El Ballet British Columbia va néixer el 1986 i ha esdevingut una de les grans referències de la dansa contemporània al Canada. Està ubicada a Vancouver, i des del 2009 Emily Molnar és la seva directora artística; hem pogut gaudir d’una de les seves coreografies, la segona de la nit.
Amb un repertori de més de 45 peces, la companyia està formada per divuit ballarins i ballarines. Per a la seva participació en el Grec 2019 han seleccionat tres peces recents signades per dones.
BEDROOM FOLK
Es tracta d’una coreografia signada per l’artista israeliana Sharon Eyal, creada en 2012 en col·laboració amb Gai Behar.
Una coreografia de grup per a divuit intèrprets (aquesta nit eren catorze) que té com a base la música electrònica de l’artista Ori Lichtick. Una peça absolutament hipnòtica i plena d’energia on el treball de grup és exquisidament mil·limètric amb uns solos gairebé anecdòtics. Tots els intèrprets vesteixen de negre.
Per nosaltres la millor coreografia de la nit, on els ballarins semblaven format part d’un sol cos i es bellugaven amb una perfecta sincronia, com si estiguessin enganxats per una cola invisible. Absolutament impressionant.
TO THIS DAY
El treball signat per Emily Molnar va ser creat en 2018, es tracta d’una coreografia a ritme de blues i de la guitarra de Jimi Hendrix on s’inclouen alguns temes que formen part de l’àlbum pòstum «Blues». En aquesta peça, són quinze els intèrprets que vestits de colors molt vius converteixen en moviment la música i el so dels instruments, deixant espai als silencis i creant petites peces de teatre físic.
Nosaltres, ens vam imaginar que cada cos humà que apareixia i desapareixia ràpidament, eren com notes de la partitura musical.
És el treball més nou de l’Emily Molnar, una creadora que té les arrels en el ballet de Frankfurt de William Forsythe, del qual va formar part com a solista.
SOLO ECHO
La tercera coreografía de la nit, creada en 2015, es obra de la canadenca Crystal Pite que te com a base dues sonates de Johannes Brahms (Cello Sonata en E menor, op. 38–Allegro non troppoi Cello Sonata en F major,op. 99–Adagio affettuoso) i està inspirada en el poema “Lines for Winter” del poeta nord-americà Mark Strand (1934-2014).
Una peça, que amb set ballarins, dibuixa un recorregut entre l’adolescència i la maduresa destacant tot allò que es perd en el trajecte. Vestits de negre son una mostra de la poètica de la dansa.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