Recomendaciones

Divendres 21 de juny al Onyric Teatre Condal vam gaudir d’un concert “de reclinatori” amb Gerónimo Rauch que va estar acompanyat al piano per Sergi Cuesta. Gerónimo Rauch és un cantant i actor nascut a Buenos Aires l’11 de febrer del 1978. Es va donar a conèixer a Espanya amb la seva interpretació de Jesús a Jesucristo Superstar, el paper femení de Mary Sunshine a «Chicago» i més tard interpretant a Jean Valjean a «Les Miserables«. Nosaltres a Gerónimo el vam poder veure en el paper de Jean Valjean al Teatro Lope de Vega a Madrid el març de 2011 (veure ressenya) i al Barcelona Teatre Musical (veure ressenya)… (potser un dels teatres més desaprofitats del món !!!!) l’octubre del […]

Durant els anys 30, J. B. Priestley va explorar en tres de les seves obres l’interès que li va despertar la temàtica que envolta el temps, posant el seu granet de sorra en la ciència ficció que es publicava en aquella època. Així, a diferència d’altres propostes del gènere, el seu tractament esdevé clar de cara a l’espectador, exposant el tema de forma entenedora i permetent seguir el fil de l’obra en qualsevol moment. No obstant, la seva excessiva durada i el seu lent desenvolupament poden arribar a ser un problema, encara que en el seu conjunt l’obra no arribi a fer-se del tot feixuga. De fet, al meu parer, s’estira en excés el misteri present en la primera part […]

Montar un Auto Sacramental (obras moralmente aleccionadoras) del sXVII en el sXXI es muy arriesgado. Quedan muy lejos de nuestros referentes y habría la tentación de querer contemporizar tanto que terminen perdiendo su esencia. He oído, por ejemplo, que este interesantísimo El Gran Mercado del mundo de Calderón de la Barca en el TNC es fallido porque no refuta el discurso religioso del texto. Hombre, se me hace difícil refutar que es mejor que se imponga el bien al mal, la verdad. Hubiera preferido El gran teatro del mundo, la verdad, pero se supone que han querido evidenciar los males de los capitalismo que todo lo puede comprar, parece que olvidando que elegir el bien o el mal es voluntad […]

Més enllà de l’atractiu del fenomen déja vu que a totes, en un moment o altre, ens ha cridat l’atenció, i més enllà que tingui, o no, una explicació científica, l’interessant de l’última proposta de la Perla 29 és la possibilitat d’observar uns personatges que, de sobte, són desestabilitzats i apartats d’allò convencional que acostuma a controlar el seu dia a dia. Permeta també al públic reflexionar al voltant del nostre curs vital com a fabricant de records i de com, cada cop més, som conscients que ho fem. Es fàcil que Sergi Belbel, que signa una posada en escena brillant, s’hagi identificat amb el doctor (Carles Martínez) com a encarregat de desestabilitzar uns actors i unes actrius que han […]

No he leído el libro de Jame Rhodes en el que denuncia y explica los abusos sexuales que sufrió de pequeño. No conocía tampoco muchos de los detalles de su dura trayectoria vital, ni soy un seguidor habitual de su carrera como pianista. Supongo que como yo habrá más espectadores a los que les pasará lo mismo, pero hay que reconocer que el espectáculo va más allá de la figura de Rhodes e incluso del tema de los abusos. El espectáculo habla de cómo enfrentarse a los demonios personales y de cómo salir del pozo, ya sea aferrándose a la música o a cualquier estímulo esperanzador. Es por eso que el protagonista es a veces el mismo Rhodes y a […]

Màtria es un espectáculo que mezcla el teatro-documental con el testimonial y el experimental. Un híbrido que dice mucho de su creadora, Carla Rovira, una actriz, autora y directora que ya fue responsable de Aüc, con la compañía Les Impuxibles. Desde un buen comienzo sabemos que todo es fruto de una investigación particular que llevó a la autora hasta su antepasado Enrique Isart Alonso, fusilado en la Guerra Civil por el bando franquista. Las cartas, las fotografías y los documentos del juicio se acaban mezclando con testigos reales, como el de la madre de Rovira. Un momento en que se rompe el hilo narrativo -como en tantas otras ocasiones en este montaje- para avanzar hacia un objetivo final: pasar cuentas […]

MUNDO OBRERO, una història d’amor, un musical i un bocinet de la història d’Espanya, Una proposta escrita, dirigida i interpretada per Alberto San Juan que ell mateix ens havia presentat a la roda de premsa (veure enllaç), fa tot just una setmana. Aquesta proposta es va estrenar el 4 d’octubre del 2018 al Teatro Español de Madrid i es va poder veure al mes de novembre a Temporada Alta. Alberto San Juan continua analitzant la història d’Espanya com ha fet en les seves creacions: “Autoretrato de un joven capitalista español” (2012), «Ruz-Bárcenas« (2014), «El Rey» (2016), “España ingobernable” (2017) i “Masacre” (2017). MUNDO OBRERO, ressegueix la vida de dos enamorats, Pilar i Luis, a través dels temps i diverses reencarnacions, […]

Una combinació de poesia, teatre i performance que deixa pas a la trobada social enmig de l’obra. Els seus freqüents “entreactes” no permeten viure l’experiència com a individu, sinó que obliga a compartir amb el grup, amb la resta de persones que aquell dia han decidit anar al mateix lloc que tu. T’obliga a no ignorar el teu entorn, cosa que fem de manera freqüent. Una posta que trenca amb l’estructura clàssica, una experiència diferent. Pot agradar més o menys, però el regust és llarg i intens. Entreactes que en primer moment sembla que et distanciïn de tot el muntatge, però un cop avançat, els moviments escènics van sortint del suposat escenari. Un joc d’olors, objectes, vi i menjars, acompanyen […]

