Recomendaciones

Aquest diumenge passat vam tornar al TNC, a la Sala Gran, per veure LA RAMBLA DE LES FLORISTES, de Josep Maria de Sagarra, dirigida per Jordi Prat i Coll amb una extraordinària Rosa Boladeras en el paper de l’Antònia, el seu primer paper com a protagonista. Encara que és un text que comença a deixar notar el pas dels anys, no treu que sigui un retrat de la societat catalana a partir d’un dels seus símbols, la Rambla de les Floristes de Barcelona. Com comenta el seu director en el programa de mà, dins del seu gènere, és una obra perfecta. Amb una estructura narrativa rodona on tots els personatges estan ben dibuixats …. Ens hem centrat en trobar una […]

Límits ètics, límits socials, límits religiosos, límits biològics… tots aquests són algunes de les fronteres que creua l’eutanàsia. Un tema tan actual com el deixar-se morir, el fet de voler descansar en pau, sense patir, és el pal de paller del text de Marta Buchaca que mostra, fredament, comparant els humans i els animals. Una declaració banalitzadora de l’eutanàsia on una gossa i la mare del propietari (de la gossa) queden al mateix nivell. Marta Buchaca presenta a l’espectador un text rodó, amb intencions morals amagades, on els dos protagonistes tenen les seves manies i els seus «defectes» que queden en relleu al combatre el tema principal. La dinàmica de l’espectacle pren una velocitat de creuer i el ritme frenètic […]

Facu Díaz y Miguel Maldonado son dos humoristas que, en los últimos años, han alcanzado un éxito profesional destacado. Ya sea por las apariciones de ambos en Late Motiv de Andreu Buenafuente, tanto por apariciones en La Resistencia de David Broncano; o por las temporadas de su propio programa No te metas en política, ambos cómicos han llegado para quedarse en la escena del humor más actual. En este Nuevo Tour, la pareja de cómicos nos presenta un show más trabajado que su primera versión. Ya sin la presión de alejarse—o acercarse—al formato de su podcast (el cual ya terminó), la libertad de guion de este nuevo show es muy positiva. Sin embargo, tanto “Facu” como “Maltorres” vuelven a traer […]

Es muy interesante plantear textos y representaciones teatrales que traten acerca de la contemporaneidad más cruel del espectador para apelar a su reflexión posterior. Confrontar problemas actuales en escena, sobre todo cuando son controvertidos para la sociedad, es interesante y supone un ejercicio creativo muy valioso. En este caso, el texto de Pau Miró—quien también dirige la representación—plantea una situación en la que se refleja el auge de las ideologías de extrema derecha en una juventud individualista que deriva en acciones racistas, homófobas, machistas… Una historia real es una ficción de la realidad en la que un escritor reconocido—encarnado por Julio Manrique—ve su éxito profesional contra las cuerdas debido a un episodio de violencia racista protagonizado por su hijo. El […]

Assistim a una nova estrena aquesta setmana, aquest cop Rita de Marta Buchaca. Es va estrenar als Terrats de Coincidències amb molt èxit i com una de les obres de la temporada. I ara la tenim aquest començament de novembre a la Sala Beckett Rita és una obra que ens parla de la família, de la relació entre germans i la relació entre mare i fills. Amb petites escenes que duren pocs temps ens va explicant la relació entre dos germans, Toni i la Julia. En aquests curts ja ens diuen que la Julia no és capaç de prendre decisions, la delicada situació de la mare, la relació de parella de cada germà- I de mica en mica ens anem […]

Pere Riera ha escrito y dirigido una obra entrañable y es así porque aquellos que no han conocido el 600, que seguramente serán muchos, encontraran en ella muchos aspectos que les harán sonreír, llorar en algunos momentos y en otros, identificarse con algún personaje, pero siempre con un toque de ternura hacia todos ellos. Se trata de una obra sobre las relaciones familiares que son siempre, complicadas. En una hora y cuarenta y cinco minutos aflora todo aquello que de cerca o lejos hemos podido vivir: celos no confesados, secretos no desvelados, ausencias no aceptadas, roles auto-impuestos, reproches y culpas. Todo ello va saliendo y hacen del escenario un gran plató psicoanalítico en el que se descubren los mundos interiores […]

Rita es una obra que nos habla de la muerte, pero sobre todo del momento en que los hijos tienen que asumir que se tienen que hacer cargo de los padres. Es el momento de tomar decisiones, y los personajes de la obra tendrán que tomar unas cuántas para las que, seguramente, no estaban preparados. Curiosamente, Rita es una comedia, pero con un drama dentro. En este sentido, justo es decir que Marta Buchaca explora muy bien las contradicciones de los personajes -dos hermanos a punto de quedar huérfanos- y utiliza un curioso ingenio dramático que le sale clavado. Posiblemente es una de las piezas más redondas de la autora, a pesar de que pase como una exhalación y presente […]

