Recomendaciones

És imprescindible seguir posant en valor, i no deixar de fer-ho, la labor que la Badabadoc duu a terme a Barcelona. Des de la seva creació ha esdevingut un canal per a portar-nos teatre argentí rellevant que, d’altra manera, romandria invisible per als espectadors catalans. Aquest cop, des del Teatro Moscú de Buenos Aires arriba un text de Lisandro Panelas, interpretat per ell mateix i dirigit per Ana Scannapieco. El tipo és teatre unipersonal, amb un personatge sobre l’escenari que al llarg de gairebé una hora mirarà de fer memòria per a explicar-nos una història (la seva) d’amor, d’obsessió en què hi acabarà aflorant el masclisme soterrat i incrustat al comportament de tants homes. El text és un exemple de […]

«Cartes d’amor» és això. Un títol que ho diu tot. Res a amagar, tot exposat. Són cartes que s’escriuen des del cor, des de la sinceritat. L’Andrew i la Melissa s’escriuen anys i anys. Començant per al moment que un no sap com gestionar les emocions i les relacions, fins que els anys han passat i els llaços són més forts i sincers que mai. «Cartes d’amor» és la biografia de dues persones que la vida els porta per camins totalment oposats al que el destí els preparava quan eren petits i començaven a cartejar-se. És una evolució vital amb un registre totalment contrari al que estem acostumats a veure i sentir. A través d’escrits, però amb mirades i interlocucions […]

Es un texto del guionista y dramaturgo Anthony McCarten “The Pope” que fue llevada al cine por Fernando Meirelles (2019) con el título “The Two Popes”. Son muy escasas por no decir nulas, las obras de teatro que tratan de política eclesiástica. Es un mundo muy cerrado al que no se puede acceder fácilmente. Sin poder evitarlo nos remontamos a siglos atrás para adentrarnos en las profundidades pontificias más oscuras y las guerras en las que se enzarzó la Iglesia para defender su inmutable e inviolable manera de pensar. Por eso creo en el interés que despertará este diálogo entre los últimos dos Papas en vida, uno de los cuales, Benedicto XVI renunció al papado, lo cual sorprendió mucho ya […]

Fins no fa gaire, en uns temps en el que no tots els ciutadans portaven Internet a la seva butxaca, era habitual trobar-se amb homes d’una edat -relativament- avançada que portaven amb ells vells transistors en els quals sintonitzaven emissores on era habitual escoltar a la Concha Piquer, Juanita Reina o la gran Sara Montiel. Per a nosaltres, aquesta trobada sovint esdevenia com una mena de retrobament amb un membre oblidat de la nostra família, com un avi o tiet llunyà, que feia ja massa anys que havia fet les maletes i s’havia vingut cap aquí, però que encara enyorava la terra que l’havia vist nèixer i escoltava amb delit una música que li transportava a altres temps en els […]

L’espectacle We són dues peces de dansa individuals però amb un lligam entre elles. Per un costat tenim Wiwbak, un sol interpretat pel coreògraf i ballarí valencià Kiko López i una segona peça Etéreas, interpretada per tres ballarines (Anna Asensio, Esther Calderón i Miriam Salvador) Wiwbak és una fusió entre teatre gestual, clown, dansa urbana i dansa contemporània. En aquesta peça descobrim a un personatge solitari, fràgil, vulnerable, que a través del joc descobreix la bellesa del seu jo interior. A través de la seva mirada descobrirem el nen que hi ha dins seu. Mitjançant la pantalla d’un llum, amb el que juga i experimenta, apareix el seu altre jo interior. Wiwbak és una peça que desperta tendresa. És un […]

Chejov estrenó “Las tres hermanas” en 1901. En la Rusia prerrevolucionaria y en un pueblo de provincias, la familia Prozorov recibe habitualmente a los militares destacados en este lugar lleno de aburrimiento y nostalgia y cuyos personajes desean marcharse a un lugar mejor. Como dice Irina en un momento de la obra, “la vida nos ha ido ahogando como las malas hierbas”. Moscú es el sueño insatisfecho de muchas frustraciones. Tuve ocasión de ver esta obra la temporada pasada bajo la dirección de Julio Manrique con un gran despliegue de medios y todos los personajes al completo. Asistimos ahora a una muestra minimalista reescrita por Sanchís Sinisterra y dirigida per Raimon Molins. Es una pieza deliciosa que con el título […]

Ja és habitual que cada any La Roda ens sorprengui amb un nou espectacle. Amb la seva essència, amb la seva manera de fer, amb la seva proximitat… Ara feia cinc anys que no ens delectava amb una collita pròpia. I quina millor manera de fer-ho que en plena celebració de Tot Sants. La Roda ens té acostumats al fet que en cada espectacle que estrenen es parlin de valors i sentiments. I fer-ho d’una manera ben clara per tal que el missatge arribi als seus espectadors preferits: els nens. «El Joan sense por i la casa encantada» no és menys i ens parla de la por, la valentia, l’experiència i la unitat familiar. El nou espectacle de La Roda […]

