Recomendaciones

Projecte Ingenu ens porta de nou el clàssic Hamlet, una història que serà contemporània durant molts més anys . Ens parla de la bogeria del nostre món, de la complexitat dels individus, i la relació entre ells. Un Hamlet fidel a l’original, que utilitza elements actuals per reforçar la vigència del discurs de l’obra. La gran dificultat de representar aquesta obra és la fama en ella mateixa, buscar el sentit de la seva representació. Malgrat que parli de temes universals, quan un va a veure Hamlet sempre busca trobar-hi coses noves. En aquest cas caldria destacar la interpretació dels actors, ja que juguen a dos temps: no estan acompanyants amb la indumentària de l’època, i a la vegada tenen el […]

La companyia Projecte Ingenu porta 5 anys i per celebrar-ho porta 3 Shakespeares al Teatre Akadèmia. Des que Projecte Ingenu va començar, tant amb les propostes de William Shakespeare com d’altres, ens ha cridat l’atenció la seva forma de presentar-nos aquests clàssics. Ara s’han decidit a recollir 3 textos de Shakespeare presentar-nos de nou per celebrar aquests cinc anys que celebren. Tres clàssicsde la literatura universal com Hamlet, Romeu i Julieta, i Vaig ser pròsper, inspirada en La tempesta. I vaig anar a veure la primera d’elles, un Hamlet amb veu femenina (trencant barreres de mica en mica). Del 23 d’octubre fins al 3 de novembre tenim temps per anar a veure aquesta nova revisió del clàssic on els temes […]

Si fuéramos una cultura dominante, como la anglosajona, se habrían hecho, a partir de La mort i la primavera, películas, cómics o, incluso, una serie que bien podía tener el éxito mundial de Juego de tronos o El cuento de la criada. Y es que, de entrada, hay que destacar que este texto de Mercè Rodoreda no tan solo es poderosísimo, a pesar de estar inacabado, sino que construye un universo que nada tiene que envidiar a otros autores del género fantástico de renombre internacional como Tolkien. Pero, más allá de esta injusticia cultural, y centrándonos en el montaje, la propuesta podemos decir que ha hecho su trabajo (que no era fácil), poniendo en escena un material complejo y haciéndolo […]

A estas alturas de su carrera, lo mejor que puede hacer la industria catalana por Joan Pera es hacerle espectáculos a medida. Primero, porque se lo ha ganado y, segundo, porque continúa todavía llenando los teatros (cosa que nos hace mucha falta). Sin embargo, hay que decir que no es nada fácil escribir un encargo a medida. La mayoría de autores y creadores locales están demasiado acostumbrados a escribir para ellos mismos. En este caso, sin embargo, la apuesta era interesante. Encargar este proyecto a Joel Joan y Héctor Claramunt después del éxito de Escape Room es todo un acierto de los productores, a pesar de que, artísticamente no ha obtenido un resultado del todo redondo. El pare de la […]

“Suite TOC núm 6” és el nou projecte de Les Impuxibles. Es tracta d’una peça teatral que fusiona text, música, dansa, audiovisuals i llengua de signes. L’Ariadna i la Clara Peya, juntament amb la Judith Pujol i la María Velasco, signen aquesta peça sobre els col·lectius silenciats i els trastorns mentals. La simptomatologia del TOC (trastorn obsessiu compulsiu)(alteracions del lòbul frontal del cervell), és el tema central del muntatge, juntament amb el fet de com es senten les persones que tenen al seu costat. La Clara Peya fa onze anys va ser diagnosticada de TOC, la seva germana l’Ariadna ha estat sempre al seu costat donant-li suport. Una realitat personal que han volgut fer visible i compartint-la públicament, per tal […]

No vi la primera versión de Kràmpack, pero sí fui seguidora de Plats Bruts (¡Hace 20 años!) y, si una cosa está clara, es que esta vuelta a los escenarios de la obra escrita por Jordi Sánchez es un homenaje a los dos proyectos que lo catapultaron a él y a Joel Joan al éxito. Esta obra es como volver a ver al David y el Lopez de entonces, aquí Xavi y Pau, respectivamente. El texto fresco y divertido, se presenta como una buena manera de pasar un rato agradable en el teatro. Cuatro amigos que comparten piso y los enredos que se producen entre ellos, en la convivencia, pero también con la relación que tienen cada uno con el […]

Todos coincidimos a la hora de decir que hacer comedia es muy difícil, pero, ¿Cómo es que sigo escogiendo antes montajes que prometen «dramatismo intenso» creyendo que serán «propuestas más elaboradas» en lugar de una comedia? Hice esta reflexión a la hora de salir de ver El pare de la núvia. Fui consciente de como los prejuicios nos guían tanto en nuestra vida. Esta comedia alocada y divertida explica una historia que se va liando a lo largo de las dos horas y poco que dura el espectáculo, horas que, aunque parezca una causa para echarse atrás, pasan fluidas, puesto que la obra tiene un ritmo bastante dinámico gracias al factor sorpresa continuo que plantean Joel Joan i Hèctor Claramunt, […]

El pare de la núvia no és cap pèrdua de temps. Si és cert que la història no és gaire original, però la trama és simpàtica i té moments que sorprenen i et fan riure de valent. Sense spoilers, és una d’aquelles comèdies que amaguen sorpreses i que, per tant no es poden explicar del tot. Només us diré que un espectacle escrit pel Joel Joan no seria complet del tot sense un toc musical, i és MOLT BO (recordant el seu mític personatge d’en David a la sèrie Plata Bruts quan canta «This girl will be mine» per a lligar-se una noia en el capítol que van a la platja). Personalment vaig sortir del teatre molt contenta. El pare […]