Este es uno de aquellos montajes que sale de las entrañas, que te cae encima como una granizada por su visceralidad y su crudeza. El ejercicio de llevar nueve adolescentes chilenas encima de un escenario para explicar la vulneración de derechos que sufren en su país es realmente meritorio. Todo empezó hace unos años, cuando Marco Layera y Carolina de la Maza quisieron dar voz a las chicas de Chile y recogieron hasta 100 testimonios que después han servido para dar forma al espectáculo. A Paisajes para no colorear se habla de chicas marginadas por su opción sexual, de abusos machistas y violaciones, de niñas que son obligadas a ser madres, de violencia doméstica, de maltratos en centros de menores, […]

La escena teatral barcelonesa está llena de múltiples formas de vivir el teatro, de disciplinas diversas, de miradas diferentes … De todas las experiencias el espectador puede sacar un rédito y una riqueza. El teatro tiene eso, siempre aporta, porque está vivo, sucede ante tus ojos, al momento, en caliente. A la salida, puedes adoptar una postura de análisis: qué te ha gustado, qué cambiarías, que se puede mejorar, qué te ha decepcionado, qué te ha sorprendido … Con Rita, nada de esto sucede. No hace falta el análisis, porque es una sensación redonda. Si abres la mente y el corazón ante la escena, y más si la vives en primera fila (como la madre, Rita, figurada, que convive con […]

Aquesta és l’obra pòstuma de Mercè Rodoreda (Barcelona 1908 – Girona 1983) adaptada i dirigida per Joan Ollé. Considerada com el gran testament literari de l’autora, és una obra que no té res a veure amb els relats costumistes als quals en tenia acostumats com «Aloma», «La Plaça del Diamant» o «Mirall trencat». LA MORT I LA PRIMAVERA vol ser una al·legoria contra l’autoritarisme, la manca de llibertat i la violència totalitària, localitzada narrativament en una petita comunitat muntanyenca ubicada en un temps i en espai indeterminat. Un petit poble sense escola ni església però amb un riu que el travessa per sota, on els seus habitants es regeixen per lleis terribles que ens podrien recordar societats primitives. Malauradament hem […]

Aquesta setmana s’ha estrenat, al Teatre Goya, LA DONA DEL 600, la primera coproducció entre Bitó i Minoria Absoluta, escrita i dirigida per Pere Riera. Nosaltres vam anar ahir dia 1 de Novembre amb un teatre ple de gom a gom … quin goig !!! LA DONA DEL 600 és la història d’una família al voltant d’un cotxe, el SEAT 600, un cotxe que per a moltes famílies va ser molt més que un mitjà de transport i va ser incorporat en el si familiar com un membre més. Un cotxe que va marcar tota una generació per ser un dels primers vehicles a l’abast de la classe treballadora a Espanya i que va canviar la manera de viatjar de […]

Ens parla de la relació que es crea entre pare i fill arran de la mort de la mare. Mentres que el pare es refugia en escriure un nou llibre, el fill expressa el seu dolor amb actes violents i més a prop de l’ultradreta. Tot i que sembla que el fil anirà per aquest camí (el costat fosc de l’ultradreta) va en la relació entre pare i fill. La part inicial de l’obra m’ha agradat, la definició dels personatges principals. Veure com el pare es refugia en escriure un llibre (autobiogràfic i a la vegada explicant les interioritats de la família) i el fill amb un camí que sembla que vagi cap a la autodestrucció i l’ultradreta. Una pena […]

Joan Pera torna a la que ha estat casa seva durant molt de temps, lloc a on, entre molts d’altres, ha tingut tants èxits com per arrossegar i fidelitzar a molts espectadors que l’han seguit durant part de tots els anys que porta sobre els escenaris. En aquesta ocasió, novament encarna a un tipus de personatge que se’l fa seu, tornant a mostrar una barreja d’aquell personatge que s’ha anat creant al voltant de l’actor al llarg de la seva trajectòria i un de nou que és el que ens ocupa. En aquest sentit, no hi ha dubte que l’espectador trobarà allò que espera i l’actor no decebrà als seus seguidors. Malgrat que el títol pugui recordar a pel·lícules vistes […]

Una història sobre una història, sobre una història. Carlos Galdani agafa la vida privada de Molière per crear una història biogràfica sobre la representació del Tartuf i el projecte de casament amb Isabelle. Una història amb molt d’humor, no només pels actes, sinó pels personatges que la conflueixen. I l’humor no és un fet gratuït, ens fa reflexionar sobre les dinàmiques de l’home i les seves solucions. Des de fa uns anys, cada cop trobem menys persones dalt dels escenaris, és rar trobar nou actors per la representació d’una obra, i més a un teatre petit com l’Eòlia. És cert que quan es donen aquestes situacions van acompanyats de la representació d’un clàssic. Pot ser, perquè en aquells moments el […]

Mario Gas vuelve a recurrir a un personaje histórico representado por Josep Maria Pou para poner en escena reflexiones filosóficas tan arraigadas y universales que a pesar de su remoto origen siguen llenas de significado y utilidad en la actualidad. Ya lo hizo con Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano y ahora lo hace con la figura de Cicerón, el orador romano reconocido por la defensa de los valores de la República y ferviente detractor de Julio César. La propuesta juega con una doble capa narrativa, combinando la narración de la historia de Cicerón a través de unos personajes que lo investigan en la actualidad con la representación de los personajes históricos. La parte narrativa es la que mayor […]