Una història sobre una història, sobre una història. Carlos Galdani agafa la vida privada de Molière per crear una història biogràfica sobre la representació del Tartuf i el projecte de casament amb Isabelle.
Una història amb molt d’humor, no només pels actes, sinó pels personatges que la conflueixen. I l’humor no és un fet gratuït, ens fa reflexionar sobre les dinàmiques de l’home i les seves solucions.
Des de fa uns anys, cada cop trobem menys persones dalt dels escenaris, és rar trobar nou actors per la representació d’una obra, i més a un teatre petit com l’Eòlia. És cert que quan es donen aquestes situacions van acompanyats de la representació d’un clàssic. Pot ser, perquè en aquells moments el teatre tenia un valor que deixava de banda la preocupació dels sous.
Nou actors, d’un gran rang d’edat, fan una molt bona execució, un bon recital de versos. Una companyia que s’encarrega a donar vida al vers en temps digitals, un festival de teatre que hauria de tenir molt més ressò, un punt de trobada per descobrir, conèixer i profunditzar.
Tots venim dels clàssics.