Joel Joan y Hèctor Claramunt traen de la mano de Focus El Pare de la Núvia. Esta obra teatral es encabezada por la magnífica interpretación de Joan Pera. La obra muestra las 24 horas anteriores a la boda de Bernat i Meritxell, hija de Francesc Pujols-Pinyol, maestro en hacer galletas. Dicha propuesta es tan familiar que resulta todo un éxito, ya que consigue que el espectador disfrute de un rato entretenido y divertido. Los actores realizan una labor fantástica, la cual se encuentra complementada por una gran y sofisticada escenografía. Los efectos especiales lumínicos y sonoros también ayudan a reforzar la interpretación. Todo junto hace que sea una propuesta muy completa. Como conclusión, cabe destacar que es un espectáculo totalmente […]

Aquest projecte artístic amb veïns i veïnes dels barris de Santa Caterina, Sant Pere i la Ribera, està liderat per l’Antic Teatre des de fa més de cinc anys. Un projecte que consisteix en la realització de tallers de dansa i moviment dirigits a la gent gran i la presentació de mostres artístiques de forma regular durant l’any. El projecte també inclou diferents activitats per a fomentar la relació intergeneracional, entre els més majors i els més joves dels barris. Aquesta tercera exploració escènica de la Bellesa està conformada per uns relats encarnats que conviden a una presa de consciència col·lectiva sobre la manera en què les guerres i els feixismes esquincen les biografies i deixen una empremta inesborrable. Amb […]

Crec que tothom hauria d’anar a veure, com a mínim alguna vegada a la seva vida, un text clàssic escrit en vers. Fins hi tot penso que se l’hauria de declarar patrimoni cultural immaterial de la humanitat, primerament pel seu valor cultural i després per assegurar-ne la seva continuïtat i preservació. Per això és d’agrair que companyies com La Companyia del Vers Retrobat organitzi, amb la col·laboració d’Eòlia ESAD i del Teatre Eòlia, des de fa un any, el FESTIVAL DE TEATRE EN VERS DE BARCELONA, el FEST(I)VERS. Enguany les dues propostes que s’han programat són dos clàssics europeus, “TARTUF” (1964) de Jean-Baptiste Poquelin (Molière), i “MOLIÈRE” (1751) de Carlo Goldoni. La meva tria ha estat “Tartuf”, i l’he encertat […]

Ya hace un tiempo que tanto Mario Gas como Josep Maria Pou -juntos o por separado- están interesados en un teatro que apuesta por el pensamiento, por el discurso y las ideas. Probaron suerte con Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano y ahora lo hacen con este retrato de Cicerón, homenaje claro a su vida como político y a su oratoria. Es cierto que a pesar de recurrir a personajes de la antigüedad, actor y director son conscientes del reflejo que estas historias tienen en el momento político y social que nos toca vivir. De hecho, el texto de Ernesto Caballero elige muchas frases y arengas del filósofo que podrían haber sido pronunciadas a día de hoy. Un texto […]

Recuerdo cuando, de niña, iba a los columpios el domingo con la familia. También recuerdo cuando me llevaban a la biblioteca y cogía todos los libros que me dejaban llevarme para leer durante una semana. Todos los recuerdos que mantengo de mi infancia, en su mayoría, son buenos. Y es que así es el ser humano, afortunadamente, recopila y recuerda los buenos momentos para rememorarlos cuando se necesitan. De los recuerdos de Eduard va esta obra. El protagonista nos explica su infancia a través de los momentos vividos con su madre, desde su nacimiento hasta los momentos más complicados que le han tocado vivir. En pocas palabras, podríamos decir que el texto que nos presentan Mariona Castillo y Eloi Gómez, […]

Del cocktail de diversos estils musicals com els esclops d’Irlanda, del nord d’Anglaterra i Escòcia amb balls ètnics africans neix, vora el segle XIX, el claqué. Uns moviments amb el peu per acompanyar les cançons, i d’aquesta manera accentuar el ritme d’aquesta. Per altra banda, fa trenta anys va sorgir un estil de música marcat per l’ús d’un sintonitzador, d’un sampler, d’uns seqüenciadors, i òbviament, d’uns ordinadors; el que coneixem com a música electrònica. La companyia UNUM aconsegueix eliminar aquest lapsus del temps que separen el claqué i la música electrònica i crea un espectacle on es fusionen dolçament. Després de presenciar la carta de presentació del que serà la trobada, l’especatdor entra en un estat hipnòtic agradable que farà […]

Tot tornant del nostre viatge pel Perú i Bolívia, pràcticament sense treva, teníem una cita amb el Liceu, Giacomo Puccini i TURANDOT. Una òpera inclosa dins del nostre abonament i que havíem canviat de data per no perdre’ns aquesta nova producció del vídeo-creador català Franc Aleu. Amb aquesta producció el Liceu ha inaugurat la temporada 2019-2020 i celebra el 20è aniversari de la reconstrucció (un vídeo abans de la representació recorda l’incendi de l’any 1994). Vint anys enrere, el 7 d’octubre del 1999, “la princesa de gel” va ser l’encarregada de reinaugurar el Liceu. Franc Aleu (Barcelona 1966) va ser Premi Nacional de Cultura el 2012 a la categoria d’audiovisual. Format com a fotògraf de moda va començar la seva […]