La Roda Produccions porta En Joan sense por i la casa encantada al SAT (Sant Andreu Teatre). Es tracta d’un espectacle musical dirigit per Dani Cherta inspirat en alguns clàssics de Broadway com Rocky Horror Picture Show, La Família Addams i Beetlejuice, però adaptat al públic familiar i amb un context més actual. Amb música de Keco Pujol i direcció musical de Manel Garcia. Funky, rock, rap, reguetton… són alguns dels estils que escoltarem al llarg del musical. L’escenografia de Guillem Martí és realment espectacular i guarda un munt de sorpreses. El vestuari d’Antonio Harillo està confeccionat amb robes vistoses, de colors vius, llampants i cridaners; els dissenys són espectaculars tal com és habitual en totes les seves produccions. Les […]

«Golfus de Roma» et fa reconciliar amb la vida. En un temps en què els musicals, a Barcelona, sembla que només poden ser musicals si es fan en castellà, «Golfus de Roma» avança per l’esquerra amb embranzida i amb excel·lència. Des que s’entra al teatre, des del mateix vestíbul, comença el viatge a la ficció. Uns pallassos divertits t’acompanyen i et fan passar aquells minuts tedis d’abans de començar la funció. L’espectacle de les cadires inicial no és nou (el mestre Tortell Poltrona hi té el cum laude) però no per això deixa de ser atractiu. I tot seguit comença l’obra, en què la majoria d’actors toquen un instrument musical. I aquesta última frase la repeteixo: els actors toquen instruments, […]

«Els homes són de Mart i les dones, de Venus» torna als escenaris per novena temporada, i podríem dir que el text no ha suportat bé el pas del temps. L’anarquia relacional actual i sobretot la fi de l’exclusivitat de les parelles heteropatriarcals fan que el text grinyoli. També ho fan alguns tòpics, com ara que els homes són competitius, i elles, més sentimentals. Ara bé, cal dir que els tòpics són expressats d’aquesta manera, com a tòpics, i que es parla de forma genèrica, i que aquestes dues condicions són clares des del principi de l’obra. Per continuar, i per salvar el text, hi ha moments de lucidesa extrema, sobretot quan la teoria s’exemplifica, i es declama amb accents […]

Paraíso perdido d’Helena Tornero, a partir del poema de John Milton, és un homenatge a la bellesa de les paraules de Milton des de la mirada contemporània que és, també, un tribut a l’ofici de comediant, tants cops demonitzat per la seva capacitat de transgressió. Tal com indica el programa, Paraiso perdido s’ha realitzat a partir del poema de John Milton. Ens parla de la caigudad de Satanàs i de l’home. És una adaptació realitzada per Helena Tornero per al teatre, i una de les obres que de moment més m’han fet pensar i reflexionar a la sortida del teatre dels últims anys. Vaig assistir a l’estrena o es palpava que la gent tenia ganes de veure-la, a veure si […]

En 1667 el poeta inglés John Milton escribió el que sería su poema más memorable, Paraíso perdido. Más de 10.000 versos blancos, o sin rima, en el que se hablaba de Adán y Eva, pero sobre todo de Dios y el Diablo. Una reflexión sobre la creación y los caminos de Dios que generó un fuerte debate y que influenció más adelante tanto a los ilustrados alemanes como a muchos escritores y pensadores del romanticismo europeo. Ahora Helena Tornero lo ha adaptado por el teatro, en uno de aquellos ejercicios imposibles que vemos de vez en cuando en el teatro actual. El comienzo se hace pesado y evidencia la naturaleza del texto original, que no está pensado para ser dramatizado. […]

La vida amorosa y las relaciones no son fáciles, eso es un hecho. Hay veces que por querer dar un poco de vida a estas se plantean nuevas experiencias, pero pensar que estas propuestas lo facilitarán todo, es estar muy equivocado/a. Mireia y Roger son pareja y viven juntos desde hace unos cuantos años. La noche de fin de año, ella hace una lista de todos los objetivos que ha alcanzado en estos meses y se da cuenta que hay una cosa que no se ha movido, que está estancada y ya no lo hace feliz: su relación. En cambio, Roger, optimista como él solo, cree que todo ha mejorado en los últimos 12 meses. Con el año nuevo ella […]

Israel Solà, director escènic de La Calòrica, debuta per primera vegada com a dramaturg i director a Austràlia, una comèdia tendra i divertida que parla de la família. La idea del text va sorgir a partir d’una vivència personal, i del debat que es va generar al seu entorn. Austràlia és la història de tres dones que s’han d’enfrontar al dilema de tenir fills o no, i al que tot això comporta. És una història que ens parla de la família, dels seus lligams, emocions i necessitats a través de la maternitat. En un espai escènic pràcticament buit, la paraula i la imaginació dels espectadors és tot el necessari per entrar de ple en aquest relat. Les protagonistes d’aquesta història […]

Vaig anar a veure Autónomos, el musical fa cinc anys, quan la sala Golem’s era l’Almeria Teatre. Érem una bona colla i ens ho vam passar superbé; la majoria autònoms, així que ja us podeu imaginar quin far de riure que ens vam fer. L’Alex Martínez Vidal i l‘Andreu Rami creadors, guionistes i intèrprets d’aquesta comèdia musical són uns autèntics cracs, el seu sentit de l’humor és agut, fresc, enginyós. Amb ells, al piano, el músic Joan Berenguer; un altre crac de l’humor i compositor dels números musicals d’aquest musical. La setmana passada hi vaig tornar amb la meva parella. Tenia ganes de riure i passar-m’ho bé. I vam riure, i ens ho vam passar superbé! Tot i que bàsicament […]