Recomendaciones

«Amèrica» denuncia el microracisme diari i el racisme a l’engròs. Ho fa amb excel·lència, amb una bona posada en escena, senzilla fins i tot, perquè gairebé tot passa al voltant d’una taula. El millor de l’obra és que els diàlegs i les situacions que s’hi representen són versemblants, molt versemblants. Hi poso exemples: la mare (representada per Mireia Aixalà), una de les protagonistes, parla en castellà a la xicota del fill (representada per Tamara Ndong) el primer dia que la coneix, perquè és negra. Els catalans pensem que ho fem per ajudar-los, perquè ens entenguin, o això ens hem volgut creure, però el cas és un microracisme, el senyal que marquem aquelles persones d’una altra manera. Per continuar, el racisme […]

Hi ha cap tema més absolutament transversal en la creació artística que l’amor? Busqueu, i si cap tema l’iguala, us convido a una cervesa. La passió de l’enamorament en totes les seves fases, des de les papallones a l’estòmac durant el flirteig fins el pes oceànic de l’amor de llarga durada, o la turment del desamor, han estat una font inesgotable d’inspiració per a artistes des de l’inici dels temps. El polifacètic i mediàtic José Corbacho i el no menys polifacètic i mediàtoc divulgador musical Ramon Gener (artífex de l’èxit de formats com Òpera en texans i This is art) reuneixen en escena a l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) i una banda de rock per endinsar-se en un espectacular viatge […]

Cruz de navajas va més enllà del que podria ser un tribut, es tracta d’un espectacle que combina talent musical, tecnologia i entreteniment. L’espectacle, que dura unes tres hores comptant l’entremig, està dinamitzat per un presentador que interactua amb el públic i ens ofereix diversos gags humorístics. Així i tot, no consta de cap línia argumental, més aviat, cada número és un petit espectacle amb la seva pròpia narrativa. La tecnologia té una gran presència en el muntatge. Col·locades al final de l’escenari, trobem unes grans pantalles led que també s’utilitzaran com a transparències per descobrir que hi ha darrere l’escenari. Han aconseguit crear una atmosfera única per cada cançó, mostrant unes imatges d’alta qualitat que ens transportaran a diversos […]

¡Guau, guau, guau! Como alguien que de pequeño detestaba leer (no, en cambio, el cine) y que adquirió el hábito lector gracias a La historia interminable (entre otros libros), puedo asegurar que estamos ante uno de los mejores espectáculos que he disfrutado. Parecía una labor imposible recrear un universo tan vasto, variopinto y colorido como el de Fantasía y, sin embargo, se logra (superando cualquier expectativa) gracias a una potente e imaginativa arquitectura escenográfica. Los numerosísimos cambios de escenario que se producen dentro de Fantasía y las transiciones entre el mundo real y el imaginario están resueltas con gran genialidad y precisión. No podía ser de otra manera, teniendo en cuenta que detrás está el productor Darío Regattieri (encargado del […]

Es la primera vez que Dagoll Dagom presentaba una obra familiar. Con un texto de Marc Artigau, la dramaturgia compartida con Anna Rosa Cisquella y David Pintó no podia fallar. Hace un año que la estrenaron y no es de extrañar que la repongan. Auguro un “lleno” durante las fiestas navideñas. Las canciones son de Dàmaris Gelabert y la dirección de la Cisquella. El reparto es la guinda del pastel. A Alba Florejacs la vimos en “La salsa” y me maravilló la capacidad de cambiar de personaje en pocos minutos. En esta ocasión es una madre que teletrabaja. Tiene un “momentazo” de crisis espectacular con los hijos que seguramente a muchos espectadores les resultará familiar. De Albert Triola sólo podemos […]

Los errores y los crímenes cometidos por los antepasados se arrastran a lo largo de los años y aunque se quieran esconder, las culpas y las vergüenzas explotan en un momento dado afectando la vida y las relaciones de los descendientes. Boulem Sansal, el famoso escritor argelino, en su novela “La aldea del alemán o el diario de los hermanos Schiller” habla del comandante de un campo de exterminio nazi refugiado en Argelia después de la segunda guerra mundial que hizo creer a sus hijos que había sido un defensor de la libertad de Argelia. La vergüenza, la rabia y el sentimiento de culpa destruye al hijo que investiga y descubre la verdad. No es el caso de Joan Carreras […]

La infanticida és el monòleg teatral amb què Caterina Albert (L’Escala, 1869-1966) va guanyar els Jocs Florals d’Olot l’any 1898. Pel segle i escaig que ens separa d’aquell moment, és molt de valorar que l’adaptació i la dramatúrgia que n’ha fet Marc Rosich mantinguin l’aura del text original. Més encara quan la peça s’ha convertit en una òpera electrònica amb composició musical de Clara Peya, que, lluny d’abstreure’ns del drama, ens acosta al patiment de la protagonista d’una manera original però autèntica. Neus Pàmies interpreta Nela, una dona enclaustrada en un espai indeterminat per haver matat la seva criatura. Atès que el títol ja ens revela el tema l’argument, la riquesa de l’espectacle rau en el fet de resseguir el […]

Alberto San Juan, que acaba de protagonizar el último film de Álex de la Iglesia, El cuarto pasajero, se lanza a adaptar la reivindicativa (y, en mi humilde opinión, algo sobrevalorada) novela antisistema de la granadina Cristina Morales, por la que fue galardonada con el Premio Herralde de Novela 2018 y el Premio Nacional de Narrativa 2019. En ella se nos cuenta la historia de cuatro mujeres (Nati, Patri, Marga y Àngels) con diversos grados de diversidad funcional, que se atreven a alzar su voz contra una sociedad que las oprime por momentos, a veces (creo yo) por un profundo desconocimiento de esa realidad. La obra de teatro aparece en el mismo año en que se adapta en formato serie […]

