Recomendaciones

Els personatges de «Terra baixa. Reconstrucció d’un crim» es converteixen en universals, símbols del bé i del mal, de l’amor i de l’odi, inherents a la humanitat, amb l’obra que signa Pablo Ley amb direcció de Carme Portaceli. El Sebastià (representat per un Eduard Farelo explosiu) podria ser el senyor feudal de l’edat mitjana i també el dictador més actual que ha encès Europa en una guerra, mentre que en Manelic (un Borja Espinosa de premi) és la persona amb valors i honesta, amb ella mateixa i amb els altres. Aconseguir que els protagonistes de «Terra baixa» vagin més enllà de l’acció de l’obra original és l’encert d’aquesta nova interpretació de l’obra. Per continuar, el fet que en el mateix […]

Un dels tòpics més populars durant el segle XVII va ser el de les Vanitas. Una corrent estilística que es nodria, principalment, de natures mortes que recordava la brevetat de la vida i els plaers mundans. El terme sorgí a partir d’una cita de l’Eclesiastès: «Vanitas vanitatum, et omnia vanitas» (traduït com «Vanitat de vanitats, i tot és vanitat»), i és que tant al segle XVII com ara, com possiblement a qualsevol època de la civilització humana: Tot és vanitat! I és que tot és vanitat perquè, sovint, la vida és massa breu. I és per a això que tots ens permetem el luxe d’esclafar als nostres més directes competidors, per a un temporal moment de plaer abans que la […]

Para las nuevas generaciones el nombre de Buffalo Bill ya dice bien poca cosa, y en algunos casos quizás ninguna. Durante todo el siglo XX, sin embargo, fue un referente de masculinidad y también una síntesis de lo que suponía el far west y los valores de los Estados Unidos. La obra se pasa un buen rato explicando todo esto –es curioso la cantidad de cosas que hay que explicar actualmente cuando se habla de alguna referencia un poco antigua-, para pasar después a centrarse en la visita del cowboy norteamericano en Barcelona. El 18 de diciembre del 1889, el legendario personaje llegó con toda su troupe para representar una especie de espectáculo circense en el que reproducía las batallas […]

Diguem-ho sense embuts: La Calòrica és sinònim de bon teatre. Així que si encara no havíeu vist «Els ocells», el Teatre Poliorama l’ha programat els dilluns perquè l’obra creada per la companyia el 2018, basada en un text de l’escriptor grec Aristòfanes, el qual la va estrenar el 414 aC, arribi a més espectadors. Amb les dates a la mà, comença la primera clau de l’èxit de l’obra. 2.500 anys després, la sàtira política que l’escriptor Aristòfanes va escriure és d’actualitat. És clar que La Companyia l’ha reinterpreda, amb un text col·lectiu com asseguren, però l’essència és la mateixa. El públic riu constantment pels diàlegs enginyosos, protagonitzats per una democràcia agònica, un capitalisme que només volia ser capitalisme (que no […]

Loop és un homenatge al món del teatre, als artistes i als tècnics; a tots aquells que munten i desmunten, a tots aquells que treballen entre bambolines, a tots aquells que hi són, però que el públic no veu. A Loop, la cia Aracaladanza converteix en protagonistes a l’escenari, als elements escènics (focus, el teló, bambolines, caixes metàl·liques, cintes de marcar, terres…) i a tots aquells que hi treballen (artistes, tècnics, regidor, maquinistes…) Loop es va estrenar el 4 de febrer de 2022 als Teatres del Canal (Madrid), i ha estat guardonada amb el Premi Feten 2022 al millor espectacle de dansa. Carolina Arija, Jorge Brea, Raquel de la Plaza, Jonatan de Luis, Aleix Rodríguez i Jimena Trueba són els […]

Uppgivenhet podría ser la prima hermana de aquel Síndrome de gel que Clàudia Cedó estrenó el abril del año pasado. Es curioso que dos obras de texto catalanas hablen casi a la vez de un tema social circunscrito en principio a Suecia, a pesar de que la cuestión es tan preocupante que entendemos el interés y también la coincidencia. Sea como sea, las historias de Cedó y de Daniel J.Meyer transitan caminos diferentes. Si la primera se centraba en las consecuencias y en todo lo que rodeaba el problema de dos hermanas, la segunda lo enfrenta de mucho antes y nos coloca como testigos directos de lo que ocurre en un centro de inclusión. Además, las relaciones entre Tarik, Ivan […]

Henrik Ibsen fue uno de los dramaturgos más influyentes de la historia, porque instauró un realismo, a finales del siglo XIX, que dio la vuelta completamente a las reglas del teatro del momento. Huyendo de la distracción, de los cuentos o de la fantasía, introdujo al espectador en medio de escenas cotidianas de gente corriente, allí donde se guardan los grandes secretos. Y desde ahí lo acababa cuestionando todo. Sus diálogos, vigentes todavía, son desgarradores y se tiene un cuidado meticuloso de cada detalle. Àlex Rigola juega con el carácter del texto de una de las obras más célebres del director, poeta y dramaturgo noruego, Hedda Gabler, para ofrecer una adaptación libre que desnuda y pone en el escaparate el […]

Benvinguts a La Quarta dimensió. Així és com es titulen­ – sense que ningú sàpiga ben bé el perquè – el conjunt de 17 poemes teatralitzats que donen veu a personatges de la mitología grega que l’autor grec Iannos Ritsos ens va deixar com herència. No és el primer cop que es representa un d’aquests poemes – i de ben segur que arribaran més especitacles – però en tot cas, ara tenim l’ocasió de veure Agamèmnon. De les històries d’Homer ens arriba un Agamèmnon despota, ambiciós i sense escrúpols però aquí, Ritsos ens el presenta com algú més reflexiu, més considerat, més humà. Un despota humà, sí, que arriba de la guerra de Troia per dirigir-se a la seva dona […]

