Ja hi som a la recta final del Festival Grec, i ahir vam anar de nou a l’Espai Lliure per tal de veure aquesta adaptació de Jumon Erra, sobre el llibre de José Saramago, ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA, sota la direcció de Roger Julià.
Es tracta de la nova proposta de La Danesa, una companyia dedicada al teatre de text contemporani que va ser fundada el 2011 per Ota Vallès, Jumon Erra i Elena Fortuny. Fins al moment, han portat a escena els espectacles de creació pròpia “Un disgust danès” i “La distància entre el llamp i el tro”, que nosaltres vam poder veure al Teatre Tantarantana l’octubre del 2015, a més de la proposta per a públic juvenil i familiar “Ifigènia en taxi”, de Sílvia Navarro.
L’any 1995, José Saramago (1922-2010) escrivia «Assaig sobre la ceguesa« on imaginava un episodi de ceguesa que paralitzava, de cop i volta, tot un país. L’any 2004 escriu «Assaig sobre la lucidesa» que es pot considerar la continuació del primer i on ara, aquells mateixos protagonistes, decideixen votar en blanc a les eleccions.
Un text difícil per ser adaptat teatralment i que la companyia ha decidit escenificar fent que els mateixos protagonistes ens expliquin el que va passar i ens intentin fer entendre els fets. Un escenari absolutament buit i una posada en escena que juga amb el terra convertint-lo en una pissarra on ells van dibuixant o escrivint a mesura que avança el relat.
Una magnífica il·luminació de Sylvia Kuchinov i l’espai sonor d’Enric Monfort i Roger Julià acompanyen perfectament, sense dubte, el moviment escènic dels intèrprets.
Una obra que es fa absolutament vigent d’ençà dels últims esdeveniments ocorreguts a Catalunya i que posa en relleu el necessari debat entorn de l’anomenada «democràcia real». El poder no s’arriba a creure el resultat electoral, acusa de moviment sediciós la voluntat popular, anul·la el resultat i torna a convocar eleccions, amb un resultat calcat a l’anterior….. us sona ???
Saramago porta al límit el concepte de democràcia i ens planteja una faula, una faula que comença i acaba amb l’udol d’un gos i on els protagonistes encarnen perfectament els valors i atributs de les bèsties. Únicament l’alcalde (Jacob Torres) i la dona que veu (Maria Ribera) tenen un comportament més humà i defensen, fins al final, els seus principis.
Un escenari utòpic amb un món on la solidaritat forma part de l’ADN de la societat i la llibertat i el respecte són els principals fils conductors, i un poder polític que representen el primer ministre (Òscar Intente), el Ministre de l’Interior (Xavier Frau) i la ministra de cultura (Elena Fortuny), decidits a fer servir totes les mides repressores possibles, per conduir als ciutadans pels camins que ells han decidit que han de seguir.
Una societat on la desil·lusió del projecte polític porta al naixement espontani d’un moviment anònim, sense líder i on impulsats per un desig de trobar una nova llum al final del camí, decideixen aplicar un vot de càstig, votant en blanc. La lucidesa del que han de fer s’ha apoderat d’ells.
Amb un bon ritme narratiu, i unes interpretacions convincents, des de les nostres butaques som interpel·lats, i observem, astorats, la brutícia de la classe política en el poder, que conspira per aconseguir el que volen, conservar el lloc que ocupen, encara que sigui a costa d’assassinar, inculpar, mentir, retreure, … una classe política que busca culpables externs a tot allò que no els hi agrada.
La nostra reflexió: On serà capaç d’arribar el poder polític a l’estat espanyol, per reconquerir-nos al preu que sigui, per tal que el poble català oblidi la seva voluntat de voler escollir lliurement el seu futur i aspirar a la possibilitat de crear un estat própi ?
ASSAIG SOBRE LA LUCIDESA és, per tant, una ficció que a dia d’avui ens obliga a replantejar-nos la nostra realitat i les alternatives polítiques possibles.
Una proposta que mereix un llarg recorregut, mol més que els dos dies dels que ha disposat dins del Festival Grec.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