a la reivindicació dels drets […]

Se trata de un texto desgarrador, duro, valiente y lleno de fuerza, de aquella que encoge el corazón. Con Una gossa en un descampat, Clàudia Cedó explica una historia personal, muy íntima, que en muchos momentos hace daño ver, el dolor de una madre que ha parido un hijo muerto. Sergi Belbel ha creado una escenografía con gradas a los cuatro lados que integra el público, especialmente el de la primera fila, que pisa literalmente el descampado donde transcurre la acción. Esta proximidad, esta inmediatez, da todavía más fuerza a la obra, que escénicamente aprovecha cada rincón del cuadrilátero. Seis actores hacen cada uno múltiples roles para múltiples subtramas que conforman la red de personajes que se mueven alrededor de […]

Hay propuestas teatrales que parten de un conflicto. Otras, de una tesis del autor. Pero hay un tercer grupo más experimental: las que parten de una pregunta. En Falsestuff, los creadores Nao Albet y Marcel Borràs se plantean (no sabemos hasta qué punto seriamente): ¿podrían existir las falsificaciones artísticas en el mundo de las artes escénicas? Este punto de partida, ramificado en reflexiones sobre la originalidad, les sirve, sobre todo, para jugar con los diferentes estilos teatrales, imitando, uno tras otro, sus formatos contemporáneos más característicos, con una trama de thriller cinematográfico de fondo. Lo más interesante es que el espectáculo toma sin concesiones esta premisa, evitando en todo momento el tono paródico, para adentrarse en la verdad formal que […]

Una de las funciones del teatro también es la de dar visibilidad a temas que, a pesar de ser importantes, por unos motivos u otros, se han convertido en un tabú en nuestra sociedad. Afortunadamente, por ejemplo, aparecen cada vez más obras que tratan el aborto, la muerte perinatal y las consecuencias emocionales que pueden sufrir las personas que han tenido que vivir esta experiencia traumática. En una línea similar a Llibert de Gemma Brió, Una gossa en un descampat es una propuesta honesta que va algo más allá de retratar esta circunstancia tan íntima y más habitual de lo que creemos. El espectáculo abre un abanico de personajes interesantes que enriquecen el universo de la protagonista, aportan los diferentes […]

Un Musical de petit format, JOHN & JEN amb música d’Andrew Lippa i lletra de Tom Greenwald, ambientat en la canviant societat nord-americana, entre els anys 1950 i 1990, centrant-se en la complexitat de les relacions entre germans i entre pares i fills. JOHN & JEN està adaptada al català per David Pintó, dirigida per Xavi Duch, al que estem acostumats a veure com a protagonista en nombrosos musicals (“Tick, Tick … boom”, “Sugar”, “Guapos & pobres” …), i sota la direcció musical de Filippo Fanò. La producció porta el segell de La Factory Produccions (Vocal Factory). Amb només dos intèrprets a escena, un gran esforç actoral i una gran càrrega de dificultat vocal, Marc Pociello i Anna Valldeneu ens […]

Aquests dies he pogut gaudit de diferents maneres i estils d’entendre i transmetre la màgia. Màgia clàssica, màgia moderna, màgia visual, màgia còmica, màgia d’a prop, participativa. Màgia de nivell, realment sorprenent, d’aquella que dius… no pot ser!!!, això és impossible !!! Miguel Ángel Gea és el darrer il·lusionista, especialitzat en màgia d’a prop, que podeu veure dins el cicle de màgia ARTINATURALS, a la Sala Versus Glòries. I com la resta dels seus companys, m’ha deixat bocabadada. Els seus inicis en el món de la màgia van ser l’any 1991; sis anys més tard s’hi acabaria dedicant professionalment. L´il·lusionisme l´ha portat a recórrer molt països. Actualment se’l considera un dels millors mags dins el panorama màgic internacional, i ha […]

Amb aquest espectacle de Nao Albet i Marcel Borràs, hem estrenat el nostre recorregut pel GREC 2018, i la veritat és que esperàvem molt més. FALSESTUFF la muerte de las musas, és una proposta esbojarrada que va de falsificacions. Ja vam poder intuir a la roda de premsa que tot plegat seria una mica peculiar. Nou artistes a escena que parlen diferents idiomes i pertanyen a nacionalitats diferents, tots provenen de tendències culturals molt diverses. Un full annex al programa de mà ja dóna també pistes abans d’entrar a la sala de què estem davant de quelcom diferent. I esperem molt dels 190 minuts d’espectacle. Porten el tema de les falsificacions del món de l’art al món del teatre, imaginant […]

Václav Havel no es un dramaturgo habitual en nuestros escenarios, pero justamente Audiència y Vernissatge son dos piezas cortas del 1975 que ya se han representado en varias ocasiones en Cataluña. Es curioso que vuelvan ahora, a pesar de que según Arquillué fueron escritas «en un contexto político muy parecido al que tenemos ahora mismo en nuestro país». Sea como fuere, estas obras parten de un ambiente aparentemente realista y derivan pronto hacia la sátira y el teatro del absurdo. Y lo hacen para retratar a un personaje íntegro y fiel a sus ideas, en contraposición a otros que están sometidos a un régimen autoritario o bien a la fiebre capitalista. Es difícil afirmar que Pere Arquillué, en su debut […]