Quan un llegeix la sinopsi de El pare es pensa que es trobarà amb una escena quotidiana on una família ha de junyir amb la malaltia degenerativa d’Alzheimer. I sí ….però no. La quotidianitat a la que sovint ens enfrontem en aquestes situacions està renyida amb la realitat que pateix el malalt. Florian Zeller, el creador de la història, va més enllà i ens presenta una realitat distorsionada, un enfoc diferent del dia a dia que ens fa furgar amb els ulls del malalt. El enfoc és brillant. L’ escenari es converteix en un vaivé de cares desconegudes dins un entorn d’intimitat que tot i la tendresa que se’n desplega també espanta… i fa mal. El mateix malalt, des de […]

Crystal és l’última creació de la companyia canadenca Cirque du Soleil, fundada per Gilles Ste-Croix l’any 1980, pionera en les arts circenses lliure d’animals, amb una posada en escena espectacular, un vestuari molt llampant, i d’un nivell artístic i tècnic altíssim. Crystal és el 42è espectacle del Cirque du Soleil i el primer que han fet sobre gel. Es tracta d’un espectacle del tot innovador que fusiona diferents disciplines, com circ, dansa, patinatge sobre gel (sincronitzat, figures lliures, acrobàtic), interpretació, projeccions visuals (trucs i efectes visuals) i música. Fins a set disciplines circenses es poden veure en aquest espectacle: trapezi, corretges aèries, malabars, acrobàcies, equilibri, banquine, pals pendulars (una primícia en el Cirque du Soleil que combina el treball de […]

Barbarie y sin sentido, dos conceptos que pueden definir cualquier guerra. Conflictos armados provocados y decididos por personas que no tienen nada que perder y padecidos por civiles y población vulnerable. Las víctimas reales, aquellas olvidadas por la sociedad son las que soportan durante semanas, meses y años bombardeos, tiros, sitios, hambre, miedo, tristeza y soledad. Y nada puede explicar permitir que vivan eso. Marie Colvin fue una corresponsal de guerra que cubrió numerosos conflictos armados en Oriente Medio, Balcanes, Chechenia, Timor Oriental, Sierra Leone, Zimbabue o Sri Lanka des de los años 80. En esta obra, Laura Aubert se poden en su piel para explicar al público su historia, como se convirtió en corresponsal y cuán fue su motivación […]

“La bufanda” es la demostración que la combinación de danza y teatro, cuerpo y voz se complementan de tal manera que la historia adquiere otra dimensión, más real, más cercana y también más profunda. La idea y la interpretación son de Oriol Roca. La bufanda es un elemento que nos abriga y conforta pero también nos puede ahogar y destruir. Es un bonito símbolo del amor. Oriol Roca habla con los ojos, con los pies, con todo el cuerpo y nos habla de una historia, de su historia, de encuentros y pérdidas, de amores y olvidos. Es la expresión de los sentimientos, de la emoción, de la sorpresa, del dolor y del sufrimiento. Todo ello tejido con un sentido muy […]

Fofito, el mític pallasso de la tele torna al circ i, aquest cop, ho fa acompanyat del clown Mónica Aragón. El duo pare i filla ens presenta «Viva el circo» un espectacle de circ clàssic. L’estructura de l’espectacle és senzilla, s’alterna entre gags còmics i números de diverses disciplines. Trobareu des de malabaristes fins a acròbates penjats de teles, passant per un artista sobre una bicicleta minúscula. Tot i ser números curts, es nota que estan molt pensats, curosos amb cada detall, i que requereixen una gran dedicació per la dificultat de cada un. M’agradaria destacar en especial el número de «pole dance» que ens ofereix una aposta molt arriscada, però molt ben defensada. Una execució excel·lent. El mític Fofito […]

¿Qué mejor que sentarse en un teatro y empezar con una buena terapia? Emmarts es una obra de comedia, dirigida por Dani Rebollo y de autoría por Joaquim Bundó que trata de 3 historias, 3 madres y muchos problemas. Una obra con un guion muy fresco, energético y muy divertido para pasar un buen rato. Una obra que dura 75 minutos y te hace perder la noción del tiempo. Los intérpretes Daniel Bayona, Jose Sanz, Albert Ferré y Laia López están fantásticos, con muchos cambios de personajes y estereotipos. La Sala Ars es una sala pequeñita y acogedora que te hace sentirte muy cerca de la obra. Fácil, divertida y entretenida es la mejor definición de esta pieza teatral.

Va ser a mitjans de la dècada dels vuitanta quan el còmic de superherois, com a tal, estava de capa caiguda. Havia deixat de ser quelcom democràtic per a esdevenir quelcom per als mal anomenats friquis i els nens. Les històries no deixaven de ser revisions infantilitzades de les històries de sempre amb una gran sobredosi de malles grogues. Ara bé, des del còmic underground del gènere, esdevenien canvis, com unes primerenques Teenage Mutant Ninja Turtles plenes d’angst adolescent, ràbia contra un món que era incapaç de comprendre-les i sang, molta sang. Això va ser analitzat també per les majors del còmic en aquell moment, però principalment per DC Comics, que va donar una petita sèrie de quatre números a […]