Assistim a una nova estrena aquesta setmana, aquest cop Rita de Marta Buchaca. Es va estrenar als Terrats de Coincidències amb molt èxit i com una de les obres de la temporada. I ara la tenim aquest començament de novembre a la Sala Beckett
Rita és una obra que ens parla de la família, de la relació entre germans i la relació entre mare i fills. Amb petites escenes que duren pocs temps ens va explicant la relació entre dos germans, Toni i la Julia. En aquests curts ja ens diuen que la Julia no és capaç de prendre decisions, la delicada situació de la mare, la relació de parella de cada germà- I de mica en mica ens anem situant en la vida de tots dos.
A partir d’un fet puntual que descobrirem en pocs minuts i després dels somriures inicials, ens veiem que han de prendre una nova decisió com és decidir que fem amb la mare que té Alzheimer.
Parla amb una mica d’humor de l’eutanàsia, de la mort. I ens fa riure i emocionar en parts iguals. Parlem sense embuts de l’eutanàsia, amb la finalitat d’evitar un patiment insuportable a la persona. Sempre hi ha un vincle directe i a la vegada immediat entre l’acció i el sentiment.
Tant el David Bagés com Anna Moliner estan fenomenals. He pogut riure i plorar amb ells en aquests 80 minuts o 90 minuts que dura l’obra. M’han fet riure i emocionar com poques vegades.
Tal com vaig dir al sortir de la Sala Beckett, poseu-vos les piles i aneu a veure-la sense cap mena de dubte. I si voleu veure tota la meva opinió sobre Rita, la podeu veure a l’enlaç