Doble experiment doblement interessant

Alice Birch és una premiada dramaturga anglesa, especialment reconeguda com a guionista de la sèrie Succession (HBO). L’any 2019, va escriure [BLANK], una obra formada per cent escenes argumentalment independents. Totes elles tracten temes com l’abús, l’addicció, el maltractament… però també la cerca d’identitat, la tendresa, l’humor i l’amor. Escenes on s’hi pot apreciar la influència de Caryl Churchill, no només en l’exploració de la violència a la vida quotidiana com a comportament normalitzat d’una societat disfuncional, sinó també en l’experimentació i el joc amb el llenguatge i l’estructura dramàtica.

La idea darrera de [BLANK] és que cada director esculli les escenes que més li toquin, que més li agradin, ordenant-les i barrejant-les com més li plagui. Un repte que el Teatre Tantarantana i el Centre de les Arts Lliures han assumit amb enginy i originalitat, repartint-ne una selecció d’aquestes escenes en dues obres que es representen paral·lelament a La Seca —on només apareixen els personatges adults de l’obra— i al Tantarantana —on hi apareixen els personatges adolescents (al text original tots els personatges són anònims i només es diferencia entre “adults” i “joves”). S’aposta, d’aquesta manera, per un doble experiment doblement interessant: el dramatúrgic i l’escènic.

Un dels problemes de la proposta és que pesa en el moment d’aixecar el vol. Es tracta de dues obres amb les quals costa establir una connexió intensa ja que ni personatges ni conflictes perduren en el temps. No existeix una continuïtat argumental, fet que fa difícil implicar-se o desenvolupar una empatia de llarga distància amb la història perquè no hi ha una història, sinó moltes, connectades per uns conflictes comuns i un llenguatge dramatúrgic singular i excitant.

És, curiosament, en el treball actoral, on la proposta aconsegueix més alçada. Adults i joves ofereixen una feina excel·lent, ben dirigits per Roberto Romei i Marc Chornet, que han sabut traslladar els conflictes i les particularitats de l’obra original a uns personatges que desprenen molta química, que gaudeixen del que fan i que acaben sent el més interessant d’una aposta diferent, original, singular, que s’agraeix i que val molt la pena.