Aquest text és la tercera de les obres de J.B.Pristley juntament amb “El temps i els Conway” i “Truca un inspector” que componen la trilogia Obres sobre el temps. L’acció transcorre en un petit hotel al nord d’Anglaterra. Els hostes de la pensió reben un anunci inesperat per part del misteriós doctor Görtler, que els adverteix que aquell serà l’escenari d’una terrible desgràcia en un futur immediat perquè ell ja ho ha viscut. A partir d’aleshores els personatges es debaten entre l’acceptació de la tragèdia i les ànsies desesperades per canviar el futur, i comencen a tenir la sensació que allò ja ho han viscut anteriorment. Un dels avantatge que posseeix la Biblioteca de Catalunya és el seu magnífic espai […]

Probablemente, J.B. Priestley es uno de esos autores a quienes el público catalán tiene en alta estima, a pesar de que, quizás, solo conoce un par de sus obras, gracias al teatro amateur o al recuerdo de montajes bastante aplaudidos en su momento. Por suerte, Sergi Belbel nos demuestra con Això ja ho he viscut que hay vida más allá de El temps i els Conway y Truca un inspector. Con una cuidadosa dirección, Belbel nos introduce en un fascinante universo donde la idea del destino, la concepción del tiempo y el déjà vu juegan un papel primordial. La pieza remite a la peculiaridad sensorial de David Lynch, el misterio de una novela de Agatha Christie (donde el crimen, en […]

Tosca es una de aquellas óperas que te puede gustar por motivos muy diversos: sus famosas arias («Recondita armonia«, «Vissi d’arte» y «E lucevan le stelle«), su coro emblemático («Te Deum«), su dramatismo exacerbado, etc. Pero para mí lo que la distingue de otras piezas del mismo estilo es su tenebrismo, su crueldad y su aire perverso y turbio. El segundo acto, con la larga escena de seducción entre el barón Scarpia y Florecía Tosca alternada con la tortura al pintor Cavaradossi, supone un ejemplo clarísimo. Y si a esto le sumamos un final de obra que parece más bien una broma macabra, ya tenemos una pieza única y teatralmente muy interesante. La propuesta del director de escena y escenógrafo […]

Feia temps que no ens apropàvem a la Sala Fènix per problemes d’agenda, però principalment per la reprogramació que ha fet la sala aquesta temporada, d’obres que nosaltres ja havíem vist. Diumenge vam aprofitar per veure una peça de Teatre de Titelles per adults de la companyia Coriolis, d’Uruguai, anomenada PASOS LARGOS. I vam sortir de nou enamorats de la sala i de la proposta. La companyia de titellaires Coriolis es va crear en 2014 (tot i que els seus membres ja treballaven junts des de 2004), amb la finalitat d’investigar, experimentar i produir espectacles de titelles amb caire teatral. L’any 2016 va estrenar PASOS LARGOS, una coproducció uruguaiana-argentina, un espectacle de titelles per a adults, unipersonal de Maru Fernández […]

Al mes de gener estàvem de viatge i ens vam quedar amb ganes de veure, al Teatre Romea, aquesta versió de FEDRA escrita per Paco Becerra i dirigida per Luis Luque, i ara no hem perdut l’ocasió de veure-la al Teatre Goya on farà estada fins al dia 22 de juny. Aquest espectacle va ser estrenat en la 64a edició del Festival de Teatre Clàssic de Mèrida i va estar programat també en el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols. Paco Bezerra (Almería, 1978) ha adaptat el text “Hipòlit” d’Eurípides proposant una mirada més contemporània de la figura de Fedra. Lolita Flores, a qui nosaltres hem vist treballar en “La plaza del diamante” (2015) (veure enllaç) […]

L’ESFONDRAMENT DE LA CASA USHER amb direcció i dramatúrgia de Pablo Ley, una proposta que nosaltres ja vam poder veure l’any 2017 al teatre Eòlia (ressenya en aquest enllaç). No acostumem a repetir produccions, però en aquest cas ens havien assegurat que era una «altra proposta» millorada, sota la direcció d’actors de Tony Casla i amb Núria Bonet com a protagonista. La sala, plena d’una «boira» espessa, ens acull. Al fons, asseguda en una cadira, una noia vestida de blanc espera immòbil. De cop la foscor. Ella comença a descriure la casa, el bosc, el llac, …. I a les fosques visualitzem allò que ens descriu. Quan es fa la llum ella ens parla del temps marcat per un rellotge […]

¿Y si nuestro hoy no fuera hoy? ¿Y si fuera e ayer o el mañana? ¿Y si lo que estamos viviendo ya lo hemos vivido, una y otra vez? Una especie de tiempo cíclico que nos lleva a revivir eternamente todo aquello que nos ha pasado, pero que no rehúye la posibilidad de cambiar el futuro haciendo una elección diferente, aunque sea mínima, de algunas de nuestras decisiones. Más o menos, esto es lo que explica Això ja ho he viscut, texto de J.B. Priestley bajo la dirección de Sergi Belbel que podemos ver en la cartelera teatral de Barcelona. Con una narrativa con un tema complejo de explica a los espectadores para que capten todos los matices importantes, este […]