La nova proposta de Les llibertàries va enfocada a reflexionar sobre el concepte de postveritat, tot i que això realment no ens dóna gaires pistes del que podrem veure. Sens dubte, la companyia ens ofereix un espectacle arriscat, cosa que cal valorar, el qual conté bones escenes i un plantejament encertat, però que malauradament en el seu conjunt i desenvolupament no m’ha acabat de convèncer. En aquest sentit, trobem una bona posada en escena, construint especialment ambients molt encertats, així com unes bones interpretacions que ajuden a mantenir l’espectacle. No obstant, considero que l’espectacle compta amb diversos alts i baixos, entre els que principalment trobem que es va trencant el ritme de forma constant amb la forma en que es planteja el paral·lelisme del relat clàssic amb la trama principal. Aquest anar i venir considero que no acaba d’estar ben resolt del tot i juga en la seva contra, de la mateixa manera que algunes escenes porten la trama per indrets que resulten poc suggerents, potser agafant-se al fet que s’utilitza l’humor absurd. És una llàstima per què el plantejament resulta gratificant, així com les primeres escenes, les quals són tot un encert. Malgrat això, com he exposat, considero que predomina la manca de ritme i el constrast amb l’humor absurd no sempre acaba de resultar l’adient.
¡Enlace copiado!