Desde ya hace unos cuántos años, el nombre de Sergi Pompermayer se ha asociado a la ficción televisiva (Porca Miseria, La Riera) y especialmente a la comedia de situación (Plats Bruts, Jet Lag, Lo Cartanyà, La Sagrada Familia, etc.) No hay que olvidar, sin embargo, que su irrupción en el mundo del teatro empieza en 1997 con Zowie, que obtiene un gran reconocimiento. Después vendrían Refugiats, New Order, Sacrifici o Blues, entre otras muchas. Incluso lo hemos visto últimamente como director de algunas piezas de proximidad a la Sala Fènix. Con todo este repaso encima de la mesa, quizás podríamos decir que Amèrica es uno de sus proyectos más ambiciosos y exitosos. Es una obra con las costuras de grandes […]

El de “els catalans a Cuba” no ha estat un tema massa tractat pel teatre català al segle XXI, o més ben dit, no ho ha fet posant el focus on l’ha posat Sergi Pompermayer a aquesta Amèrica abassegadora que ens retorna el reflex terrible de 150 anys d’història que hem esquivat amb tanta habilitat com poca vergonya. El text s’allunya de la romantització interessada que s’ha fet de la participació catalana en l’explotació de la població negra americana al segle XIX per a posar en dubte el relat oficial almivarat que, amb els anys, ha esdevingut estructural i anquilosat en una societat desmemoriada que no ha pogut o no ha volgut saber l’origen dels fonaments del seu benestar. Pompermayer […]

Amèrica, de Sergi Pompermeyer i dirección de Julio Manrique, es una brillante reflexión sobre el pasado esclavista de Catalunya. Una familia se reúne para celebrar la Diada y el cumpleaños de su hijo cuando éste se presenta con su pareja negra. A partir de aquí, la obra transcurre en dos líneas temporales; la contemporánea y la Cuba del siglo XIX. La línea contemporánea arranca como una comedia llena de sarcasmo y diálogos ácidos. Siguiendo el tono de series como Succession o The White Lotus, donde los privilegios de los personajes sirven como punto de partida para una comedia que se ríe de lo miserables que pueden llegar a ser los más poderosos. No obstante, el drama asoma conforme destapamos el […]

Una de les primeres cançons del quartet de Post-Punk gallec Triangulo de Amor Bizarro (Homenatge a la banda també d’origen Post-Punk i després del Technopop New Order) s’anomenava El fantasma de la Transición. Aquesta ens deia: «Todos quieren / Quieren que salga de una vez / Como si fuese la primera vez». Després de la mort al llit del dictador, era tal l’anhel d’arribar a La Transició democràtica que es van transgredir certes línies vermelles que potser altres nounates democràcies no haguessin permès pas. Però és potser el tarannà ibèric, potser per conveniència o per evitar més vessaments de sang, els que van permetre que, una vegada més, manessin els de sempre. Fent veure que des de sempre havien estat […]

La història del tràfic d’esclaus amb la que es van enriquir grans famílies de la burgesia catalanes, de mica en mica, va sortint a la llum. A principis del segle XIX molts catalans van emigrar a les co­lònies espanyoles de Cuba, Puer­to Rico i Uruguai. Van aconseguir grans riqueses i van tornar a Catalunya per mostrar que la seva aventura americana havia estat tot un èxit. Es van construir cases luxoses i jardins exòtics. La majoria d’aquests municipis indians estan situats a la costa de Catalunya (Canet de Mar, Tossa de Mar, El Masnou, Vilassar de Mar, Sant Pol de Mar, Lloret de Mar, Blanes, Arenys de Mar…) tot i que també n’hi ha a l’interior, com a Sant Andreu […]

El pasado es lo que ha construido nuestro presente. Las decisiones, las actitudes, los negocios que se hicieron han acontecido en todo lo que hoy día nos rodea. Quizás no podemos asumir la culpa de algunos de los actos cometidos en nombre del progreso y la libertad, pero sí podemos trabajar para no olvidarlo y que se conozcan todos los hechos -incluso los más deplorables- para saber de dónde venimos y que eso cree una consciencia colectiva. Esta obra presenta una asignatura pendiente, nos trae un texto que habla sobre la herencia esclavista catalana silenciada, sin trapujos y haciendo reflexiones desgarradoras. Parte de una familia burguesa catalana que tiene en sus establos el horror del tráfico de personas, un pasado […]

Cançons que acaben en fade out, espectacle guanyador de la Beca Odisseu 2022, neix d’una idea original de Salvador S. Sánchez, creada i interpretada per ell mateix, amb Cinta Moreno i Joel Moreno Codinachs. Sota la direcció de Rocío Manzano, aquest muntatge analitza el paper d’algunes de les veus més reivindicatives del feminisme i del colectiu LGTBI+ com Rocío Jurado, María Jiménez i Mari Trini entre moltes que no han passat a la història, ni han estat reconegudes de la mateixa manera que ho han estat el grup Mecano o la cantant Alaska. Totes elles han esdevingut icones LGTBI per diferents motius. Aquestes figures de la cançó popular, la copla, la balada romàntica i la cançó d’autor, són les que […]